El PLATER, el Pla territorial sectorial per a la generació elèctrica eòlica i fotovoltaica, és l’instrument amb què la Generalitat vol ordenar el desplegament de les energies renovables a Catalunya durant les pròximes dècades. El document ha de determinar com es distribueixen pel territori les instal·lacions eòliques i fotovoltaiques, així com les línies d’evacuació i els sistemes d’emmagatzematge associats, amb l’objectiu d’avançar cap a la descarbonització del sistema energètic català l’any 2050. La planificació busca, alhora, reduir la dependència energètica exterior i limitar l’impacte sobre elements com els espais agraris o el patrimoni natural.
Un mapa per ordenar el desplegament de les renovables
La necessitat del PLATER parteix de les previsions de la Prospectiva Energètica de Catalunya 2050, que situen en fins a 62.000 MW la potència renovable que caldria tenir instal·lada o autoritzada l’any 2050. D’aquesta capacitat, uns 14.000 MW s’haurien de situar en edificis i espais artificialitzats, que són els àmbits que el pla prioritza. La resta s’hauria d’ubicar en sòls no artificialitzats, amb una ocupació prevista equivalent a l’1,2% del territori català. Per decidir on poden encaixar aquestes instal·lacions, el PLATER aplica una metodologia homogènia a tot Catalunya que analitza la capacitat d’acollida dels diferents territoris i busca compatibilitzar els objectius energètics amb l’equilibri territorial.
És precisament aquesta proposta de distribució territorial la que ha generat un ampli procés de participació pública. El Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica ha rebut 12.143 al·legacions durant el període d’informació pública del pla. Segons el Departament, durant aquest procés també s’han celebrat més de 70 reunions bilaterals amb els ajuntaments que ho van demanar per resoldre dubtes, a més de trobades periòdiques amb els equips tècnics dels consells comarcals i presentacions del PLATER en diverses comarques.
Més de 12.000 aportacions que ara s’hauran d’analitzar
Del conjunt d’al·legacions presentades, 1.312 aportacions provenen d’entitats supramunicipals i corporacions locals, mentre que més de 500 han estat presentades per entitats de la societat catalana. La resta corresponen a aportacions de la ciutadania. Territori defensa que aquesta participació ha de servir per contrastar els resultats obtinguts amb la metodologia tècnica del pla amb les característiques i necessitats concretes de cada territori. “Les aportacions dels municipis, de les entitats i de la ciutadania són l'eina que permetrà ajustar els resultats estrictament tècnics, fruit de la metodologia utilitzada, a la realitat social de cada municipi”, ha afirmat la consellera de Territori, Sílvia Paneque. Amb aquestes més de 12.000, aquest ha estat el pla amb més al·legacions de la història de la Generalitat.
Ara, l’Institut Català d’Energia (ICAEN) ha començat a estudiar les 12.143 al·legacions amb la previsió d’incorporar al PLATER “totes aquelles que siguin tècnicament viables”. L’anàlisi pot comportar, per tant, modificacions en la proposta inicial abans que el document continuï la seva tramitació. Un cop introduïts els canvis derivats d’aquest procés, el Govern ja ha anunciat que obrirà un segon període d’al·legacions, que permetrà tornar a presentar observacions sobre la nova versió del pla abans que avanci cap a la seva aprovació.