Nou cas de tortures del franquisme impunes. La fiscal de Memòria Democràtica i Drets Humans de Barcelona, Sara Gómez Expósito, ha arxivat les diligències d'investigació de la denúncia presentada per l'advocat i activista Manel Pujades per les tortures que van infligir-li agents de la policia franquista a la Prefectura de la Policia de Via Laietana 43 de Barcelona, el 1969. Per què? Perquè els dos torturadors són morts. En concret, la Fiscalia de Barcelona respost que en el cas de Pujades "no ha presentat denúncia per extinció de la responsabilitat criminal per defunció de les persones identificades com a sospitoses de conformitat amb l'art. 130.1.1 del Codi penal", en ser preguntada per ElNacional.cat aquest dilluns.
La denúncia de Pujades va afavorir que la fiscal Gómez li permetés visitar Via Laietana, juntament amb els represaliats Carles Vallejo, sindicalista i president de l'Associació Catalana de Persones Ex-preses Polítiques del franquisme, i els germans Maribel i Pepus Ferrándiz —torturats 32 dies quan només tenien 17 anys el 1971—, el maig passat. Van explicar que van veure les garjoles, però que falta la visita als espais on els torturaven, en despatxos de les plantes.
El precedent de Blanca Serra
El cas de Manel Pujades és el segon que investiga la fiscal de Memòria Democràtica. El cas de Blanca Serra Puig va ser-ne el primer i el primer cop que la Fiscalia reconeixia que havia estat víctima de tortures a mans d’agents de la Brigada Politicosocial a la Prefectura de la Policia espanyola de Via Laietana, el febrer del 1977. Això no obstant, la fiscal va indicar que no havia pogut identificar als autors. La fiscal Gómez va comunicar personalment a Serra el resultat i va entregar els informes policials aconseguits (que Interior no volia donar a la víctima). L'activista independentista va respondre en un vídeo que no n'hi havia prou, i exigia a la Fiscalia que calia investigar més. Un mes després va morir.
Recuperar la comissaria sense policies
A banda de reclamar responsabilitats als torturadors, les entitats també segueixen la lluita perquè la comissaria de Via Laietana sigui un centre de memòria. El govern espanyol va declarar-ho espai de memòria el juliol passat, però sense fer fora a la policia. Per això, l'advocat Pep Cruanyes, en nom de la Comissió de la Dignitat i altres entitats de memòria, va presentar un recurs a l'agost. "La declaració formal del lloc de memòria amb el manteniment de la policia contradiu les obligacions de l'Estat d'acord amb els criteris de la justícia transicional del Consell de Drets Humans de les NNUU", manifesta.
"Volem una declaració amb la preservació dels llocs on es feien les tortures i les infectes garjoles, amb la restitució de l'arxiu del centre i el traspàs a la Generalitat en reparació de la confiscació del franquisme el 1939 en ocupar Barcelona, tal com la reconeix la llei de memòria", afirma Cruanyes.
En el recurs afirmen: "No trobem cap cas en el món de centres de repressió política de detenció o de presidis declarats llocs de memòria que continuïn prestant serveis de policia o de presó en els mateixos centres i això posa en evidència aquesta declaració de compatibilitat policial". Hi afegeixen: "Precisament la seva declaració com a centres de memòria i la museïtzació dels espais on es practicava la repressió i les tortures per a mostrar-los a la població, cerca trencar i prendre distància del que eren les institucions policials o penitenciàries repressores, obrint a la ciutadania els espais on es practicaven les tortures i maltractaments, amb la inclusió de l'explicació dels fets i l'exposició dels testimoniatges que els van patir".