“Hem vist les garjoles, però ens queda pendent un recorregut pels espais on ens van torturar”. Amb aquesta reivindicació, Carles Vallejo, sindicalista i president de l'Associació Catalana de Persones Ex-preses Polítiques del franquisme, ha explicat aquest dimarts la seva experiència d’haver tornat cinquanta anys després a l’interior de la Prefectura de la policia espanyola de Via Laietana de Barcelona. Va patir 21 dies de tortures en aquesta comissaria el 1970. Davant de l’edifici policial, Vallejo i els germans Maribel i Pepus Ferrándiz—torturats 32 dies quan només tenien 17 anys el 1971— han explicat els seus sentiments i reclams en nom de totes les persones vexades i en favor de la democràcia i les llibertats.
La fiscal de Memòria Democràtica i Drets Humans de Barcelona, Sara Gómez Expósito, els va permetre aquest accés el desembre passat, força temps reclamat, a partir de la investigació per la denúncia d’un altre militant antifranquista torturat el 1969, Manel Pujades. La fiscal també els va "escoltar" per recollir el testimoni de les tortures i vexacions que van viure tots quatre. La brigada Politicosocial torturava els dissidents en despatxos i espais de l'edifici policial, segons el relat d'aquestes testimonis vius i d'altres recollits en llibres i documentals.
Tortures certificades
Actualment, les querelles de Vallejo i els bessons Ferrándiz contra els agents de la Brigada Politicosocial per haver-los torturat van ser arxivades per la justícia espanyola perquè la llei d’amnistia de 1977, que continua en vigor, no permet investigar-ho. Amb l’entitat Irídia han denunciat els seus casos a la justícia europea i a Nacions Unides, en assegurar que són delictes que no prescriuen, en ser de lesa humanitat.
Les investigacions que habilita la nova llei de memòria espanyola va permetre que la fiscal de Barcelona conclogués la primera constatació de tortures de la policia franquista a Via Laietana, amb el cas de Blanca Serra, que pocs dies després d’aquest reconeixement va morir, l’abril passat.
Garjoles modificades
“Vaig quedar desconcertada. Això no era així, com ha passat amb la Model i la presó de la Trinitat”, ha criticat Maribel Ferrándiz en adonar-se que les cel·les de Via Laietana han estat modificades, i que ara s'usen com a magatzem. Maribel i el seu germà Pepus militaven a la Jove Guàrdia Roja (el referent juvenil del Partit del Treball d'Espanya) i van estar detinguts i torturats a la Prefectura durant 32 dies perquè el dictador Franco havia declarat l'estat d'excepció.
Pepus Ferrándiz també ha confessat que no estava prou segur de tornar a entrar en aquest cau on va ser torturat, però que finalment ho va fer “en nom de tots els represaliats”. L'activista ha recordat que “comptava les rajoles blanques de la cel·la per aguantar el temps, pensant amb la meva germana i els pares” fins a tornar a ser cridat per ser torturat. “El que era important era aguantar per donar temps als companys a amagar els pamflets”, ha recordat, a més de verbalitzar "l'angoixa" dels seus pares no en sabien res d’ells. També ha explicat que un cop els van dur "a una biblioteca de la comissaria plena de revistes de l'FBI".
Un centre de memòria
A l'acte d'quest dimarts, Pilar Rebaque, advocada i també vexada a la comissaria, ha reivindicat que la Prefectura de Via Laietana es converteixi en un centre de memòria de la repressió franquista, en nom de totes les entitats que ho reclamen des de fa anys i amb concentracions cada primer i tercer dimarts de cada mes davant l’edifici policial. “La policia ha de marxar de la comissaria i no ens conformarem amb una placa. Ha de ser un centre de memòria amb els arxius policials, on tothom el pugui visitar”, ha reclamat Rebaque.També hi eren altres representants d'entitats i la coordinadora de litigis d'Irídia, Sònia Olivella.
Tots quatre testimonis han assegurat que reconvertir Via Laietana en un espai de memòria és una ”reparació” per als torturats, i també perquè “les noves generacions prenguin consciència del que és viure amb dictadura i sense llibertats".