La comissaria de Via Laietana ha estat declarada Lloc de Memòria Democràtica, però sense fer-ne fora la policia. La resolució ha estat publicada aquest divendres al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE), i el Ministeri de Política Territorial ha celebrat la notícia: "En memòria de centenars de persones detingudes, maltractades o torturades pel règim franquista per motius polítics, identitat de gènere o pertinença al poble gitano". En canvi, les entitats memorialistes han mostrat la seva decepció amb la continuïtat de la policia espanyola a l'edifici i han assegurat que l'executiu estatal "ha ignorat" les reivindicacions dels represaliats del franquisme.
La plataforma Via Laietana 43 ha explicat que, efectivament, el govern espanyol ha resolt el procediment que va incoar fa un any, el 18 de juliol de 2025, i ha incorporat l'edifici a l'Inventari de Llocs de Memòria Democràtica que preveu la llei. Tanmateix, des de la plataforma han lamentat que ho han fet "mantenint intactes els usos policials de l'immoble, que continua funcionant com a centre policial". "Aquesta decisió no respon, ni de lluny, a la reivindicació històrica que sostenim des de fa dècades", han afegit.
Enuig de les entitats memorialistes
En un comunicat, les entitats titllen d'"intolerable" el fet que l'edifici continuï funcionant com a dependències policials, ja que "un espai de memòria democràtica no pot conviure amb les funcions que van convertir la Prefectura de Via Laietana 43 en el principal centre de repressió del franquisme a Catalunya". "Per a moltes víctimes i familiars, el seu ús actual representa una forma de continuïtat institucional de silenci, l'oblit i la impunitat", agreguen. Aleshores, rebutgen que la declaració com a Lloc de Memòria Democràtica es limiti a "col·locar-hi una placa o un reconeixement simbòlic" i insisteixen en la necessitat de convertir l'immoble en "un espai dedicat íntegrament a la memòria i a la interpretació de la tortura".
La plataforma ha especificat que l'espai hauria de ser "un lloc on les persones que hi van ser torturades puguin tornar a entrar amb dignitat i amb una vocació pedagògica, adreçada a les noves generacions i al conjunt de la societat". "Res d'això és compatible amb la proposta del govern espanyol que manté els usos policials", han insistit, abans de dir que "la resolució ha ignorat tant les nostres esmenes com els criteris expressats per les institucions i l'acadèmia" —en referència a un seguit d'informes del Memorial Democràtic, la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i la Universitat de Barcelona (UB). I han afegit: "Una desatenció que no és nova i que forma part d'una dinàmica que arrosseguem des del 2017, quan el Congrés dels Diputats va aprovar demanar al govern espanyol la reconversió de l'edifici en un centre de memòria. Proposició que no es va executar". De la mateixa manera, s'han desatès les resolucions del Parlament de Catalunya i de l'Ajuntament de Barcelona, així com la petició de l'Ateneu Memòria Popular quan es va aprovar la llei de memòria democràtica.
Las dependencias de la Vía Laietana 43, en Barcelona, declaradas Lugar de Memoria
— Ministerio P. Territorial y M. Democrática (@territorialgob) July 17, 2026
En memoria de centenares de personas detenidas, maltratadas o torturadas por el régimen franquista por motivos políticos, identidad de género o pertenecía al pueblo gitanohttps://t.co/L9VuMjXDfJ pic.twitter.com/FHzjNAS6mh
Les entitats també han recordat que el 26 de març del 2019 s'hi va col·locar una placa commemorativa que reconeixia el caràcter repressiu del lloc i que, dos dies després, va ser vandalitzada: "La destrucció immediata d'aquesta placa va evidenciar la persistència de resistències socials davant el reconeixement de la memòria històrica, i subratlla la necessitat d'una intervenció institucional ferma que garanteixi el dret de les víctimes i de la ciutadania a conèixer el seu passat".
És per tot plegat que la plataforma reivindica que l'edifici de Via Laietana sigui destinat "íntegrament a la memòria, que es compti amb la participació de les entitats memorialistes i persones represaliades per fer-ho i que es transfereixi l'immoble i els arxius policials que va generar a les institucions catalanes". "Exigim que es posi fi als usos policials de l'edifici i que la seva inclusió a l'Inventari de Llocs de Memòria Democràtica no sigui una cortina de fum davant les veritables reivindicacions de convertir l'edifici en un espai de memòria. No acceptarem un memorialisme formal ni el manteniment dels usos policials que deixa de banda les polítiques de justícia, veritat i reparació efectives, que manté la impunitat", conclou el comunicat.