En l'accident ferroviari d’alta velocitat d’Adamuz (Còrdova), vint segons van ser claus. Aquest és el temps que va passar entre el descarrilament del tren Iryo i el xoc frontal amb l’Alvia de Renfe que circulava en sentit contrari, un interval tan curt que va fer impossible l’activació efectiva dels sistemes automàtics de seguretat i va condemnar a una tragèdia que ja ha deixat, com a mínim, 39 persones mortes —i s'espera que l'esgarrifós recompte pugui encara augmentar per les desenes de ferits greus hospitalitzats i per la recuperació de noves víctimes entre la ferralla dels dos trens. Segons ha explicat el president de Renfe, Álvaro Fernández Heredia, el sinistre es va produir en un tram recte de la línia d’alta velocitat Madrid–Sevilla, limitat a 250 quilòmetres per hora, on els dos combois circulaven a velocitats per sota del màxim permès: l’Iryo a uns 210 km/h i l’Alvia a prop dels 205 km/h. “No era un problema d’excés de velocitat ni d’un error humà evident”, ha explicat en diverses entrevistes, advertint que es tracta d’un accident “en circumstàncies estranyes” i que caldrà esperar dies per tenir conclusions sòlides.
L’Iryo implicat en l’accident era el tren d’alta velocitat 6189, un ETR 1000 Frecciarossa 1000 fabricat per Hitachi a Itàlia, una unitat de 500 tones construïda el 2022, amb capacitat per a més de 450 passatgers. En el moment del sinistre viatjava amb 289 passatgers, quatre tripulants i el maquinista. Havia passat la seva última revisió el 15 de gener als tallers de Santa Catalina, a Madrid, on Hitachi disposa d’instal·lacions. Iryo, operadora controlada majoritàriament per l’Estat italià a través de Ferrovie dello Stato, és avui el segon operador del mercat d’alta velocitat a l’Estat espanyol, per davant de l'AVE de Renfe.
Vint segons, impossible aturar el tren
Per causes que encara s’investiguen, el Frecciarossa va descarrilar en aquest tram renovat el maig de 2025 per Adif, i diversos vagons van envair la via contrària. Vint segons després, l’Alvia de Renfe —un tren Talgo de llarga distància d’alta velocitat— va topar violentament amb el tren, sense marge material perquè el maquinista pogués reaccionar ni perquè actuessin els sistemes automàtics de protecció. El conductor de l’Alvia ha mort en aquest accident, sent el primer que va impactar contra el tren Iryo accidentat segons abans. La línia està equipada amb el sistema de seguretat i senyalització LZB, dissenyat per evitar errors humans i ordenar el fre d’emergència quan detecta un obstacle a la via. Però, tal com ha detallat Fernández Heredia, el decalatge de només 20 segons entre el descarrilament i l'encreuament dels dos trens va fer impossible que el mecanisme pogués actuar amb eficàcia. “Quan un obstacle entra a la via, el sistema bloqueja el tren i ordena la frenada d’emergència, però en aquest cas el temps va ser insuficient”, ha explicat.
L’impacte va ser devastador. Els dos primers cotxes de l’Alvia van quedar absolutament desintegrats, fet que dificulta enormement les tasques de rescat i recuperació de víctimes. Totes les persones amb vida han estat evacuades, però és molt difícil saber si encara queden cossos atrapats entre la ferralla, fet que, segons totes les previsions fetes fins ara, pot fer augmentar el nombre de víctimes mortals. Es desconeix quanta gent viatjava als cotxes d'inici del tren Alvia. Els treballs al lloc del sinistre continuen amb grues de gran tonatge per retirar els vagons, mentre tècnics de Renfe, Adif i Iryo col·laboren amb la Comissió d’Investigació d’Accidents Ferroviaris (CIAF), l’organisme independent que haurà de determinar les causes tècniques de la tragèdia. En paral·lel, el jutjat de Montoro dirigeix la investigació judicial, que ha assumit la Guàrdia Civil, desplegant agents especialitzats en identificació de persones i també en investigació de sinistres ferroviaris al lloc.
Un accident "estrany" per tothom
El ministre de Transports, Óscar Puente, ha qualificat l’accident “d'estrany i difícil d’explicar”, en unes declaracions, les primeres de matinada, que han estat desconcertants. El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, també ha suspès tota la seva agenda d'aquest dilluns i s'ha traslladat fins a Adamuz, on al migdia ha comparegut davant de la premsa per assegurar que la investigació que està en marxa servirà per aclarir l'accident i saber tota la veritat. De moment, totes les hipòtesis estan obertes: un possible error del tren Iryo, una incidència a la infraestructura o un problema encara desconegut. Sí que s'ha pogut descartar, sempre segons la versió de Renfe, un excés de velocitat, un obstacle a la via o un error humà del conductor del primer tren accidentat. El que sí que sembla clar és que, en aquell tram recte d’Adamuz, els 20 segons entre el descarrilament de l’Iryo i l’impacte de l’Alvia van ser fatals i van impedir qualsevol reacció que pogués evitar una de les pitjors tragèdies ferroviàries de l’alta velocitat a l’Estat espanyol. L'oposició ja ha reclamat a Puente i al govern espanyol explicacions per saber què ha passat i si s'hagués pogut evitar la tragèdia.
Per la seva banda, Iryo també veu "estrany" l'accident ferroviari d'Adamuz i assegura que ha posat a disposició de la comissió d'investigació "tot el que té" per esclarir els fets. Així ho ha defensat el president de la companyia, Carlos Bertomeu, en una atenció a mitjans, on ha insistit a dir que el tren accidentat havia complert la "totalitat" de revisions i manteniment programat i era "d'ultimíssima tecnologia". Bertomeu ha remarcat que volen determinar les causes i saber què va passar amb l'objectiu que "no torni a passar mai més". El president de la companyia ferroviària ha evitat especular sobre l'origen del succés i ha qualificat d'"horrenda" la xifra de víctimes mortals. "És un drama individual i col·lectiu", ha sentenciat.