El Ministeri de Sanitat ha alertat aquest matí de la detecció de 8 possibles casos de verola del mico a Madrid. No és l'únic país, el Regne Unit ha reportat 7 possibles casos i a Portugal n'hi ha 5 de confirmats i 7 sospitosos. En el cas d'Espanya, és el Centre Nacional de Microbiologia qui està analitzant les mostres per confirmar o descartar els positius.
Què és la verola del mico
La verola del mico és causada per un virus del gènere Orthopoxvirus en la família Poxviridae (al qual pertanyen els virus de la verola). Va ser identificat per primera vegada en micos i té el seu origen a l'Àfrica Occidental i Central. De fet, el primer cas detectat al Regne Unit va ser el d'un home que va contreure el virus després de viatjar a Nigèria. Segons les dades oficials, l'individu va desenvolupar una erupció el 29 d'abril d'aquest 2022 i va tornar al Regne Unit el 4 de maig, quan va ser hospitalitzat. Dos dies després, una prova de laboratori va confirmar que l'individu tenia el virus de la verola del simi.
Tal com explica l'Organització Mundial de la Salut, l'OMS, la verola del mico és conseqüència d'una zoonosi (un virus transmès als humans pels animals) amb símptomes similars als observats en el passat en pacients amb verola –avui dia és una malaltia erradicada–, encara que clínicament és menys greu. De fet, sol ser lleu i la majoria de les persones es recuperen sense tractament en un termini de 14 a 21 dies.
Símptomes i evolució de la infecció
La infecció es divideix en dos períodes, segons explica l'OMS. L'anomenat període d'invasió que dura entre 0 i 5 dies i en què es pot patir febre, mal de cap intens, limfoadenopatia (inflamació dels ganglis limfàtics), mal d'esquena, miàlgia (dolors musculars) i astènia intensa (manca d'energia).
Més o menys entre 1 i 3 dies després de l'aparició de la febre, el pacient desenvolupa una segona fase que consisteix en una erupció que es produeix en la pell. Afecta la cara en més del 90% dels casos i els palmells de les mans i les plantes dels peus en el 75%. També es veuen afectades les mucoses orals en el 70 % dels casos, les genitals en un 30%, i les conjuntives en un 20%, així com la còrnia.
L'evolució té lloc de la següent manera. En primer lloc, apareixen màcules o taques amb una base plana, que donen lloc a pàpules –lesions elevades, tipus faves–, després vesícules –plenes d'un líquid transparent–, pústules –lesions plenes de líquid groguenc– i, finalment, crostes, que s'assequen i cauen. Poden aparèixer poques o centenars d'elles arreu del cos. La verola del mico sol ser lleu, tanmateix, té una taxa de mortalitat d'entre l'1% i el 10%, sent els nens els més vulnerables i amb més probabilitat de morir.
Transmissió i tractament
Es tracta d'un virus que no es transmet fàcilment entre persones i es creu que pot produir-se a través dels fluids corporals o per l'aire mitjançant el contacte personal proper amb una persona simptomàtica infectada.
No existeix un tractament específic recomanat, però els estudis apunten que la vacunació contra la verola té una eficàcia del voltant del 85 % en la prevenció de la malaltia.