L'associació Comissió de la Dignitat amenaça de recórrer a l’Audiència Nacional i revifar així la via judicial si no es completa el retorn de la totalitat dels ‘Papers de Salamanca’, els documents de les administracions catalanes espoliats pel franquisme en el seu avenç militar sobre Catalunya durant la Guerra Civil. Així ho ha expressat aquest dimecres el president de l’entitat, Josep Cruanyes, que també ha reivindicat de forma crítica que la llei de retorn d’aquests documents (L21/2005) fa ja més de disset anys que es va aprovar. Tot i que bona part dels documents es van retornar el 2006 amb la llei impulsada pel govern de Zapatero, ara com ara encara falten per retornar un 5% de la totalitat dels documents.
La Comissió ha assenyalat que fa disset anys es va aprovar la llei de retorn dels documents requisats pel franquisme, però que encara queden pendents documents que pertanyen a l'arxiu de la Generalitat. Entre aquests, s'hi troba la documentació de la Comissaria d'Ordre Públic de la Generalitat i també arxius de 47 ajuntaments catalans, principalment llibres d'actes. Des de la Comissió també denuncien que l'Estat havia de posar a disposició del govern català "documentació d'entitats privades amb seu o seccions a Catalunya", i que encara manca la de la maçoneria. A aquest conjunt de documents, que quantifiquen com a un 5% de la totalitat dels 'Papers de Salamanca', s'hi suma la informació d'un altre arxiu militar, el d'Àvila. Cruanyes ha assegurat que aquests documents "formen part de la història" i que "no té cap sentit ni justificació" que no es retornin.
L’entitat denuncia la "inactivitat" del Ministeri de Cultura per completar el retorn, a qui exigeixen completar el procés i retornar els documents en un termini de tres mesos abans d'emprendre accions legals. "No té cap sentit i és una qüestió de dignitat institucional", han clamat els membres de l'associació. D'altra banda, la Comissió també ha carregat contra el Departament de Cultura de la Generalitat. "Hem estat en contacte permanent amb ells i els hem passat informes sobre la situació jurídica i com reclamar", però "hi ha hagut poc èxit". Per això, esperen que els procediments legals "posin en marxa la Generalitat" i rebin el seu suport per poder desencallar aquesta situació. "Desitgem que el govern català no deixi d'aplicar la pressió que fa tants anys que exercim pel retorn", han afegit.
Critiquen la llei de memòria democràtica
La Comissió també s'ha mostrat crítica amb la llei de memòria democràtica de l'Estat, aprovada a finals de l'any passat. "L'han fet per propaganda, però obliden que ha de promoure la veritat, la justícia i la reparació", ha reblat Cruanyes. La Comissió de la Dignitat és una associació de caràcter memorialista creada el 2002 amb l'objectiu d'aconseguir el retorn de la documentació confiscada pel franquisme a Catalunya durant la Guerra Civil. Retorn que es va aconseguir, finalment, el 2006. Tot i que, segons denuncia Comissió de la Dignitat, encara falten alguns documents.
Documents espoliats
Els coneguts popularment com a 'Papers de Salamanca' són tota la documentació de les administracions i organitzacions públiques i privades catalanes que els sublevats van espoliar en el seu avenç sobre Catalunya durant la Guerra Civil, en 1939, i que es van portar a la caserna general de Franco a Salamanca per ser avaluats. A partir de 1979 estarien a càrrec de l'Arxiu Històric Nacional espanyol; i, des de 1999, a l'Arxiu General de la Guerra Civil, també a Salamanca.
Des de la Transició i durant dècades existia la reivindicació per retornar aquests documents, i el punt àlgid del conflicte va ser durant el primer govern del socialista José Luis Rodríguez Zapatero (2004-2008). El 2005 es va aprovar la llei L21/2005 per executar el retorn dels documents. El 2013, el Tribunal Constitucional va desestimar el recurs d'inconstitucionalitat que va plantejar la Junta de Castella i Lleó, governada pel PP, contra la llei pel retorn dels papers. També ho va intentar denunciar l'ajuntament de Salamanca davant l'Audiència Nacional, però el tribunal no ho va admetre a tràmit.