Lleó XIV aterrarà a Barcelona aquest dimarts 9 de juny i es convertirà en el tercer papa de la història que visita Catalunya durant el seu pontificat, després de les visites de Joan Pau II el 1982 i de Benet XVI el 2010. El pontífex arriba en un moment en què la religió catòlica es troba en una certa tendència a la baixa, amb un 56,8% de la població catalana que s'identifica com a catòlica, però menys de la meitat del total, el 48%, afirma ser creient. Un 46% dels catalans sosté, amb diversos graus de certesa, que Déu existeix, si bé també hi ha un 14,5% que directament es declaren ateus i un 11,8% que afirmen ser agnòstics. Així ho mostren les darreres dades del darrer baròmetre sobre religiositat del Centre d'Estudis d'Opinió de la Generalitat, publicat el 2023.
Les dades publicades per la direcció general d'Afers Religiosos també mostren que gairebé el 57% dels catalans mai va a actes de culte religiós, llevat que siguin cerimònies socials com bodes, comunions o funerals. Només el 13,4% de la població hi assisteix, com a mínim, amb una freqüència setmanal a missa o altres ritus religiosos. L'enquesta quantifica també el volum de població que ha dut a terme pràctiques espirituals al llarg del darrer any, com per exemple pregar (47,2%), anar a un centre de culte (44,4 %), encendre una espelma o fer una ofrena amb finalitats espirituals (39,1%), parlar amb els éssers estimats difunts (38,1%) o llegir textos sagrats (25,4%). A més, un 33% de la població afirma que Déu no és gens important en la seva vida, davant d'un 23% que pensa que sí. Existeix, però, un 15% dels qui afirmen no tenir creences religioses que admet haver pregat.
Les dones declaren, en termes generals, tenir més creences religioses que els homes. Això només canvia en les franges més joves: entre els joves catalans de 18 a 24 anys, els homes es declaren més creients que les dones, superant els primers el 50%, mentre que elles són el 32%. Un fenomen interessant és que entre els nois joves, el nombre de creients és proporcionalment més alta que entre els qui tenen de 25 a 64 anys, i arriben a igualar el nombre de creients en la franja més sènior de 65 o més. El baròmetre també revela un cert desconeixement entre la població catalana sobre aspectes fonamentals de la religió catòlica. A prop d'un 20% desconeix què es commemora per Nadal i un 36% no sap qui és el màxim líder espiritual de l'Església catòlica.
Una altra dada interessant és que la religiositat —no necessàriament catòlica—, és molt més gran entre els nascuts a fora d'Espanya (71%) que els nascuts a Catalunya (35%). Pel que fa a una comparativa entre territoris, Catalunya és la segona comunitat amb menys consciència religiosa de l’Estat i, amb el País Basc, són els territoris on l’adscripció a una confessió no arriba al 50% de la població. Així ho mostra un informe anomenat Laïcitat en xifres, elaborat per la Fundació Ferrer i Guàrdia amb dades del CIS, l'INE i el Ministeri d'Educació.
L’estudi de la Ferrer i Guàrdia assenyala que les dades d’adscripció religiosa “mostren la consolidació de la no religiositat com a realitat estructural, amb un volum creixent de població que es declara atea, agnòstica o indiferent”. Malgrat que la població religiosa continua sent majoritària a l’Estat (no a Catalunya), la distància entre ambdós blocs s’ha reduït notablement en les darreres dècades, “en un context de clara transformació de les opcions de consciència”.
Els practicants cauen del 59% al 33% en el darrer quart de segle
Pel que fa al conjunt de la població espanyola, el 55% es considera catòlica i el 3,5% d'una altra confessió. Els més joves són els menys religiosos, ja que més de la meitat de les persones de 18 a 34 anys no es consideren creients. Tot i això, en els últims anys hi ha hagut un lleuger repunt de la religiositat entre els joves. De fet, entre els joves és on hi ha més diversitat religiosa, que supera el 4,5%. Les dones encara són més religioses que els homes: 63% davant 54%. Entre les persones religioses també ha disminuït el percentatge de practicants, que ha baixat del 59 al 33% els últims vint-i-cinc anys. Però la pràctica religiosa també ha repuntat entre els més joves els últims anys, ja que el 34% dels creients de 18 a 24 anys es declaren practicants, per sobre dels de 25 a 64 anys. Entre els joves, són més practicants els homes que les dones, a la inversa que en la resta de franges d'edat.
En l’àmbit de l’educació, l'informe assenyala que a Catalunya el 17,4% dels alumnes a escoles o institutes, és a dir, 244.877 infants i joves, estan matriculats en centres catòlics, davant del 18% de mitjana estatal. Els centres catòlics a Catalunya són 379, el 8,4% del total, i, d'aquests, quasi tots, 368, són concertats. La mitjana estatal és de 8,9% d'escoles catòliques. Pel que fa als centres de culte, en aquests moments hi ha 5.665 esglésies catòliques arreu de Catalunya, i unes 225 a Catalunya, segons el mapa religiós del Govern.
L’evolució dels matrimonis des de mitjans dels anys noranta mostra un canvi estructural en la forma de celebració. Mentre que el 1994 els matrimonis confessionals representaven el 77,3 % del total, el 2024 aquesta proporció s’ha reduït fins al 16,4 %. En paral·lel, els matrimonis civils han passat del 22,7 % al 83,6 %, i s’han convertit en la forma clarament majoritària. L’anàlisi territorial mostra que el matrimoni civil és majoritari en totes les comunitats autònomes, amb percentatges que superen el 75 % en la majoria dels territoris. Destaquen especialment el País Basc (92,4 %), Catalunya (91,2 %) i les Illes Balears (91,5 %), on el matrimoni civil és pràcticament hegemònic.
Sis dies entre Madrid, Barcelona i Canàries
Amb tot, el pontífex ha escollit anar a Espanya per al seu primer viatge papal a un país gran d'Europa i passarà per Catalunya. Segons els analistes, la defensa dels migrants i l'avenç de la secularització al país, com a tot Occident, marquen el viatge de Lleó XIV. És un país que ha visitat en nombroses ocasions de jove i quan era prior dels agustins. Abans de ser papa, Robert Prevost havia estat a Catalunya, on va visitar el 2011 l'abadia de Montserrat i en diverses ocasions el barri de Sant Roc de Badalona. “El Papa ha escollit Espanya com a primer viatge a Europa en reconeixement de la importància d'aquest país i de l'Església en el mateix”, va dir recentment el secretari d'estat del Vaticà, el cardenal Pietro Parolin, qui va subratllar que la visita és un “missatge” per a Europa on la secularització avança i per al país, “on encara roman viva la fe".
L'Església espanyola està convençuda que aquesta visita suposarà una “empenta” a les vocacions juvenils i serà un missatge en suport dels migrants, en un context d'auge de plantejaments xenòfob arreu d'Europa envers la immigració. De fet, Lleó XIV visitarà les Illes Canàries —com ja havia avançat que volia fer l'anterior papa, Francesc—, on fa anys que arriben milers de migrants en pasteres i caiucs i la gestió dels quals va suposar tota una qüestió d'estat que va fer el govern espanyol modificar la llei d'immigració per a poder repartir-los. Al Congrés dels Diputats, Robert Prevost pronunciarà un discurs davant la seu de la sobirania espanyola, essent el primer papa que ho fa. Es desconeixen per ara els detalls de què dirà, si bé el seu predecessor, Francesc, havia fet una crida més d'una vegada a la política espanyola a l'entesa i a reduir la crispació. De fet, quan li havien preguntat per una visita a Espanya, va dir que aniria "quan hi hagi pau" i que "primer s'han de posar d'acord els espanyols".
Lleó XIV aterrarà dissabte a Madrid cap a mig matí. A la capital espanyola, el pontífex es trobarà al Palau Reial amb els reis i amb autoritats polítiques i de la societat civil. També visitarà centres socials i protagonitzarà actes multitudinaris, on oferirà diversos discursos. Destaca l'acte al Movistar Arena, on es trobarà amb personalitats com Antonio Banderas, Rozalén o Carolina Marín, o al Santiago Bernabéu. Després, Lleó XIV es dirigirà a Barcelona. A la capital catalana, el pontífex visitarà la catedral de Barcelona i oferirà una oració a l'Estadi Olímpic Lluís Companys. També visitarà la presó de Brians 1, on es trobarà amb una vuitantena de presos, i l'abadia de Montserrat. Oferirà també una missa a la Sagrada Família i inaugurarà la Torre de Jesucrist, que ha convertit la basílica barcelonina recentment en l'església més alta del món.