El mal ús de les fulles de càlcul d'Excel de Microsoft es creu que podria ser la raó per la qual s'han perdut uns 16.000 tests de coronavirus. 

Aquest error hauria deixat aquestes proves positives fora de les xifres oficials, i es calcula que unes 50.000 persones potencialment infeccioses podrien haver estat passades per alt per als rastrejadors i per tant no s'haurien autoaillat.

Com s'han perdut aquestes proves?

La culpa hauria estat de l'organisme de Salut Pública d'Anglaterra (PHE, per les sigles en anglès) que era l'encarregat de recopilar les dades tant dels laboratoris públics com privats. Ara bé, el desenvolupament ràpid del programa de proves fa que encara es faci una part important de manera manual i els laboratoris envien en fulles de càlcul els resultats de les proves. Segons el diari britànic The Guardian, aquest sistema hauria millorat des de l'inici de la pandèmia però no prou. 

Però què passa quan es fan servir formats nous, formats vells i formats compatibles però no del tot? Segons el mateix diari, un laboratori hauria enviat el seu informe diari en format CVS, el format més simple, amb una llista de valors separats per comes. Després, aquest informe es va carregar al programa Microsoft Excel i les proves de la part inferior es van agregar a la base de dades principal. 

Però tot i que els arxius CVS poden ser de qualsevol tamany, els arxius d'Excel poden tenir 1.048.576 files o menys, en funció de la versió que es faci servir, per exemple, 65.536. Quan s'obre un arxiu més llarg, les files anteriors es tallen i ja no es mostren. Això significa que, una vegada el laboratori havia realitzat més d'un milió de proves, el PHE podria no haver llegit de manera adequada els informes, cosa que hauria provocat la pèrdua de tests i per tant, que no s'hagin pogut fer els seguiments pertinents. 

CVS, XLS... què és què?

La BBC exposa, en aquest context, que els desenvolupadors del PHE van triar un format antic per tal de fer aquest seguiment, com és l'XLS. Com a conseqüència, cada plantilla podia treballar amb unes 65.000 files de dades i no amb un milió que l'Excel és capaç d'assumir. 

Per tant, la cadena britànica constata que cada plantilla estava limitada a uns 1.400 casos. Quan es va arribar a aquest nombre, es van deixar de banda les altres dades. 

Però què són aquestes nomenclatures? Els arxius d'Excel acabats amb XLS van començar a fer-se servir l'any 1987 i van substituir-se pel format XLSX l'any 2007. Si s'hagués fet servir aquest últim, s'haurien pogut manipular més dades, concretament 16 vegades el nombre que s'ha estat fent servir fins ara, ressalta la BBC.