El darrer moviment de l'expresident José Luis Rodríguez Zapatero, oposant-se a una nova taxació de les més de seixanta joies trobades per la policia a la seva caixa forta, tal com ha proposat el jutge de l'Audiència Nacional José Luis Calama, no només tira per terra la mínima defensa que els 1,3 milions de valor de la primera valoració fos excessiva. Afegeix un factor enormement dolós per a un personatge públic del seu nivell: la batalla sobre la seva innocència la dona per perduda; també la de la seva credibilitat després d'oferir tantes versions. Ara, l'última línia vermella només és una: que la il·legalitat que accepta que va cometre no porti aparellada una condemna penal perquè el delicte no hagi prescrit.
Així s'entén el complex trencaclosques amb què l'expresident ha plantejat la seva defensa. En primer lloc, assumir que el problema a què s'enfrontava era greu. La primera explicació, després que la policia entrés al seu despatx i trobés les joies a la caixa forta, va ser que eren una herència de la seva dona, Sónsoles Espinosa. Qui ho va declarar als agents durant l'escorcoll va ser una persona, en principi, prou ben informada com la secretària de l'expresident, Gertrudis Alcázar. Aquesta versió no va suportar ni el pas de les hores, ja que no tenia cap credibilitat. La segona, ja més professional, la va dur a terme el seu portaveu, Luis Arroyo, el mes de maig, sis dies després de l'escorcoll judicial. Arroyo va ser contundent: "No, no, m'ho ha confirmat el mateix Zapatero; no hi ha res de l'Aràbia Saudita". I va afegir quelcom més, en assegurar que el valor de les joies era d'entre 30.000 i 50.000 euros, cosa que va haver de rectificar.
El reconeixement que ha fet Zapatero ja el converteix en el primer expresident que accepta la comissió de delictes en exercici del seu càrrec
Aquesta versió va traspassar l'estiu, alhora que Zapatero incomplia la seva paraula al jutjat el passat mes de juny de donar explicacions sobre l'origen de les joies. Ha estat aquest setembre que el magistrat Calama li ha donat un termini màxim de tres dies perquè es pronunciés, cosa que va fer aquest dimecres 23 en un escrit adreçat a l'Audiència Nacional i en el qual va posar rostre i data al responsable de l'"obsequi": el rei de l'Aràbia, Abdal·là bin Abdulaziz, el 2007, i que va morir el 2015. Aquesta és la versió actual i l'última que ha ofert. Problemes: el 2007, l'article 426 del Codi Penal castigava l'autoritat que acceptés un regal ofert en consideració a la seva funció. A més a més, el Codi de Bon Govern aprovat pel seu mateix executiu exigia rebutjar regals que excedissin la cortesia habitual i destinar al patrimoni de l'Estat els obsequis institucionals de quantia més alta. Zapatero no va fer ni una cosa ni l'altra: el va acceptar i se'l va endur a casa.
L'explicació, que és la seva, ja és de per si demolidora, i esguerra de manera important la seva biografia. L'avantatge és que, en principi, la prescripció dels gairebé vint anys transcorreguts que addueix el deslliuraria de la condemna penal i de les acusacions de contraban i delicte fiscal. Cal pensar que el jutge Calama desconfia d'aquesta versió després de tants canvis i, per això, vol fer una taxació amb una altra joieria de prestigi. Malgrat que el que es pretén és tornar-ne a estimar el valor, és probable que el jutge també acabi encarregant que s'esbrini si hi ha cap mena d'indici o marca a les joies que permeti seguir-ne el rastre fins al fabricant i arribar, a partir d'aquí, a confirmar si la data que assenyala Zapatero és real.
Però el reconeixement que ha fet Zapatero ja el converteix en el primer expresident que accepta la comissió de delictes en exercici del seu càrrec. El perill per a ell és que aquesta versió ja és demolidora per al seu prestigi i tot plegat encara pot anar a pitjor. I aquesta només és una peça separada, ja que hi ha el cas Plus Ultra i que la seva dona i les seves dues filles també estan imputades. Un horitzó certament fosc.