Avui dia, qualsevol persona disposa de molta informació sobre com s'ha d'alimentar de manera saludable. Les autoritats dels diferents països promouen campanyes per informar la població, els metges cada vegada ho recalquen més, existeixen tota mena d'eines per crear un menú, facilitats a través d'aplicacions, vídeos, programes... Tenim tot el que necessitem per fer-ho, tanmateix, l'obesitat avança sense fre.

Segons l'Organització Mundial de la Salut, des de 1975 l'obesitat gairebé s'ha triplicat a tot el món. Aproximadament, el 39% de les persones majors de 18 anys té sobrepès i el 13% és obesa.

La major part de les persones que pateixen aquesta patologia tenen informació i accés a aliments saludables i disposen de mitjans per part dels sistemes de salut públics, especialment a la Unió Europea. Tanmateix, cada vegada és més difícil mantenir un pes ideal. Però, per què? Per què és tan difícil desterrar els productes nocius per a la nostra salut?

Les dificultats

Hi ha una doble resposta que està relacionada entre si: en primer lloc, els ingredients d'aquests aliments i les conseqüències que generen al nostre cervell. I, en segon lloc, el sistema de recompenses ràpides a través de mals hàbits que hem generat i que és tan difícil de desterrar.

Quant a la reacció del nostre organisme al menjar porqueria, l'estudi més famós fins ara va ser desenvolupat pel Departament de Neurociència del Centre d'Investigació Scripps, a Florida.

La investigació va demostrar que quan una persona segueix una alimentació rica en sucres processats i greixos saturats, es produeix un progressiu deteriorament en els circuits cerebrals de la recompensa, similars als que es produeixen en els casos de dependència a l'heroïna o la cocaïna, que condueixen a alimentar-se cada vegada de manera més compulsiva i a perdre el control sobre aquest tipus de dieta. És a dir, que ens tornem addictes a aquests productes i cada vegada se'ns fa més difícil deixar de consumir-los.

D'altra banda, hi ha la qüestió dels hàbits. Un equip d'experts de l'Institut Tecnològic de Massachussets (MIT) va publicar una investigació en la qual va quedar patent com el nostre cervell adopta aquestes rutines que duu a terme de forma automàtica.

Segons expliquen, hi ha una sèrie de neurones als ganglis basals cerebrals que quan realitzem un comportament per primera vegada associat a una recompensa, estan activades durant tota l'acció. Tanmateix, a mesura que ho repetim, s'activen únicament al principi i al final de la tasca.

D'aquesta manera es crea l'hàbit format per un patró de senyal (activació que indueix al comportament), rutina i recompensa que obtenim en dur a terme aquesta acció. Una vegada es formen aquests patrons, esdevé extremadament difícil trencar l'hàbit.

I això és el que passa amb el menjar porqueria. Associem el seu consum a determinades rutines i la recompensa que n'obtenim al nostre cervell és immediata. Per la qual cosa ens resulta molt difícil abandonar-la.

El canvi

Però difícil no és sinònim d'impossible. El periodista Charles Duhigg, graduat per Yale i guanyador d'un premi Pulitzer, és l'autor del llibre El poder dels hàbits, en el qual analitza tota l'evidència científica sobre la formació dels hàbits així com els programes més importants que s'han dut a terme per diferents organitzacions per canviar-los o utilitzar-los per desenvolupar conductes positives. Per exemple, Alcohòlics Anònims. Com recorda l'escriptor, els hàbits mai no desapareixen, perquè el cervell els assimila, i a més no distingeix quins són adequats i quins no. Però es poden canviar tenint en compte les seves fases: senyal, rutina i recompensa.

En el cas de l'alimentació, cal buscar primer quins són els senyals que ens porten a alimentar-nos de menjar porqueria: solitud, avorriment, ansietat... Una vegada reconeguem quan apareixen, hem de desenvolupar una altra rutina alternativa més saludable que a la vegada comporti una recompensa diferent un cop finalitzi. Tal com descriu l'autor, és la manera més efectiva per aconseguir el canvi.