Els ritmes de vida estan canviant. Els joves cada cop triguen més a independitzar-se i tenir una vida estable i això fa que els tempos socials canviïn. Especialment, això afecta les dones, que veuen com precarietat juvenil, la inestabilitat econòmica, la manca de mecanismes de conciliació laboral o el retard de la vida amorosa no van acord amb la capacitat reproductiva. Això provoca que la maternitat s’allargui en el temps i que es converteixi en una qüestió que preocupa a moltes d’elles.
Per això, repassem tot el que has de saber sobre salut femenina després dels quaranta i t’expliquem quins són els millors professionals de cada sector.
Ser mare després dels 40 és possible
Tot i que la maternitat tardana estigui carregada de tabús, cal recordar que no és del tot tard per complir aquest somni. Els canvis culturals, socials i econòmics que hem viscut en els darrers anys a casa nostra han provocat que, inevitablement, el desig de ser mare de moltes dones s’hagi de perllongar en el temps. Així doncs, cada cop és més habitual que les dones s’enfrontin a dificultats quan arriba el moment de tenir fills per qüestions d’edat. Per sort, les actuals tècniques de reproducció assistida fan que hi hagi diverses maneres de complir aquest somni després dels quaranta.
“La dona triga més a tenir el seu primer fill. A partir de certa edat la dona perd la seva capacitat de quedar embarassada. Als 30 ja cau i als 35 més significativament. Fins al punt que el 50% de les dones de més de 40 anys no queden embarassades naturalment al cap d'un any d'intentar-ho. Però això no vol dir que no puguin ser mares, sinó que necessitaran tècniques de reproducció assistida”, explica Xavier Saura, director mèdic i soci fundador de FecunMed, un centre de reproducció assistida del Grup Eugin, una de les companyies pioneres de tot Europa que fa més de vint-i-cinc anys que fan realitat les il·lusions de milers de mares del nostre país.
A FecunMed estudien en profunditat cada dona i compten amb fins a sis tècniques per oferir allò que s’adapti millor a les necessitats per augmentar les probabilitats d'embaràs. I és que tots els seus tractaments i tècniques de reproducció assistida estan avalades per nombrosos sistemes de gestió integrada de qualitat. Es fa estudi complet per tal d’ajustar el màxim el tractament a cada pacient: una valoració de l’home per si els problemes són seminals, una valoració de les estructures uterines per comprovar que no hi hagi cap desordre a l’úter o a les trompes de Fal·lopi i una avaluació de la reserva ovàrica i dels mecanismes d'ovulació. Segons els resultats, pot ser que es necessiti algun tractament mèdic o quirúrgic, però, segons Saura, en la majoria de casos el que cal és lluitar contra una qualitat ovular baixa a causa de l’edat.
Així pots alleujar l'embaràs disminuint les complicacions mèdiques
"Les malalties durant l'embaràs han anat augmentant progressivament durant els últims anys", segons expliquen els experts de l'Hospital El Pilar, del Grup Quirónsalud. Això s'explica degut fonamentalment al fet que l'edat materna gestacional ha incrementat significativament en les últimes 2 dècades, no sent infreqüent un primer embaràs quan la mare té entre 35-40 anys. "Aquest fet fa que aquestes mares que, tenen els seus fills de forma més tardana, tinguin més risc de patir malalties que apareixen entorn d'aquestes edats com la hipertensió arterial o la diabetis mellitus", relaten.
Tanmateix, el risc de tenir diferents patologies pot ser identificat i minimitzat mitjançant un estudi el primer trimestre de l'embaràs, el qual genera un pla per reduir el risc de patir complicacions gestacionals que poden afectar tant la mare com el seu futur fill. És el cas de Risk-Free Pregnancy ltd, un nou estudi que identifica factors de risc per a les 10 patologies mèdiques més freqüents en l'embaràs i proveeix d'un pla específic per evitar en la mesura del possible que aquestes malalties apareguin durant l'embaràs. L'equip de Ginecologia i Obstetrícia de l'Hospital El Pilar, liderat per la doctora Escayola i el doctor Torrent, posa a disposició dels seus pacients aquest pla de prevenció de la mà del doctor Cándido Muñoz, especialista en patologia mèdica gestacional i fundador de Risk-Free Pregnancy.
Autoexploració mamària
D’altra banda, a certa edat cal estar especialment atenta als pits. "Una autoexploració mamària consisteix a examinar de forma periòdica les mames a fi de detectar precoçment qualsevol alteració que faci sospitar la presència d'un tumor", relata el doctor Miquel Àngel Jiménez, cap de servei de Ginecologia i Obstetrícia de l'Hospital Universitari Sagrat Cor, que ens explica com s'ha de realitzar una autoexploració mamària, que consisteix en un mètode de revisió útil i essencial, especialment si es combina amb mamografies, ecografies i revisions ginecològiques anuals en dones majors de 40 anys o en menors d'aquesta edat amb una història familiar de càncer de mama, antecedents de patologia mamària o mames molt denses.
El doctor assenyala que "és aconsellable realitzar aquesta prova una vegada al mes per familiaritzar-se amb ella i conèixer l'aspecte de les mames". També es recomana fer l'exploració durant la setmana posterior al període menstrual, ja que les mames són menys sensibles i inflamades. A més, els nivells hormonals fluctuen durant el cicle causant canvis en el teixit mamari. Si ja no es té la menstruació, per establir un hàbit, és recomanable escollir un dia fàcil de recordar, apunta el doctor Jiménez.
El doctor assenyala que per realitzar una bona autoexploració, la dona s'ha de situar davant un mirall nua de cintura per a dalt col·locant els braços als costats; observar si hi ha arrugues, clotets o alteracions en la mida, forma o asimetria de les mames; verificar si els mugrons estan enfonsats; inspeccionar les mames mentre es pressionen les mans sobre els malucs; aixecar els braços sobre el cap amb els palmells de les mans fent pressió una sobre l'altra mentre es continuen observant les mames i aixecar les mames i mirar si els plecs de la base són simètrics.
L'autopalpació es pot realitzar reclinada de cara amunt en una superfície plana o a la dutxa. En la primera posició cal tenir en compte que en recolzar-se, el teixit mamari és més fàcil de palpar. Per fer-ho, s'utilitzen els tres dits del mig, el palmell de la mà o el dors dels dits. L'objectiu de l'examen és sentir diferents profunditats de les mames en fer servir diversos nivells de pressió per palpar tot el teixit mamari: una pressió lleugera per al teixit més pròxim a la pell, una pressió mitjana per palpar una mica més profund i una pressió ferma per palpar el teixit més pròxim al tòrax i a les costelles.