El Ministeri de Sanitat ha confirmat la segona mort per verola del mico a l'estat espanyol, després que aquest divendres es notifiqués la primera defunció. La informació ja ha estat comunicada a l'Organització Mundial de la Salut (OMS) i a la Comissió Europea, sense que el departament hagi fet pública més informació sobre aquest cas. Es tracta d'un jove de 31 anys, de Còrdova, amb infecció activa per verola del mico mort a causa d'una meningoencefalitis. Aquest divendres va ser la Conselleria de Sanitat Universal valenciana qui va confirmar que la primera mort s'havia produït al País Valencià. La defunció va ser per encefalitis associada a la infecció.

Les últimes dades de l'OMS, actualitzades aquesta setmana, apuntaven que hi havia hagut cinc morts per verola del mico en països endèmics des de l'inici del brot. A la xifra cal sumar les dues defuncions que s'han registrat a l'estat espanyol i la que es va registrar aquest divendres a Brasil, les tres primeres morts en països no endèmics. Així doncs, vuit persones ja han perdut la vida arreu del planeta des del maig, quan es van confirmar els primers casos al Regne Unit. És per això que l'agència de Nacions Unides ja ha declarat l'emergència sanitària, tot i que ha descartat la necessitat de vacunar tota la població.

Casos i vacunació de verola del mico a Catalunya

Tornant a l'estat espanyol, fins aquest divendres s'han confirmat un total de 4.298 casos de verola del mico. La Comunitat de Madrid és la més afectada, amb 1.656 infeccions. Al País Valencià, on s'ha notificat la primera mort, s'han registrat 213 positius. A Catalunya la verola del mico ja ha deixat més de 1.400 casos confirmats. El Departament de Salut va obrir la campanya de vacunació el passat dijous 21 de juliol. En la primera setmana s'han arribat a administrar un total de 655 vacunes, només a aquelles persones considerades de grups prioritaris: les que tenen pràctiques sexuals d'alt risc per prevenir la infecció (preexposició) i les que hagin estat en contacte amb un cas i que puguin ser vulnerables (postexposició). Les dosis s'administren en tres centres de Barcelona: l'Hospital Clínic, BCN Checkpoint i la Unitat d'ITS Drassanes-Vall d'Hebron.

La simptomatologia ha estat principalment febre, astènia, limfadenopaties i exantema. Un mínim de 135 persones han presentat complicacions, sobretot infeccions bacterianes secundàries i úlceres bucals. D'altra banda, almenys 120 casos han hagut de ser hospitalitzats (dos dels quals han perdut la vida). L'edat dels 4.298 casos confirmats a l'estat espanyol oscil·la entre els 10 mesos i els 88 anys, amb una mitjana d'edat de 37. Sanitat especifica que un total del 4.081 són homes i 64 són dones (manca la informació de tres pacients). També precisa 3.458 pacients són homes que mantenen sexe amb homes. La majoria dels contagis s'han produït, probablement, per contacte estret sexual (82,1%). Finalment, un mínim de 560 persones van assistir a algun esdeveniment multitudinari abans de presentar símptomes.

Estat d'emergència a Nova York per la verola del mico

Amb tot, l'estat espanyol és el país d'Europa més afectat per la verola del mico. Se situa per davant d'Alemanya (2.540), el Regne Unit (2.367), França (1.837), els Països Baixos (878) i Portugal (633). Entre els països no endèmics també destaquen el Canadà (761), Brasil (978), Perú (269) i Israel (133). Els Estats Units han comptabilitzat fins aquest divendres un total de 4.907 casos. En aquest sentit, destaca el fet que l'estat de Nova York ha declarat l'estat d'emergència per l'augment de casos de verola del mico. Acumula més de 1.400 contagis confirmats (la mateixa xifra que Catalunya), la majoria a la mateixa ciutat de Nova York. Amb la declaració d'emergència, les agències de l'estat estan autoritzades a destinar fons i recursos a ajudar les localitats per lluitar contra la malaltia.

La situació és delicada. El Ministeri de Sanitat reconeix que "Espanya és en l'actualitat un dels països més afectats a nivell global", ja que "durant el mes de maig i junt va presentar una tendència ascendent de casos notificats que continua en el moment actual". Aquí és on fa saltar les alarmes perquè "si la transmissió no és controlada de manera òptima hi ha un risc important que aquesta es desplaci a altres grups poblacionals pel mateix mecanisme de transmissió, sent possible l'afectació d'altres grups i l'aparició de casos greus en poblacions vulnerables".