El papa Lleó XIV arriba aquest dimarts a Catalunya en una visita que ha generat força expectatives en diversos àmbits, començant, òbviament, pel religiós, motiu i raó d’un viatge que té com a propòsit bàsic la benedicció i inauguració de la torre de Jesucrist, la més alta del temple de la Sagrada Família. Ara bé, la visita del sant pare a terres catalanes no escapa de la dimensió lingüística, focalitzada en l’ús de la llengua catalana en els actes, especialment en el que tindrà lloc a la Sagrada Família, així com en una dimensió social que es visualitzarà en les visites al centre penitenciari de Can Brians i la parròquia de Sant Agustí, al barri del Raval de Barcelona.
La Catalunya que es trobarà Lleó XIV no serà substancialment diferent de la que es va trobar dècades enrere, quan era simplement Robert Prevost i va visitar el país en diverses ocasions. Ara bé, l’actual pontífex arribarà a Catalunya en un moment en què la religió catòlica es troba en una certa tendència a la baixa, amb un 56,8% de la població catalana que s'identifica com a catòlica, però menys de la meitat del total, el 48%, afirma ser creient. Un 46% dels catalans sosté, amb diversos graus de certesa, que Déu existeix, si bé també hi ha un 14,5% que directament es declaren ateus i un 11,8% que afirmen ser agnòstics, segons dades del darrer baròmetre sobre religiositat del Centre d'Estudis d'Opinió de la Generalitat, publicat el 2023.
Ara bé, el que no podrà defugir Lleó XIV serà el debat lingüístic que ha provocat la intenció, almenys inicial, de bandejar la llengua catalana en aquesta visita apostòlica. Tot i que des de bon començament la visita papal s’ha coordinat com una visita espanyola, amb comandament centralitzat a Madrid i on el català ja es preveia secundari, la gota que va fer vessar el got va ser la intenció d’excloure la llengua pròpia del país en l’acte de benedicció de la torre de Jesucrist de la Sagrada Família, l’acte central de la visita papal que, precisament, és obra d’un reconegut defensor de la llengua catalana, l’arquitecte Antoni Gaudí.
Aquest bandejament ha provocat una onada de peticions a favor de l’ús del català, amb posicionaments majoritàriament favorables i algun de contrari. La societat civil catalana s’ha posicionat a favor de l’ús del català en el màxim d’esdeveniments possibles i s’han fet crides a rebre Lleó XIV amb estelades. Fins i tot a Lleó XIV li ha arribat la petició personalment a càrrec de la diputada Míriam Nogueras i el senador Eduard Pujol, tots dos de Junts. Ara bé, declaracions contradictòries de la cúria eclesiàstica mantenen encara la incògnita de quin serà l’ús real de la llengua catalana per part de Lleó XIV en la seva visita a Catalunya.
En tot cas, procedent de Madrid, on la visita ha estat multitudinària, Lleó XIV s’estarà a Catalunya des de primera hora del matí del dimarts, 9 de juny, fins a primera hora del matí del dijous 11, on s'enlairarà amb destí a les illes Canàries. Sobre calendari, el papa estarà tres dies en terres catalanes, però rellotge en mà, seran aproximadament 48 hores les que Lleó XIV estarà a Catalunya, incloses dues nits que passarà al Palau Episcopal, residència oficial del cardenal-arquebisbe de Barcelona. Durant aquestes hores catalanes, el papa seguirà una agenda molt atapeïda que inclou actes públics però també altres d’índole més representativa, tant com a cap de l’Església catòlica com en la condició de cap d'estat del Vaticà.
Més enllà de la qüestió lingüística, la presència del sant pare pivotarà entre dos actes principals, el previst el dia 9 al vespre a l’Estadi Olímpic Lluís Companys, que es preveu com el més multitudinari, i el de l’endemà a la Sagrada Família, que serà l’acte central i motiu principal de la visita, per beneir la torre de Jesucrist just el dia que es commemora el centenari de la mort d’Antoni Gaudí. Amb tot, l’agenda de Lleó XIV no se circumscriu a aquests dos moments, ja que també inclourà un desplaçament especialment significatiu, el de la visita al Monestir de Montserrat, amb una prèvia en el mateix viatge al centre penitenciari de Can Brians.
Arribada a Catalunya: Aeroport del Prat (9 de juny, 12:25 h)
L’entrada a terres catalanes de Lleó XIV es farà per via aèria, procedent de Madrid, el dimarts, 9 de juny. La previsió és que el sant pare arribi a l’aeroport del Prat a les 12:25, on serà rebut per les autoritats eclesiàstiques i institucionals catalanes, sense oblidar que es tracta de la visita d’un cap d'Estat. Tot i que tant l’entrada com la sortida de Catalunya es farà per via aèria, s’ha descartat l’ús d’un helicòpter pel trasllat a Montserrat, ja que complicaria la visita a Can Brians. Per tant, la resta de moviments dins de Catalunya es farà en cotxe, tant en un vehicle normal com en cotxe descobert —el popular papamòbil— almenys en tres ocasions per facilitar el contacte amb la ciutadania. Es preveu que en total, unes 50.000 persones puguin veure el papa en el global dels esdeveniments.
Primera etapa: Catedral de Barcelona (9 de juny, 13 h)
Des de l’aeroport del Prat i feta la rebuda institucional, Lleó XIV es traslladarà en cotxe i acompanyat per l’arquebisbe Joan Josep Omella fins a la catedral de Barcelona, el nom complet de la qual és el de Catedral de la Santa Creu i Santa Eulàlia, on el rebran el degà i tots els membres del Capítol catedralici, la cúria diocesana, els seminaristes i part dels voluntaris que participaran en la visita papal. L’arribada es preveu a partir de les 13 hores i un cop dins l’església es resarà una sexta i es farà un petit acte d’agraïment als voluntaris.
Fa uns dies el coordinador de la visita a la catedral de Barcelona, mossèn Santiago Bueno, ja va apuntar que la raó d’aquesta primera parada és que “la catedral és l’església del bisbe”, i per això mateix aquest serà el punt inicial de l’estada de Lleó XIV a Barcelona, tot recordant que a l’emplaçament on s’aixeca l’actual temple gòtic hi ha hagut esglésies des del segle IV: “La catedral és el vincle del passat de l'església de Barcelona amb el seu futur”, va apuntar Bueno. De fet, aquesta serà una visita amb un caràcter “semiprivat”, previst especialment per a la presència d’autoritats eclesiàstiques i amb un aforament d’unes 500 persones, a manera de recepció de Lleó XIV, bisbe de Roma, per part del cardenal-arquebisbe de Barcelona, Joan Josep Omella.
Pel que fa a l’acte en si, es tractarà primer d’un itinerari per la Catedral de la Santa Creu i Santa Eulàlia, amb entrada per la porta principal on serà rebut per l’arquebisbe, per a continuació visitar els elements més característics, com ara el baptisteri, el cor de la catedral i el presbiteri, on serà convidat a seure a la càtedra episcopal, una “pedra de marbre dels segles VI o VII on han segut generacions de bisbes”. Un cop finalitzat l’itinerari, es donarà pas a la cerimònia de l’ofici diví, és a dir, la litúrgia de les hores que en aquest cas serà l’oració de migdia o hora sexta, amb homilia i oració. Tot seguit, la comitiva baixarà a la cripta de Santa Eulàlia on Lleó XIV procedirà a la benedicció del sepulcre de la patrona de Barcelona.
Just acabat aquest acte, el sant pare es retirarà a dinar amb la previsió que durant les primeres hores de la tarda pugui rebre algunes visites institucionals, entre les quals està prevista la del president de la Generalitat, Salvador Illa. Una altra possible visita, no confirmada, és la de l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, i membres del seu equip de govern i de la Corporació Municipal. El lloc de residència i estada de Lleó XIV serà el Palau Episcopal, situat al carrer del Bisbe.
Segona etapa: Estadi Olímpic Lluís Companys (9 de juny, 18 h)
El segon acte de dimarts tindrà lloc al vespre a l’Estadi Olímpic Lluís Companys. Es tractarà, d’un acte “obert a tothom, a la comunitat cristiana, però també a tota la ciutadania”, segons va apuntar fa uns dies el pare Enric Puig, coordinador diocesà de la visita apostòlica. L’aforament s’apropa a les 40.000 persones. La meitat de les localitats, destinades al públic en general, es van exhaurir en poques hores el 8 de maig. La resta de localitats estan reservades a invitacions a la comunitat catòlica catalana.
L’acte tindrà dues parts, la primera, entre les 18 i les 20 hores, sense la presència de Lleó XIV, consistirà en pregàries i actuacions musicals, entre les quals hi haurà les de l'Escolania de Montserrat i del cantant Sergio Dalma. També es preveu habilitar fins a una cinquantena de confessionaris per tot el recinte. La segona part, prevista entre les 20 i les 21:30 hores, sí que comptarà amb presència del sant pare i consistirà en l’adoració eucarística i litúrgia de la Paraula, a tall de vetlla de pregària. La intenció és obrir les portes de l’estadi a partir de les 16 hores i es preveu que a partir de les 19 hores ja no es permeti l’accés a l’estadi al públic.
La segona part començarà al voltant de les 20 hores amb l’arribada del sant pare, que farà un recorregut en papamòbil per la pista d’atletisme de l’estadi, per donar pas tot seguit a l’inici de la litúrgia de la Paraula, amb lectura i reflexió sobre un fragment de la Bíblia, i una adoració eucarística, amb adoració al Santíssim Sagrament, una comunió gegant en què els cristians catòlics adoren el cos, la sang, l’ànima i la divinitat de Jesús sota l’espècia del pa. Es preveu que l’acte acabi al voltant de les 21:30 hores, i que seguidament Lleó XIV es traslladi al Palau Episcopal, on passarà la nit.
Tercera etapa: Can Brians (10 de juny, 10:50 h)
Després de passar la nit del 9 al 10 de juny al Palau Episcopal, l’agenda de dimecres, dia clau de la visita, començarà amb el desplaçament al Centre Penitenciari Brians 1, també conegut com a Can Brians, al municipi de Sant Esteve Sesrovires (Baix Llobregat). Segons va detallar el pare Jesús Bel, de l'Ordre de la Mercè i capellà en aquest centre penitenciari des de fa deu anys, l’estada del sant pare serà d’uns vint minuts i servirà per difondre una “paraula d’esperança” entre els interns. La visita a la presó de Can Brians va ser una petició del bisbe de Sant Feliu de Llobregat -diòcesi a la qual pertany Sant Esteve Sesrovires-, Xavier Gómez, que el papa va acceptar de seguida perquè “té una sensibilitat molt gran de cara als que estan al marge”.
La trobada es preveu “breu però intensa” amb els capellans dels centres penitenciaris Brians 1 i Brians 2, voluntaris que participen en el treball de la Pastoral Penitenciària i un grup d'interns i internes, a qui Lleó XIV dirigirà unes paraules al saló d’actes. "És una visita per portar-los l'ànim, l'afecte i la proximitat de Déu, que els estima i que no els oblida encara que estiguin ficats al pou més profund de la seva vida i que els anima a aixecar-se i continuar endavant", va expressar el pare Bel. De fet, en la presentació de la visita a Catalunya, les autoritats eclesiàstiques ja van insistir en la dimensió social del viatge, que es traduirà precisament, en la visita a Can Brians el dia 10 al matí i a la parròquia de Sant Agustí, al barri del Raval de Barcelona, el mateix dia a primera hora de la tarda, abans d’anar a la Sagrada Família. A Can Brians actualment hi ha 952 homes i 133 dones interns, amb dades del mes d’abril.
Quarta etapa: Montserrat (10 de juny, 12 h)
De Can Brians, i sempre en cotxe, Lleó XIV es traslladarà al Monestir de Montserrat, al municipi de Monistrol de Montserrat (Bages), on l’hora d’arribada està prevista a partir de les 11:45 hores, on serà rebut per l’Abat, el pare Manel Gasch. Lleó XIV farà un recorregut en papamòbil des de la zona d’aparcament fins a les places del monestir i tot seguit participarà en la Salve i el Virolai, per compartir tot seguit l’àpat del migdia amb els monjos. En algun moment de la visita hi haurà la preceptiva visita al cambril de la Mare de Déu, ja que la salutació a la Moreneta sempre és una mostra de vinculació amb la catalanitat en una visita on el català serà una de les llengües que utilitzarà el sant pare.
La d’aquest dimecres, però, no serà la primera visita del pontífex a Montserrat, segons explica el llibre León XIV, el León de la paz, de la periodista Almudena Hernández. En un dels viatges que havia fet a Catalunya, on havia trepitjat, per exemple, el barri de Sant Roc de Badalona, va “desviar” la seva ruta prevista per tal de visitar el monestir. “Va ser al recinte i va resar davant la Moreneta, cosa que tornarà a fer aquest juny com a papa”, assegura la biògrafa. Hi ha un altre detall que lliga Lleó XIV amb Montserrat. Quan Prevost va ser escollit cap de l'Església catòlica en el conclave del maig de l'any 2025, es va escriure molt sobre el nom que havia triat com a papa, en honor, en part a Lleó XIII, que va tenir un paper molt important en la història del monestir català Lleó XIII, que va tenir un paper molt important en la història del monestir català, ja que va ser qui va nomenar la Moreneta Patrona de Catalunya l'any 1881.
Cinquena etapa: Sant Agustí (10 de juny, 16:30 h)
Després de dinar amb els monjos de Montserrat, Lleó XIV tornarà a Barcelona, on es preveu que a les 16:15 hores visiti l’església de Sant Agustí, situada a la plaça del mateix nom, al barri del Raval. Aquesta església forma part també de la “dimensió social” del viatge, i és especialment significativa perquè el temple és administrat per frares agustins, orde de la qual va ser prior general el cardenal Robert F. Prevost abans de ser papa. En aquesta visita podrà contactar amb les entitats que treballen al Raval, un barri especialment marcat per la vulnerabilitat. S’espera que a les 17:30 acabi la visita i Lleó XIV torni al Palau Episcopal.
En concret, segons va assenyalar mossèn Joan Costa, coordinador de la visita a aquesta parròquia del Raval, l’acte s’ha d’emmarcar en el marc de la “dimensió social” de la visita de Lleó XIV, juntament amb la trobada amb presos a Can Brians i la que tindrà a Tenerife relacionada amb els moviments migratoris. En aquest context, s’ha preparat una “trobada amb el món de la pobresa”, és a dir, amb els responsables d’institucions que es dediquen a aquesta qüestió al barri del Raval. En aquest sentit, Costa va incidir en el fet que serà “una trobada, no una pregària ni una missa”.
De fet, el responsable de la visita ha destacat que la intenció de l’acte serà la “d’expressar les inquietuds, il·lusions i necessitats” de les entitats que treballen el món de la pobresa. Pel que fa a l’elecció de la parròquia de Sant Agustí, el responsable d’aquesta visita ha recordat que el sant pare “és agustí i la parròquia és regentada per una comunitat agustina”, a més de la curiositat que l’actual rector, el tanzà Faustin John Mlelwa, va ser el xofer de Robert Francis Prevost en un viatge que va fer a Tanzània quan era prior general de l’orde dels agustins. Precisament, Mlelwa, s’ha significat aquests dies per un posicionament contrari a l’ús de la llengua catalana. A més, a la mateixa parròquia hi ha la comunitat de les Misioneres de la Caritat, és a dir, les germanes de la Mare Teresa de Calcuta, que cada dia donen dinar a entre 300 i 400 persones.
Pel que fa a l’estructura de l’acte, Costa va destacar que Lleó XIV arribarà en cotxe pel carrer Hospital. A l’entrada del temple, Lleó XIV serà rebut pel rector de Sant Agustí, la superior de les Germanes Missioneres i altres autoritats. Un cop dins, representants de tres entitats, Cárites Barcelona, Obinso (Obra d’Integració social, dedicada a l’atenció d’exconvictes i addictes) i Adoratrius (religioses que treballen en l’assistència a dones que han estat subjectes a la prostitució) es dirigiran a Lleó XIV. També s'emetrà un vídeo amb la història real d’un nen del Raval que ha escrit una carta al papa, la qual se li lliurarà en mà durant l’acte.
Un cop acabats aquests parlaments serà el torn de Lleó XIV. “No sabem què dirà, però suposem que intentarà donar resposta al misteri del dolor injust”, va precisar Costa sobre la intervenció papal. Un cop acabat aquest diàleg, que tot plegat durarà aproximadament una hora, entre les 16:30 i les 17:30 hores, el Sant Pare serà acomiadat per representants de les entitats aplegades a Sant Agustí.
Sisena etapa: Papamòbil (10 de juny, 18:30 h)
El trasllat del Sant Pare fins a la Sagrada Família s’ha planificat com un acte ciutadà obert a tota la població que es vulgui congregar per veure el pas de Lleó XIV en el seu vehicle especial, el papamòbil amb què els papes fan les seves aparicions més properes. Després d’estudiar diversos itineraris, el recorregut final s’ha definit pel carrer Rosselló, entre l’avinguda Diagonal fins al carrer Sardenya, on accedirà a la Sagrada Família per la façana de la Passió.
Es preveu que Lleó XIV faci aquest recorregut a partir de les 18:30 hores i que duri aproximadament un quart d'hora, per fer un itinerari de poc més d’un quilòmetre a una velocitat marcada per la dels agents a peu que custodiaran el vehicle i que evitarà el passeig llampec de Benet XVI del 2010. L'accés del públic es podrà fer a partir de les dotze del migdia. El passeig del papamòbil així com la celebració dels actes a la Sagrada Família, implicaran l’establiment d’un ampli perímetre de seguretat, que suposarà el desviament general del trànsit i una afectació notable a la xarxa d’autobusos. Així mateix, es preveuen restriccions des de la plaça del Cinc d’Oros —on Lleó XIV canviarà el cotxe cobert pel papamòbil— fins a Lepant i entre Provença i Còrsega.
Setena etapa: Sagrada Família (10 de juny, 19:30 h)
La visita a la Sagrada Família serà l’eix central de la visita a Catalunya, ja que coincideix amb el centenari de la mort d’Antoni Gaudí. Tot i que al matí ja hi haurà actes com una ofrena floral a la tomba de Gaudí, a la cripta del temple, serà al vespre quan hi vagi Lleó XIV, que sortirà del Palau episcopal cap a les 17:30 per dirigir-se a aquest temple de l’Eixample amb un itinerari especial en papamòbil. Un cop a la Sagrada Família, Lleó XIV entrarà al temple per la façana de la Passió, al carrer Sardenya, i seguidament se celebrarà Missa a l’interior de la basílica i després sortirà a l’exterior per beneir i inaugurar la torre de Jesucrist, el punt culminant de la visita, també des del punt de vista lingüístic.
La cerimònia prevista constarà amb dues parts i comptarà amb l’assistència d’unes 8.000 persones, la meitat a l’interior i l’altra meitat a l’exterior de la basílica. En concret, segons va detallar el director general de la Junta constructora de la Sagrada Família, Xavier Martínez, els actes del sant pare consistiran en una missa en memòria d’Antoni Gaudí, que tindrà lloc a l’interior del temple, i tot seguit, ja a l’exterior, la benedicció i inauguració de la torre de Jesucrist, és a dir, “dues parts, l’eucaristia a l’interior i la benedicció a l’exterior”, amb un format similar al de la benedicció de la torre de la Mare de Déu el 8 de desembre del 2021, però dimensionat a la visita papal.
Pel que fa a l’aforament, es preveu l’assistència de 8.000 persones, a més d’uns 600 cantaires que participaran en la missa. Ara bé, d’aquestes 8.000 persones, 4.000 estaran a l’interior i 4.000 a l’exterior, situats en un espai delimitat davant la façana del Naixement, al carrer Mallorca, lloc des d’on es procedirà a la benedicció de la torre. Precisament, l’Ajuntament de Barcelona ja ha donat per acabades les obres de reurbanització d’aquest espai del carrer Mallorca.
Cal tenir en compte que tant pel recinte exterior com per a l’interior caldrà accedir amb invitació, i a aquest efecte s’han repartit “1.200 invitacions a les parròquies de Barcelona per assistir a l’interior i 3.000 per a l’exterior”, mentre que la resta responen a invitacions i compromisos de les autoritats eclesiàstiques i civils així com de la mateixa Sagrada Família. A més, es preveu l’assistència de més de 200 bisbes i cardenals, sense oblidar que hi ha més de 1.600 periodistes que han sol·licitat acreditació, per als quals hi haurà un centre de premsa ubicat a la finca del carrer Mallorca, 424, propietat de la Junta Constructora.
Pel que fa als convidats, es comptarà amb les màximes autoritats eclesiàstiques i civils per rebre al papa Lleó XIV, entre els quals els bisbes assistents, entre els quals hi haurà els participants en la Trobada de bisbes de la Mediterrània, que se celebra a Barcelona del 9 al 12 de juny. Pel que fa a les autoritats civils s’ha confirmat la presència del president del govern espanyol, Pedro Sánchez i el president de la Generalitat, Salvador Illa, així com el rei d’Espanya, Felip VI, així com altres representants polítics.
Després de la celebració de l’eucaristia, cap a les 21 hores, Lleó XIV sortirà a l’exterior del temple per la façana del Naixement, al carrer Mallorca, des d’on beneirà la torre de Jesucrist, que es culminarà amb la il·luminació de la nova torre. Martínez no va voler donar gaires detalls de com serà aquesta il·luminació, més enllà del fet que es tractarà d’un acte “senzill i discret”, això sí, amb sorpresa final. La inauguració finalitzarà amb un espectacle tecnològic de llum i colors, creat especialment per a l’ocasió, que il·luminarà la torre de Jesucrist i el cel de Barcelona, en un homenatge visual a la creativitat i la visió de Gaudí. Es descarta que Lleó XIV pugui visitar el mirador de la creu de la torre de Jesucrist, ja que segons va apuntar Esteve Camps, conseller delegat de la Junta Constructora, “ni el sant pare ni cap autoritat pot pujar, perquè encara no està habilitat per visites”. De fet, no es preveu que es pugui accedir al mirador amb totes les garanties de seguretat fins a l’any 2028.
Sortida de Catalunya: Aeroport del Prat
Un cop acabat l’acte de la benedicció, el Sant Pare es retirarà a descansar al Palau episcopal, on passarà la nit. L’endemà, dijous 11 de juny, al matí, es desplaçarà a l’aeroport del Prat, on després d’acomiadar-se de les autoritats, deixarà terres catalanes i agafarà un avió amb destinació a l’illa de Gran Canària, on seguirà la seva visita episcopal a l’Estat espanyol.