Només li fan falta 12 dies al sucre per canviar el teu cervell i generar una addicció. Tal és el seu poder. Utilitza el sistema de recompensa del cervell, aquest que s'activa quan aprenem una cosa nova o experimentem una sensació agradable. El secret està en la química. Amb ajuda de determinades substàncies, en produir-se aquesta experiència, diverses àrees del cervell es comuniquen entre si per ajudar-nos a aprendre i repetir aquests comportaments que milloren el nostre coneixement i benestar.
El sistema de recompensa depèn en gran manera d'un neurotransmissor, la dopamina, que està involucrat en l'enamorament, el plaer sexual i altres situacions que ens produeixen plaure, com gaudir del temps amb amics o, en el pitjor dels casos, certes substàncies, com les drogues, que segresten el sistema de recompensa del cervell, activant-lo de forma artificial transmetent al cervell la informació perquè repeteixi constantment el comportament de recerca de plaure. Aquest és el mecanisme darrere de l'addicció.
Que el menjar crea addicció, ja se sabia. De fet, en els àmbits científics es ve estudiant-ne de forma exhaustiva des dels anys 50, quan es va analitzar el consum compulsiu de certs aliments, com la llet, els ous i les patates fregides. Des d'aleshores hi ha hagut certa controvèrsia, perquè molts científics creuen que parlar d'addicció al menjar és una mica exagerat.
Ara, una nova investigació duta a terme a la Universitat d'Aarhus, a Dinamarca, investiga aquesta qüestió i, més en concret, l'efecte de la ingesta de sucre en els circuits de recompensa als cervells dels porcs. Els resultats s'han publicat a la revista Scientific Reports.
L'estudi
Els científics van analitzar com afectava el fet de consumir sucre en set minipigs femelles de Gotinga, utilitzant realitzant imatges cerebrals mentre s'experimentava amb agonistes dels receptors d'opioides i antagonistes dels receptors de dopamina.
L'objectiu era examinar els sistemes de recompensa cerebral dels animals. L'equip va proporcionar als animals una solució de sacarosa durant 1 hora durant 12 dies consecutius i després va tornar escanejar el cervell 24 hores després de l'última dosi de sucre. En un subgrup de cinc minipigs, l'equip va aplicar una sessió d'exploració PET addicional després de la primera exposició al sucre.
Els resultats van mostrar que després de només 12 dies de consum de sucre, es van produir canvis importants en els sistemes de dopamina i opioides del cervell. De fet, el sistema opioide, que és aquesta part de la química del cervell que està associada amb el benestar i el plaer, ja es va activar després de la primera ingesta. Específicament, es van produir alteracions en aquestes zones cerebrals: el cos estriat, el nucli accumbens, l'hipotàlem, l'amígdala, l'escorça cingulada i l'escorça prefrontal.
Pel que sembla, els aliments amb alt contingut de sacarosa influeixen en els circuits de recompensa cerebral de manera similar als observats quan es consumeixen drogues addictives. Una cosa que ja s'havia trobat en alguns estudis i que aquesta investigació ve a confirmar. El problema és que quan el cervell se centra en el consum de sucre, els estímuls naturals, com l'aprenentatge o la interacció social, passen a un segon pla i són reemplaçats per sucre i altres estímuls artificials. És a dir, que en els casos més greus, pot produir una alteració important de la conducta.