L'any 1995, els Joves de Mallorca per la Llengua, van posar en marxa una iniciativa que van anomenar Correllengua. Com la Korrika del País Basc (cursa en la qual s'inspira aquest moviment), aquest grup de joves mallorquins compromesos va organitzar una cursa de relleus arreu de l'illa que transportava la flama de la llengua catalana arreu per a defensar la seva normalització. I, al mateix temps, amb la intenció que la defensa de l'idioma fos vista com a oberta, alegre i participativa en una combinació de festa i reivindicació. Aquesta iniciativa s'ha anat replicant en les últimes tres dècades arreu dels Països Catalans, però enguany aquesta iniciativa fa un pas gegantí i es converteix en el Correllengua Agermanat, que vol superar totes les fronteres administratives entre les diferents autonomies i estats on es parla el català. La "cursa de relleus" comença aquest mateix diumenge des de Prada, a la Catalunya Nord, el municipi on està enterrat Pompeu Fabra i d'on sortiran dues flames que recorreran més de 1.500 quilòmetres en 17 etapes arreu dels Països Catalans, culminant a l'Alguer.
Dues flames que es tornaran a ajuntar a Tarragona
Una de les dues flames sortirà en direcció cap a Lleida i l'altra cap a Perpinyà i posteriorment en direcció a Girona i Barcelona, on arribarà el 21 d'abril i travessarà la ciutat, de mà en mà. Per entendre el context en el qual es desenvoluparà aquesta iniciativa popular, les dades de l'ús social de la llengua a la capital de Catalunya són molt preocupants: menys d'un 20% dels joves d'entre 15 i 34 anys té el català com a llengua habitual, segons dades de l'Enquesta de la Joventut de Barcelona. "El Correllengua és una cursa de relleus, una cursa simbòlica, de dos quilòmetres en els trams de carretera i pocs metres en els trams de ciutat, durant els quals els corredors i els ciclistes es van passant la flama, de mà en mà, de poble a poble, agermanant-nos i reivindicant la llengua", explica a ElNacional.cat Anna Rosselló, una de les portaveus del Correllengua Agermanat, que explica que Joves per Mallorca es van posar en contacte amb gent d'arreu del territori per aconseguir fer realitat aquesta fita.
"Tothom que hi participa ho fa a títol individual, ningú hi participa com a soci o com a militant", afegeix. Tal com explica, orgullosa, Rosselló, milers d'entitats s'han adherit a la causa, des de clubs esportius com el F.C. Barcelona o l'Espanyol (la cursa passarà per l'RCDE Stadium) fins a ens locals que també han posat el seu granet de sorra. Aquesta setmana, el Parlament de Catalunya va llegir una declaració per donar suport a la iniciativa, destacant que aquesta recorrerà "tots els territoris del domini lingüístic", esdevenint "una afirmació clara i col·lectiva de la unitat de la llengua".
Recuperar la il·lusió i el carrer amb accions actives per defensar la llengua
L'objectiu de la cursa és clar: "Tornar la il·lusió, tornar a la gent al carrer, fer teixit cultural i social", en paraules de la portaveu de la iniciativa, que remarca la importància de reivindicar l'ús social de la llengua des de tots els camps i amb accions actives. És a dir, amb un Correllengua agermanat que fa mesos que es cuina a foc lent i sense que sigui una resposta a cap element en concret. Això implica anar molt més enllà de les reaccions que s'hagin de donar, per exemple, als atacs judicials al català a l'escola, o a les males dades d'ús social arreu del país, especialment a Barcelona i la seva àrea metropolitana i entre els joves. "Hem de deixar de fer només accions reactives i apostar per aquelles que sumen i que proposen, que són una gran festa i que poden unir a milers de persones arreu", apunta Rosselló. Quan les flames arribin a diferents punts del domini lingüístic, com Barcelona, Girona, Tarragona, Lleida, Puigcerdà, València (coincidint amb la Diada del País Valencià), Perpinyà o Maó, seran rebuda amb música i espectacles gratuïts.
Des de l'organització expliquen que tots els trams del Correllengua Agermanat ja han estat coberts, però les inscripcions continuen obertes per si algú s'hi vol afegir d'última hora en aquest esdeveniment per defensar la unitat de la llengua: "Tots parlem una mateixa llengua i la volem mantenir viva amb tota la il·lusió i l'esperança, com és normal. El Correllengua és un reflex d'aquesta unitat lingüística. Sí, existeixen fronteres administratives, però no són lingüístiques", treu pit Rosselló. Amb tots els trams plens, els organitzadors asseguren que, malgrat que hi ha algunes zones que costa més d'omplir que d'altres, el principal repte ha estat que la flama segueixi en moviment en alguns horaris determinats: "Entre setmana i al matí és quan és més difícil. Les dificultats són més en termes logístics que no territorials.
"Voldríem passar per tot arreu, però logísticament és molt difícil
El mapa d'aquesta iniciativa és extens però també té alguns forats, per exemple en la Catalunya Central, la Costa Brava o el Maresme al Principat. La ruta baixa de Puigcerdà fins a la Seu d'Urgell i després fins a Lleida, Montblanc, Reus i Tarragona o per Perpinyà, Figueres, Girona, Granollers, Barcelona, Vilanova i la Geltrú i El Vendrell, fins a arribar a Tarragona, on es tornen a ajuntar les dues flames per a continuar fins a les Terres de l'Ebre i el País Valencià. La flama tampoc passa per Andorra ni l'interior del País Valencià, ja que en segueix la línia de la costa, fins a arribar a Elx.
"Ens hauria agradat arribar a tots als racons. De fet, la segona flama no estava a la idea inicial, però la gent dels Pirineus es va posar en contacte amb nosaltres. Ens hem quedat amb les ganes de passar per Andorra i de tenir presència a la Catalunya Central, la Franja o l'interior del País Valencià. Voldríem passar per a tot arreu, però logísticament és molt difícil d'aconseguir", ha lamentat Rosselló, animant, això sí, a aquelles persones que viuen en alguna vila on no transcorre el Correllengua a seguir la flama des del municipi més proper. Davant l'èxit d'aquesta edició, aquest podria ser un repte de futur.