Després de les pluges abundants que van regar la major part del país a finals d'abril, i amb els embassaments de les conques internes fregant el 25% de la seva capacitat, la Catalunya que depèn del sistema Ter-Llobregat deixa enrere la fase d'emergència per sequera amb el relaxament de les restriccions que això suposa. Aquest canvi afecta més de 6 milions d'habitants de fins a 202 municipis catalans, entre els quals Barcelona i la seva àrea metropolitana.  Així ho ha acordat la Comissió Interdepartamental de Sequera aquest matí, tal com ha anunciat la portaveu Patrícia Plaja i el conseller d'Acció Climàtica David Mascort en roda de premsa.

Tot i advertir que amb aquestes pluges la sequera no s'ha acabat, i que aquesta continua sent greu, la portaveu ha celebrat que aquesta aigua caiguda del cel ha permès deixar enrere la fase d'emergència: “L'augment de reserves ens permet modificar a la baixa les restriccions que hi ha hagut els últims mesos”, ha anunciat.  Està previst que aquest canvi d'emergència a excepcionalitat, que permet, per exemple, ampliar la dotació d'aigua per habitant i dia fins als 230 litres pels 200 actual, entri en vigor dilluns vinent. 

El conseller Mascort ha volgut recordar que aquesta és la “pitjor sequera de la qual en tenim registre” que ha portat el Govern a prendre “decisions no sempre fàcils” en els últims tres anys, però que aquestes han servit per “superar mínims històrics sense afectacions generalitzades”, destacant, això sí, l'esforç del sector primari i els pagesos, que són els que més han patit aquestes restriccions per la manca de pluges. 

Les piscines comunitàries es podran omplir

Un dels temes que havia generat més polèmica durant els últims mesos era l'ús de les piscines i les limitacions per omplir-les d'aigua. Ara, amb el canvi de fase, la situació també canvia i només es prohibirà omplir aquelles que són de caràcter privat, mentre que es permetrà omplir les piscines comunitàries, fet que afecta hotels, càmpings, comunitats de veïns i clubs esportius. 

En emergència des de principis de febrer 

A principis d'abril, després d'unes jornades al mes de març, el conseller Mascort va plantejar la possibilitat d'aixecar la fase 1 d'emergència, quan segons les dades de l'ACA sobre l'estat dels embassaments se situava una mica per sota del 17%. El mateix Mascort es va autoesmenar i va considerar que “no tindria sentit” fer aquest pas: “Si hem d'aixecar l'emergència i tornar a l'excepcionalitat, però 15 dies després hem de tornar a l'emergència, no ho farem”. Dies abans havia assegurat que no descartava aquesta possibilitat en cas que continués “plovent molt”. 

L'anunci de l'entrada en emergència de tot el sistema Ter-Llobregat per part del president Pere Aragonès i del conseller Mascort es va produir l'1 de febrer. En aquell moment, els embassaments que abasteixen aquesta regió, en la qual viuen uns sis milions d'habitants en 202 municipis, es trobaven per sota dels 100 hm³ (un 16% de la seva capacitat), per la qual cosa el canvi de fase era inevitable, seguint les indicacions del Pla Especial de Sequera que ha regit tota aquesta crisi.

Durant les darreres setmanes tant el president com el conseller havien descartat que hi hagués noves restriccions pels catalans —que en fase d'emergència havien de tenir un consum d'aigua de 200 litres per habitant i dia—. Aquesta xifra encara s'hauria reduït en cas de la fase d'emergència 2 i la 3, però finalment, gràcies a les pluges de finals d'abril —moltes van fer diana a les capçaleres dels rius i en els mateixos embassaments—, s'ha pogut evitar. També l'arribada de vaixells d'aigua procedent del port de Sagunt, que ja estava prevista per aquest estiu. 

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!