La gestió dels boscos i la prevenció dels incendis forestals s'ha convertit en un dels temes de país a Catalunya i a Espanya després d'un estiu marcat pels grans focs que han arrasat hectàrees de territori. Més enllà de l'acció de l'home, amb els possibles piròmans que hi hagi campant, tot apunta en la mateixa direcció: "A Catalunya hi ha massa boscos", va asseverar el president Salvador Illa a l'agost. Després, experts van matisar que el que cal és una millor gestió forestal per endreçar les grans masses boscoses que té Catalunya, gairebé un 65% del territori segons l'Observatori Forestal. La xifra ha anat en augment per retrocés de l'activitat agrària i ramadera, en un context de despoblació dels entorns rurals. Després de diversos anys de sequera, un fenomen que amenaça d'esdevenir estructural a Catalunya i el Mediterrani pel canvi climàtic, un bosc desendreçat i ple de matolls secs és combustible pel foc.
I com contribuir, doncs, a una millor gestió forestal? Un recent estudi científic elaborat a Catalunya apunta, com a proposta, al paper clau que poden tenir els herbívors, especialment els cavalls. I és que els equins adapten la seva dieta segons la raça, l'entorn i el maneig, una flexibilitat que els fa beneficiosos per desenvolupar estratègies sostenibles de prevenció d'incendis. La recerca, elaborada per investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona i la Universitat de Lleida i publicada a la revista Agroforestry Systems, revela com els cavalls poden reduir la càrrega de "combustible" als boscos menjant matolls i inclús vegetació llenyosa.
Fins ara la recerca sobre ramaderia extensiva i prevenció de focs forestals s'ha centrat sobretot en ovelles i cabres, amb algunes investigacions puntuals en races bovines rústiques. Així ho assenyala la investigadora Ariadna Niet, que afegeix que cavalls s'han estudiat molt poc en aquest context, ja que "tradicionalment els han classificat com a pasturadors d'herbàcies amb poc impacte sobre la vegetació llenyosa". Aquesta idea és el que ella i l'equip de científics que hi participen han volgut canviar, i per això presenten "un dels primers" estudis a abordar el potencial dels cavalls per la gestió forestal del Mediterrani.
Els investigadors han analitzat tres casos concrets per explorar el potencial dels cavalls en la gestió del sotabosc: a la reserva nacional de caça de Boumort, amb cavalls de Przewalski en semillibertat en un paisatge mosaic i una càrrega ramadera molt baixa (0,02 caps per hectàrea i any); al Parc Natural del Garraf, amb la raça rústica pottoka en pastura contínua i semillibertat durant un any i una càrrega baixa (0,2 caps/ha/any), i els cavalls creuats en actuacions de pastura dirigida a curt termini, amb alimentació suplementària i una càrrega alta (2,5 caps per hectàrea durant un mes i mig).
En concret, han analitzat la dieta d'aquests cavalls a partir de 50 mostres fecals fresques. Els resultats assenyalen que els cavalls ensalvatgits de Przewalski, en un paisatge mosaic amb parcel·les de bosc, matolls i prats, mantenen oberts els camps tot l'any menjant sobretot gramínies, amb poc impacte sobre la vegetació llenyosa. Les races rústiques, com la pottoka, s'adapten als llargs períodes de pasturatge i consumeixen inicialment gramínies fines i altament inflamables i, a mesura que s'esgoten les herbes, passen a les plantes llenyoses. Gestionen eficaçment tant els combustibles fins com els més gruixuts, cosa que contribueix al control del sotabosc. Finalment, els cavalls creuats, sotmesos a un pasturatge intensiu a curt termini amb alimentació suplementària, passen ràpidament dels combustibles a les plantes llenyoses, fet que mostra el seu potencial per a actuacions de gestió dirigida.
Ovelles, cabres i cavalls per netejar boscos
El professor de la UAB Jordi Bartolomé, participant de la recerca, explica que "els resultats amb els pottoka i els creuats demostren clarament que els cavalls, considerats pasturadors amb preferència per les herbàcies, poden adaptar-se ràpidament als recursos disponibles, incloent-hi espècies llenyoses". D'acord amb l'investigador, "aquesta flexibilitat els converteix en un recurs valuós per a estratègies de prevenció d'incendis en paisatges mediterranis, complementant ovelles i cabres". "Les races rústiques, sovint menys valorades actualment, tenen una gran capacitat adaptativa que les fa clau en tasques silvopastorals" ha afegit Ariadna Nieto.
L'equip investigador coincideix que fan falta més estudis a llarg termini per quantificar l'impacte directe dels cavalls en la reducció de la biomassa inflamable. Tot i això, consideren que la seva adaptabilitat dietètica els pot convertir en una eina prometedora dins d'estratègies de gestió forestal més sostenibles, especialment en un context de canvi climàtic, despoblament rural i increment del risc d'incendis.