La Comissió de la Dignitat ha enviat una carta al ministre de Cultura, Miquel Iceta, on reclamen el retorn dels documents que encara es troben a l'arxiu de Salamanca, després de ser espoliats pel franquisme. A través d'un comunicat difós aquest divendres, l'entitat ha recordat que "no té explicació ni justificació" que 45 anys després que s'hagi restablert la Generalitat encara no se li hagi "restituït el seu arxiu institucional que va ser saquejat en ser suprimida pel franquisme". Concretament, el coordinador de la Comissió, l'historiador i advocat Pep Cruanyes, ha exigit a Iceta el retorn de la documentació de la Generalitat republicana sobre ordre públic i Justícia, la de la maçoneria catalana i la dels 47 ajuntaments. D'altra banda, Cruanyes també ha demanat al ministre que retorni l'edifici de la Prefectura de Via Laietana i que declari l'immoble bé cultural d'interès nacional "per la seva càrrega històrica en la repressió política".
Memòria democràtica
En la seva carta al ministeri, la Comissió per la Dignitat ha recordat a Iceta que encara falta per retornar a Catalunya la documentació de la Generalitat republicana sobre l'ordre públic i Justícia, així com la de la maçoneria catalana i la dels 47 ajuntaments catalans. Tal com ha traslladat Cruanyes, "no hi ha cap motiu perquè els béns requisats pel franquisme" no siguin retornats de manera immediata, i no en comptagotes, com s'ha fet en els darrers anys. Per aquest motiu, han reclamat "tant la documentació que hi ha al Centre de la Memòria de Salamanca com la que hi ha a l'Arxiu militar d'Àvila i a altres dependències de l'Estat encara no localitzades". "No hi ha memòria democràtica només amb declaracions i commemoracions", ha reblat l'entitat, tot subratllant que el retorn dels documents espoliats és una "qüestió de respecte a la dignitat de la ciutadania i de les institucions democràtiques restablertes el 1977".
Prefectura de Via Laietana
A més a més, la Comissió de la Dignitat ha advertit que espera no haver de tornar a dirigir-se al ministre Iceta per reclamar "la restitució del robatori documental" que es va produir durant el franquisme, perquè això "constataria la persistència d'aquesta injusta i inacceptable anormalitat democràtica". D'altra banda, l'entitat ha defensat que també es retorni a la Generalitat la comissaria de la Via Laietana per tal que es "conservi com a centre d'interpretació de la repressió política i la tortura". En aquest sentit, ha recordat que l'edifici va ser requisat a la Generalitat quan va ser suprimida i que allà hi havia la seu de la Comissaria d'Ordre Públic de Catalunya. Per a la Comissió, declarar l'immoble bé cultural d'interès nacional en la seva condició de Lloc Històric "per la seva càrrega històrica en la repressió política", reconfiguraria el seu significat.