La influència del papa Francesc, mort el passat 21 d'abril, va anar més enllà de l'Església. Des del seu funeral, s'han anat desvetllant diverses informacions que fins ara no es coneixien. Una d'elles és la carta que l'organització terrorista ETA va enviar el gener del 2014 al pontífex argentí, en què va demanar que donés la seva "benedicció pública" i "suport moral" al procés d'abandonament de la violència i desarmament iniciat el 2011. La carta ha estat revelada aquest dilluns pel portal Naiz, que ha reproduït la missiva enviada per ETA a "la seva Santedat Francesc" i en què es refereix al "conflicte secular" d'Euskadi que "en diferents moments de la història ha esclatat de manera descarnada, fins i tot cruel i inhumana".
Una carta per a desencallar el procés de desarmament
La carta explica els passos fets per part de l'organització des de la declaració del cessament de la violència, l'octubre del 2011. ETA descriu les dificultats pendents durant aquells tres anys i cita qüestions com el desarmament, els presos, els exiliats i les víctimes, que "continuen esperant respostes" per part d'Espanya i França. Tampoc eludeix responsabilitats: "La nostra organització, Euskadi Ta Askatasuna (ETA), és conseqüència d'aquesta realitat i, alhora, responsable, pels seus actes, de dolor i patiment. No intentarem ni esquivar ni minimitzar la nostra responsabilitat", indica la carta.
Davant les dificultats que assenyalava ETA, consideraven que "podria ser de molta ajuda l'alè de tercers, especialment aquells amb indiscutible veu moral i actitud ètica com és el cas de Sa Santedat". Així, argumentaven que el fet d'acudir al Papa era amb l'objectiu que valorés "la possibilitat de recolzar amb el seu alè la recerca de la pau al País Basc", sosté la missiva. En concret, ETA va demanar al papa Francesc que considerés la possibilitat de "donar la seva benedicció pública, el seu suport moral, als actes decisius per posar fi a la lluita armada que aviat es donaran".
Sense resposta de Francesc
La carta no va obtenir resposta, segons informa Naiz. Tot i això, assegura que el Vaticà va autoritzar que el primer acte del procés de desarmament, el febrer del 2014, se celebrés a la casa parroquial de Zokoa, al País Basc francès. Tres anys després, el 8 d'abril de 2017, l'arquebisbe de Bolonya, Matteo Zuppi, i actual president de la Conferència Episcopal italiana i candidat a papa, va participar en l'acte en què ETA va escenificar el seu desarmament definitiu a Baiona (País Basc francès). L'oficina de premsa del Vaticà, però, ha aclarit que la presència de Zuppi va ser "a títol personal i no en representació de la Santa Seu, ni com a arquebisbe de Bolonya".