L'onada d'incendis forestals que han arrasat aquest any prop de 380.000 hectàrees a Espanya, acarnissant-se especialment amb agost, està estretament vinculada al canvi climàtic, un factor que dispara en 40 vegades més la probabilitat que es produeixin aquests fenòmens adversos extrems. Així ho sostenen experts climatòlegs de la World Weather Attribution, que detallen en un estudi publicat aquest dijous el còctel funest de condicionants vinculats a l'augment anòmal de les temperatures i de la sequera que han propiciat les tràgiques imatges de muntanyes calcinades aquest 2025 a Catalunya, Galícia, Castella i Lleó, Astúries o Extremadura, així com a Portugal.
"Els incendis es van produir en un moment en què tota la regió mediterrània estava colpejada per una onada de calor, la qual cosa significa que les condicions atmosfèriques eren tals que la vegetació s'assecaria extremadament ràpid, proporcionant molt combustible per als incendis", expliquen des de l'entitat científica, que assenyalen que aquestes onades de calor, juntament amb els llargs períodes de sequeres, han estat "un factor clau perquè es produeixin incendis grans i difícils de controlar".
Aquest agost, sense anar més lluny, es va produir del dia 3 al dia 18 una onada de calor amb una anomalia de 4,6 graus, embocant als deu dies més calorosos registrats a Espanya des de 1950. De fet, de totes les onades de calor que s'han produït des de 1975 fins ara —unes 77—, tan sols sis han presentat una anomalia superior als 4 graus, i cinc d'elles s'han produït des de 2019.
Les dades meteorològiques empíriques suggereixen que, en el clima actual, que s'ha escalfat 1,3 °C des de l'època preindustrial, s'espera que les condicions extremes que van provocar els recents incendis forestals es produeixin aproximadament una vegada cada 15 anys. "En comparació amb un clima 1,3 °C més fred, això representa un augment de la probabilitat d'aproximadament 40 vegades i un augment de la intensitat dels incendis meteorològics d'aproximadament un 30 %. Això significa que, sense el canvi climàtic, l'esdeveniment només s'esperaria que passés menys d'una vegada cada 500 anys", apunten des de la WWA en el seu estudi ràpid publicat aquest dijous.
Falta de gestió forestal, combustible per als incendis
No només les onades de calor han estat un factor determinant, sinó que els experts sostenen que la despoblació i l'envelliment que hi ha en zones rurals com les terres que s'han cremat de Galícia, Castella i Lleó i altres regions ha deixat milers d'hectàrees de terres forestals sense gestionar, "el que genera una alta densitat de combustible" per a incendis. "Amb menys població i menys pasturatge tradicional, el control de la vegetació natural ha disminuït dràsticament", apunten.
En el clima actual, s'espera que es registrin temperatures màximes de 10 dies tan altes com les registrades durant el període més càlid, coincidint amb els incendis, aproximadament una vegada cada 13 anys. "Abans que la humanitat sobreescalfés l'atmosfera, aquestes temperatures tan altes haurien estat extremadament rares, esperant-se només menys d'una vegada cada 2500 anys", apunten. La intensitat dels deu dies més càlids observats a la zona ha augmentat en poc més de 3 °C. En altres paraules, el que ara és un esdeveniment de calor que es produeix una vegada cada 13 anys en un clima 1,3 °C més fred, hauria estat 3 °C més fred.