El Divendres de Passió és el dia que en el món cristià es recorden les últimes hores de Jesucrist, això és, des del sant sopar, que té lloc el Dijous Sant, fins al davallament i la sepultura, passant per episodis prou coneguts com la detenció i el petó de Judes, el judici de Ponç Pilat i el camí cap al Gòlgota -el Via Crucis-, així com la mateixa crucifixió. Tots aquests moments, que són rememorats en obres teatrals -les cèlebres Passions- així com en processons, es poden resseguir també a la façana de la Passió de la Sagrada Família a través de les escultures que Josep Maria Subirachs hi va aixecar a partir del 1986 amb el seu particular estil però seguint el projecte original d’Antoni Gaudí, que va voler dedicar aquesta façana al punt culminant de la vida de Jesús: la mort i la posterior resurrecció.
Aquesta façana, que dona al carrer Sardenya i que històricament ha tingut tants entusiastes com detractors, és, de fet, un immens retaule on s’expliquen tots els esdeveniments bàsics que, al capdavall, justifiquen la celebració de la Setmana Santa, des del sant sopar -que en català i específicament en aquesta ocasió també es pot anomenar santa cena- fins a la resurrecció de Crist i la posterior ascensió, que ja queda fora de la Setmana Santa estricta. Aquest gran conjunt escultòric, en tant que explica una successió d’esdeveniments, té un ordre de visionat concret, que comença per l’esquerra del nivell inferior i que culmina ja a les torres, amb un sentit ascendent i que en els tres primers nivells s’ha de resseguir amb la forma d’una lletra essa. Els conceptes esquerra i dreta són sempre des del punt de vista de l’espectador des del carrer Sardenya.
Aquesta és la manera d’interpretar el conjunt escultòric, pas a pas:
El sant sopar: el retaule comença a l’esquerra del nivell inferior de la façana, on hi ha les portes, amb una representació del sant sopar, una imatge icònica de la Setmana Santa que gairebé sempre es representa amb tots els personatges de cara a l’espectador, una posició forçada que a la Sagrada Família Subirachs resol amb un atreviment, situar Jesucrist d’esquena a l’espectador i, per tant, de cara als apòstols, amb una composició més tancada que els habituals i on no falta Judes Iscariot, impel·lit a marxar pel mateix Jesús quan aquest li diu: “El que estàs fent, fes-ho de pressa”.
La detenció de Jesús: després del sant sopar cal seguir el conjunt cap a la dreta, on es troba el moment de la detenció de Jesús, on apareixen soldats romans -que es repetiran en altres punts- que recorden les sortides de fums gaudinianes de la Pedrera. En aquest conjunt destaca una gran orella, que recorda l’orella de Malcus, criat del gran sacerdot, que sant Pere va tallar en un intent de defensar Jesús.
El petó de Judes: més a la dreta apareix el moment en què Judes fa un petó a Crist, que és el símbol de la seva traïció, ja que és el gest pactat per Judes Iscariot per identificar el Crist per procedir a la detenció. Als peus de Judes hi ha una serp com a símbol del mal. Entre els dos conjunts escultòrics de la detenció i la traïció s’hi troba el criptograma, un quadrat amb setze xifres que inclou més de 300 combinacions en les quals la suma és 33, l’edat que segons la tradició tenia Crist en el moment de morir.
La flagel·lació: al centre del tram inferior, just entre les dues grans portes d’entrada, es troba l’escultura que representa la flagel·lació. Amb cinc metres d’altura marcats per la columna on està lligat Crist, la cara d’aquest expressa el dolor del moment. Aquest conjunt està coronat pel símbol de l’alfa i l’omega, com a interpretació del principi i la fi.
La negació de Pere: seguint a la dreta hi ha el conjunt que representa un moment culminant, les tres negacions de Pere, representades per tres dones, abans que canti el gall, au que també apareix representada. La imatge del mateix sant Pere, embolcallat en un llençol, simbolitza l’aclaparament de l’apòstol després de negar Jesús.
‘Ecce homo’: ‘Heus aquí l’home’ és la frase atribuïda a Ponç Pilat a l’hora de presentar Jesús davant el poble, que ja apareix amb la corona d’espines. Al seu costat apareix un Pilat pensatiu i darrere, altre cop dos soldats romans.
Pilat es renta les mans: sempre en direcció cap a la dreta, es troba ara un conjunt escultòric que representa el moment en que Ponç Pilat es renta les mans intentant desentendre’s de la decisió d’executar Jesús mentre la seva dona, Pròcula Clàudia, surt d’escena.
Les tres Maries i el Cireneu: amb aquest conjunt comença la representació del camí cap al calvari i comencen les escultures del segon nivell, ja sobre les portes, i que ara s’han de llegir de dreta a esquerra. En aquest cas es representa la primera caiguda de Jesús davant les tres Maries -la Mare de Déu, Maria de Cleofàs i Maria Magdalena- i com Simó de Cirene recull la creu.
Jesús anant cap al calvari: es tracta del conjunt principal i central de la façana, que queda just per sobre de les portes, on es veu, de dreta a esquerra, Jesús portant la creu i la segona caiguda, les dones de Jerusalem, entre les quals la Verònica, que segons la tradició va eixugar la sang de Jesús amb el seu vel i en va quedar impresa la faç. També hi ha dos soldats romans, els més detallats de tot el retaule i, a l’esquerra de tot, una figura que representa un dels evangelistes recollint els fets però que és, alhora, un retrat i un homenatge a Antoni Gaudí.
Longí: aquesta és l’escultura més mal interpretada de tot el conjunt monumental, perquè molts espectadors interpreten que és una imatge de Sant Jordi,encara que ni mata cap drac, ni té cap paper en la Passió. En realitat es tracta d’una imatge eqüestre del soldat Longí, que va travessar el costat de Jesús amb una llança i que, posteriorment, es va convertir al cristianisme i va acabar com a màrtir i sant. Amb aquesta escultura es tanca per l’esquerra el segon nivell d’escultures.
Els soldats es juguen les pertinences de Jesús: el tercer nivell d’escultures, que s’ha d’interpretar d’esquerra a dreta, comença amb un grup de soldats romans, aquests més matussers, que es juguen als daus les pertinences de Jesús, inclosa la seva túnica.
La crucifixió: al centre del tercer nivell se situa el clímax de la passió, la crucifixió de Crist, que apareix nu i penjat d’una creu sorprenentment horitzontal. A un costat si situen les tres Maries i a l’altra, una simple calavera, que simbolitza el Gòlgota i el tràgic destí (momentani) de Crist.
El davallament de la Creu: tanca tot el conjunt el grup del davallament i enterrament, amb Jesús amortallat, la Mare de Déu i els personatges de Josep d’Arimatea i Nicodem, aquest últim amb la singularitat que es tracta d’un autoretrat del mateix escultor, Josep Maria Subirachs.
Aquests són els conjunts escultòrics dels tres primers nivells de la façana de la Passió, que es complementen amb les quatre portes: la de Getsemaní a l’esquerra, les dues dedicades als evangelis al centre i la de la coronació d’espines a l’esquerra. Més amunt del tercer nivell el retaule continua amb el frontó, que recrea un ossari; la pedrera i hort, a la cara interior de la façana; el sepulcre buit, situat al centre del frontó; el vitrall de la resurrecció; la creu, envoltada d’àngels i de set metres i mig d’altura; l’esperit sant, i l’ascensió de Jesús, ja al pont que uneix les torres. Tret d’aquesta última figura, la resta d’escultures no són de Subirachs.
