Primer va arribar la moda del dejuni intermitent que, segons alguns, produeix incomptables beneficis per al nostre organisme. Ara, la següent tendència és encara més sofisticada i arriba des del bressol de la tecnologia, Silicon Valley. Es tracta del dejuni de dopamina, que va més enllà de renunciar al dinar. Consisteix a abstenir-se de fer les activitats més agradables.
L'objectiu és restablir els nivells de dopamina abstenint-se de productes i activitats com l'ús continuat dels telèfons intel·ligents, les xarxes socials, Netflix, els videojocs, els àpats, el contacte visual durant les converses i el sexe.
Els que ho practiquen defensen la idea que com més estem exposats a l'eufòria de la dopamina, més necessitem perseguir nivells més alts d'estimulació per aconseguir el mateix efecte. El responsable de desenvolupar aquesta pràctica és Cameron Sepah, professor clínic de psiquiatria a la Universitat de Califòrnia, San Francisco i entrenador executiu, que ja té una legió de seguidors. Segons el mateix afirma, "prendre un descans dels comportaments que desencadenen grans quantitats d'alliberament de dopamina (especialment de manera repetida) permet que el nostre cervell es recuperi i es restauri".
El problema, com sol passar en aquests casos, és que la idea original s'ha pervertit una mica i a Silicon Valley, que són molt donats als extrems, alguns han decidit evitar tota estimulació per potenciar-ne els beneficis.
Aquesta tècnica pot ser útil per fomentar l'abandonament de mals hàbits, però clar, sempre si se segueix el sentit comú. Els estudis que han analitzat com resistir amb èxit la temptació davant de determinats productes, àpats o actes, han trobat que és molt efectiu tenir un procediment concret, un pla d'actuació per quan es presenti l'actuació. Per exemple sortir a passejar una estona durant una reunió social. Els gurus d'aquesta nova tècnica aconsellen als qui vulguin dur-la a terme que practiquin l'atenció plena o mindfulness.
És important assenyalar que la dopamina és un neurotransmissor que es produeix al cervell i que actua com un missatger químic entre les neurones. S'allibera quan el seu cervell espera una recompensa. Quan s'associa una determinada activitat amb el plaer, la mera anticipació –pensar en això– pot ser suficient per elevar els nivells de dopamina.
En ocasions és el menjar, el sexe, fer compres o gairebé qualsevol altra cosa que provoqui plaer o gaudeixi. Crea un cicle de motivació, recompensa i reforç que en certa mesura es pot tornar addictiu. La dopamina actua amb altres neurotransmissors i hormones, com la serotonina i l'adrenalina. En el nostre organisme produeix sensacions de felicitat, així com un estat d'alerta, atenció i motivació. També pot produir eufòria. Tanmateix, els nivells molt alts poden provocar obsessions, al·lucinacions i il·lusions i té un paper en el desenvolupament de patologies com l'obesitat, l'addicció i l'esquizofrènia.