El Govern ha anunciat aquest dimarts un nou pas endavant pel que fa a la sequera. El sistema del Ter-Llobregat, del qual en depenen més de 6 milions d'habitants que viuen en 202 municipis catalans —entre els quals hi ha Barcelona, Girona i les rodalies— ha sortit finalment de l'estat d'emergència. El canvi de fase per passar a l'excepcionalitat significa també que cauen algunes restriccions que van implementar-se l'1 de febrer, quan va declarar-se l'emergència de sequera perquè els embassaments del Ter-Llobregat es trobaven al 16% de la seva capacitat. Les pluges de les darreres setmanes han anat fent créixer les reserves, sobrepassant de llarg aquest llindar que marca el canvi de fase, fins al punt que ara els pantans es troben fregant el 25% de la seva capacitat, amb més de 150 hm³ d'aigua.
La sortida de l'emergència per sequera va generar un petit debat intern al Govern, amb declaracions contradictòries de la portaveu, Patrícia Plaja, i el conseller d'Acció Climàtica, David Mascort. Ara, però, amb els embassaments a un quart de la seva capacitat, tots dos representants han anunciat en roda de premsa el canvi de fase. Tot i advertir que amb aquestes pluges la sequera no s'ha acabat, i que aquesta continua sent greu, la portaveu ha celebrat que aquesta aigua caiguda del cel ha permès deixar enrere la fase d'emergència: “L'augment de reserves ens permet modificar a la baixa les restriccions que hi ha hagut els últims mesos”, han anunciat.
Les piscines comunitàries es podran omplir
- El límit de consum d'aigua per habitant i dia puja fins dels 200 fins als 230 litres.
- L'agricultura haurà de reduir l'ús un 40% (i no un 80%), la ramaderia haurà de fer-ho un 30% (i no un 50%), i la indústria haurà de fer-ho un 15% (i no un 25%).
- Prohibició d'utilitzar aigua per al reg de jardins i zones verdes, siguin públics o privats (excepte en el cas que el reg sigui per garantir la supervivència d'arbres o plantes).
- Prohibició d'omplir fonts ornamentals i llacs artificials.
- Prohibició d'omplir les piscines privades, però es permetrà omplir les piscines comunitàries, un aspecte positiu per a hotels, càmpings, comunitats de veïns i clubs esportius.
- Permès regar la gespa dels camps d'esport federats.
- Prohibida la neteja de carrers, clavegueram, paviments, façanes o edificis amb aigua potable.
- A l'espai públic, només es permet la neteja d'aparadors i finestres amb galleda i esponja; una restricció que també s'aplicarà en el cas dels vehicles, ja que només es permetrà netejar vidres, miralls, retrovisors, llums i plaques de matrícula.
Les restriccions que hi havia amb l'emergència
Fins ara, al Ter-Llobregat hi havia decretada l'emergència I, que tenia com a principal novetat el límit de 200 litres de consum d'aigua per habitant i dia de mitjana per municipi, una limitació que inclou l'ús domèstic i també aquell al lloc de treball i altres espais com un restaurant o un gimnàs. Pel que fa als diferents sectors econòmics, hi havia limitacions considerables respecte d'una situació de normalitat. L'agricultura havia de reduir l'ús d'aigua un 80%, la ramaderia un 50%, i la indústria un 25%.
L'emergència per sequera també prohibia l'ús d'aigua per al reg de jardins i zones verdes, siguin públics o privats, i la prohibició d'omplir fonts ornamentals i llacs artificials. En el marc de les piscines, només es permetia reomplir parcialment les piscines cobertes i públiques inscrites en el cens d'equipaments esportius, i de les piscines descobertes d’ús durant tot l’any per a la pràctica esportiva federada. Pel que fa al reg dels camps d'esport federats, aquest havia de ser sempre amb aigua freàtica o regenerada. I en actes lúdics, públics o privats, no es permetia utilitzar aigua, fent impossible les festes d'escuma o pistes de gel temporals. Finalment, es prohibia netejar cap vehicle si no era en establiments especialitzats, i la neteja dels carrers només era permesa amb aigua freàtica o regenerada.