Una imatge de l'espai profund sembla una versió còsmica de La nit estelada de Vincent van Gogh. Les formes ondulades, els colors intensos i els punts de llum recorden la cèlebre pintura, tot i que l'escena pertany a una regió real de la Via Làctia.
La protagonista és el núvol molecular Corona Austràlia, una zona de formació estel·lar situada a uns 430 anys llum de la Terra i amb una extensió aproximada de 16 anys llum.
La imatge va ser obtinguda amb la Dark Energy Camera, coneguda com a DECam, instal·lada al telescopi Víctor M. Blanco de 4 metres de l'Observatori Interamericà de Cerro Tololo, a Xile. Darrere dels seus colors apareixen núvols de gas i pols, estrelles joves i objectes situats a distàncies molt diferents.
Una regió on encara estan naixent estrelles
Corona Australis és una de les regions de formació estel·lar més properes al sistema solar. Gran part de l'escena està formada per bandes fosques de gas i pols, els materials a partir dels quals poden sorgir noves estrelles.
Al costat esquerre apareix NGC 6729, una nebulosa de reflexió. Aquest tipus de núvol no emet llum de la mateixa forma que una estrella, sinó que es fa visible en reflectir la radiació d'objectes joves situats al seu entorn.
Entre ells es troba el sistema binari R Coronae Australis. Una de les seves estrelles encara no ha assolit la seqüència principal, l'etapa estable en què una estrella obté gran part de la seva energia mitjançant la fusió d'hidrogen al seu nucli, mentre que la seva companya és una nana vermella.
La radiació d'ambdues il·lumina part del material proper i també pot ionitzar algunes regions de gas. Aquesta combinació genera zones brillants al costat de franges fosques de pols, una de les característiques que dona a la imatge el seu aspecte tan particular.
El Cúmul del Candelabre és molt més lluny
La fotografia també mostra com objectes que semblen estar junts al cel poden trobar-se, en realitat, a distàncies completament diferents, cosa bastant comuna en aquest tipus de publicacions per a tothom.
A la part superior dreta destaca NGC 6723, un cúmul globular conegut com a Chandelier Cluster o Cúmul del Candelabre. Es troba a uns 29.000 anys llum de la Terra, molt lluny de Corona Australis, tot i que des de la nostra perspectiva ambdós apareixen dins del mateix camp visual.
Els cúmuls globulars són grans concentracions d'estrelles unides per la gravetat i poden contenir des de desenes de milers fins a milions d'elles. NGC 6723 alberga algunes poblacions estel·lars molt antigues de la Via Làctia.
La imatge reuneix així dos ambients molt diferents. En primer pla còsmic apareix una regió relativament propera on encara es formen estrelles, mentre molt més enrere s'observa un cúmul pertanyent a una població estel·lar més antiga.
La perspectiva des de la Terra fa que ambdós formin part d'una mateixa composició, encara que estiguin separats per desenes de milers d'anys llum, per la qual cosa no cal precipitar-se.
La càmera que va mostrar tots aquests detalls
L'escena va ser captada amb la Dark Energy Camera, un instrument de gran camp instal·lat al telescopi Víctor M. Blanco de 4 metres, a Xile.
DECam va ser desenvolupada originalment per al Dark Energy Survey, un projecte destinat a estudiar l'expansió de l'univers i la distribució de la matèria a gran escala. El seu ampli camp de visió i alta resolució permeten, tanmateix, utilitzar-la també per observar nebuloses, galàxies i extenses regions de la Via Làctia.
En aquesta imatge aconsegueix mostrar al mateix temps les franges fosques de pols de Corona Australis, les nebuloses il·luminades per estrelles joves i el distant cúmul NGC 6723.
La comparació amb Van Gogh sorgeix precisament d'aquesta combinació de formes, contrastos i punts lluminosos. No existeix cap relació física amb La nit estelada, però la semblança visual resulta evident.
A uns 430 anys llum de la Terra, Corona Australis ofereix una imatge especialment cridanera d'un procés que ocorre en moltes zones de la nostra galàxia: gas i pols reunint-se per donar lloc a noves estrelles.