Carregant...

El Correllengua Agermanat, que porta la flama de la llengua a tots els territoris de parla catalana, tornarà a celebrar-se. Tanmateix, caldrà esperar fins al 2028, quan està prevista aquesta segona edició. L'organització de l'esdeveniment ha decidit celebrar-lo de nou després de valorar "molt positivament" els resultats assolits enguany pel que fa a la implicació ciutadana i el compromís de les entitats participants. 

En un comunicat, els voluntaris de la iniciativa valoren que l'èxit de l'edició del 2026 "avala la continuïtat" del Correllengua. Així, l’objectiu de cara al 2028 és "consolidar el projecte, ampliar-ne l’abast territorial i reforçar la implicació del teixit associatiu que ha fet possible l’èxit de la primera edició". L’organització treballarà arreu del territori per definir un nou recorregut per tots els Països Catalans que es definirà "durant els pròxims mesos".

Prop de 180.000 persones van participar en el Correllengua Agermanat d’enguany, que va recórrer més de 1.500 quilòmetres en disset etapes per tots els territoris de parla catalana entre el 19 d’abril i el 5 de maig. Més d’un centenar d’entitats van implicar-se en la iniciativa, que va reunir prop de 30.000 portadors de la flama. Ja fa quaranta anys que se celebren correllengües, però l’edició del 2026 va suposar que per primera vegada tots els territoris de parla catalana compartissin cursa amb una flama comuna.

El Correllengua té el seu origen en una iniciativa d'un grup juvenil de Mallorca, que va iniciar una cursa de relleus amb una flama per tota l'illa, inspirada en la Korrika que se celebra al País Basc, amb l'objectiu de defensar la normalització de la llengua catalana. Aquesta inventiva s'ha anat replicant les últimes tres dècades arreu dels Països Catalans, però enguany s'ha fet aquest pas endavant per unificar-lo en un sol esdeveniment per tots els territoris de parla catalana: la Catalunya Nord, el Principat, el País Valencià, les Illes Balears i l'Alguer.

Una primera gran edició agermanada de Prada a l'Alguer

El tret de sortida de l'edició del 2026, celebrada l'abril i el maig, va ser a Prada, el municipi del Conflent (Catalunya Nord) on és enterrat Pompeu Fabra. La festa va començar davant de la tomba de l'eminent filòleg català el 19 d'abril. Des d'allà, una de les dues torxes va anar en direcció cap a Perpinyà i l'altra va anar cap a la Cerdanya. Cadascuna va fer un recorregut diferent cap al sud: una per Lleida i l'altra per Girona i Barcelona, per a confluir a Tarragona, des d'on es va dirigir ja en una de sola cap a les Terres de l'Ebre i el País Valencià. Un cop recorregudes les comarques valencianes de nord a sud, va sortir cap a les Illes Balears des d'Elx. Allà va passar per Formentera, Eivissa, Menorca i Mallorca i va encetar el camí cap a l'Alguer (a l'oest de l'illa de Sardenya, Itàlia). El punt final va ser el 9 de maig a Brussel·les, on els participants traslladaran la reivindicació a les institucions europees per exigir l’oficialitat del català a la Unió Europea.