Catalunya, en emergència per sequera. El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha comparegut aquest dijous per anunciar que tot el sistema Ter-Llobregat entra en la fase d'emergència, davant la greu situació que viu el país. Els embassaments que abasteixen aquesta regió, en la qual viuen uns sis milions d'habitants en 202 municipis, es troben actualment per sota dels 100 hm³ (un 16% de la seva capacitat), per la qual cosa el canvi de fase ha estat inevitable, segons indica el Pla Especial de Sequera. "Catalunya està patint la pitjor sequera del darrer segle", ha admès Aragonès. "Mai havíem patit una sequera tan llarga i de tanta intensitat. En 40 mesos, el nivell de pluges ha estat extremadament reduït, i moltes setmanes no ha plogut gens". L'entrada en emergència es farà efectiva aquest divendres, quan es publiqui al DOGC.
Aragonès ha volgut ressaltar i aplaudir l'esforç de la ciutadania, que "ha entès que estem en una situació excepcional". En aquest sentit, ha volgut destacar l'estalvi que s'ha fet de forma individual a les cases, així com aquell que ha tingut lloc al sector industrial i agrícola fent un ús "més eficient" de l'aigua. D'altra banda, ha assenyalat que la Generalitat també "ha estat actuant tot aquest temps", primer activant el Pla Especial de Sequera el setembre del 2021 i tenint previstes les mesures que s'havien de portar a terme. En segon lloc, també s'han "accelerat les inversions" per obtenir més aigua de les dessaladores i la regeneració, i operat de forma conjunta amb els ajuntaments "per millorar la xarxa d'abastament d'aigua". Això ha permès reduir el buidatge dels embassaments i endarrerir l'entrada en emergència, ja que si no s'hagués fet res "faria 15 mesos que estaríem en aquesta situació".
Davant d'aquesta situació crítica, Aragonès ha assegurat que Catalunya "intensificarà" la seva col·laboració amb l'Estat, per tal que el govern espanyol pugui ajudar en tot el que sigui possible. També s'ha traslladat a la Comissió Europea la necessitat que des del punt de vista financer i normatiu hi hagi "la flexibilitat necessària" perquè el país pugui fer front a la sequera. Precisament, el president va ser a Brussel·les aquest dimecres per abordar qüestions a nivell europeu.
Reunió amb la vicepresidenta Ribera el dilluns
En la línia d'intensificar els contactes amb l'Estat per combatre la sequera, el conseller d'Acció Climàtica, David Mascort, ha destacat que el dilluns mantindrà una reunió a Barcelona amb la vicepresidenta tercera del govern espanyol, Teresa Ribera. Sobre la taula, un dels temes que hi haurà serà la possibilitat que Catalunya hagi de disposar de vaixells per poder transportar aigua, en el cas que es necessitin aquests recursos hídrics addicionals. Mascort ha assenyalat que el més complicat és "trobar vaixells" i que, en tot cas, es tractaria d'una "solució d'emergència". També durant la seva intervenció, el titular d'Acció Climàtica ha fet èmfasi en el fet que tenen clar el "full de ruta" a seguir i s'ha mostrat "esperançat" en el futur a mitjà termini, perquè preveu que entre el 2027 i 2030 es puguin generar fins a 160 hm³ amb les dessalinitzadores.
El mapa i les restriccions
L'entrada a l'emergència per sequera afecta més de sis milions de catalans, la majoria situats a l'àrea de Barcelona i la rodalia, que depenen del sistema Ter-Llobregat. En total, són 202 municipis de 14 comarques. Hi ha altres regions catalanes que ja es troben en emergència, mentre que la franja oest del país —que es nodreix de l'Ebre— és administrada pel govern espanyol. Pots consultar en aquest mapa en quina fase està cada municipi i com t'afecta:
El canvi de fase també implica noves restriccions en l'ús de l'aigua (que poden trobar-se aquí). La principal novetat de l'entrada en emergència és el límit de 200 litres de consum d'aigua per habitant i dia de mitjana per municipi, 10 litres menys del llindar que existia durant la fase de preemergència. Es prohibeix l'ús d'aigua per al reg de jardins i zones verdes, siguin públics o privats. A més, es manté la prohibició d'omplir fonts ornamentals i llacs artificials, si bé es permeten omplir les basses que serveixen de refugi de fauna en perill d'extinció i de fauna destinada a la recuperació de les espècies autòctones.
En el marc de les piscines, si bé fins ara l'emergència no preveia omplir-les, s'ha modificat lleugerament el text. Així, es poden reomplir parcialment les piscines cobertes i públiques inscrites en el cens d'equipaments esportius, i de les piscines descobertes d’ús durant tot l’any per a la pràctica esportiva federada. També hi ha una flexibilització de la normativa pel que fa al reg dels camps d'esport federats, que sempre ha de ser amb aigua freàtica o regenerada, però que no implica haver de tancar les dutxes per compensar l'aigua perduda. I en actes lúdics, públics o privats, no es permet utilitzar aigua, de manera que ja no hi haurà festes d'escuma o pistes de gel temporals.
Cal tenir en compte que, dintre de l'emergència, hi ha tres fases diferenciades (I, II i III) que impliquen intensificar les restriccions segons la crisi de la sequera empitjori. L'emergència I s'ha declarat quan les reserves dels embassaments han baixat dels 100 hm³ (16,3% de capacitat), l'emergència II es declararà quan baixin dels 67 hm³ (10,95% de capacitat), i l'emergència III es declararà quan baixin dels 44 hm³ (5,4% de capacitat)