Mindful eating, mindful sex, mindful líder... el "mindfulness" o "atenció plena" ha arribat a la nostra vida per quedar-se i irrompre en tots els àmbits. Els que pensaven que era una moda passatgera s'han rendit a l'evident notorietat d'aquesta tècnica amb origen en la tradició budista que el doctor Jon Kabat-Zinn va utilitzar i va popularitzar en els anys 60 per millorar la vida dels pacients de la Clínica de Reducció de l'Estrès del Centre Mèdic de la Universitat de Massachusetts.

Fa dos anys, la prestigiosa revista de psicologia "Perspectives on Psychological Science" va publicar una exhaustiva investigació en la qual s'analitzaven les dificultats per definir l'atenció plena i els problemes metodològics crucials per interpretar els resultats de les investigacions sobre aquesta qüestió. L'article –que portava per títol "Una avaluació crítica i una agenda prescriptiva per a la investigació sobre l'atenció plena i la meditació" –, venia a criticar l'escàs rigor dels estudis realitzats fins ara sobre el mindfulness i alertava de la difusió exagerada dels beneficis d'aquesta pràctica. Més coneguda és la investigació "The effects of mindfulness meditation: A meta-analysis", en el qual els doctors Peter Sedlmeier i Juliane Eberth creuen dades de 39 estudis científics realitzats sobre grups de control en universitats de tot el món per concloure que no existeix evidència científica que funcioni.

El cert és que des de la comunitat científica s'ha investigat de manera creixent el mindfulness en els últims anys. Aquests són alguns exemples. Un equip de científics de la Universitat d'Osnabrück, a Alemanya, va publicar recentment un estudi sobre com practicar aquest tècnica durant 10 minuts al dia millora la concentració i la capacitat de mantenir la informació activa a la ment. Als Estats Units, la revista sobre menopausa "The Journal of The International Menopause Society" ha recollit a les seves pàgines un estudi dut a terme per la Clínica Mayo de Rochester en el que s'apunta que les tècniques de mindfulness podrien estar associades amb menys símptomes menopàusics en les dones, especialment en aquelles amb ansietat i depressió. També recentment, el Journal of American College College va publicar una investigació en la qual s'evidenciava que practicar l'atenció plena pot ajudar a reduir l'estrès, millorar els nivells de depressió i ansietat, i millorar els sentiments d'esperança i optimisme entre els estudiants.

Només als Estats Units, el 30% de les escoles de Medicina ja inclouen mindfulness en els seus plans d'estudi

Però no fa falta anar-se'n tan lluny. La Unitat de Malalties Neurocutáneas del Hospital Sant Joan de Déu va engegar un programa pilot per tractar mitjançant mindfulness els nens que tenen malalties neurocutànies i les seves famílies. L'objectiu era millorar l'atenció, regular les emocions, reduir l'ansietat i estrès dels pares, i millorar la relació entre pares i nens. Actualment, el Departament de Patologia i Cirurgia de la Universitat Miguel Hernández (UMH) d'Elx està duent a terme un projecte d'investigació que porta per títol "Efectes d'un programa de mindfulness (atenció plena) en cuidadors de persones amb malaltia d'Alzheimer". Es tracta d'un assaig clínic aleatoritzat que compta amb l'aprovació del Comitè Ètic i d'Investigació de l'Hospital Clínic Universitari de Sant Joan d'Alacant i de l'UMH. En aquests moments ha finalitzat la fase de l'estudi pilot i els resultats han estat positius.

En la Universitat de les Illes Balears (UIB) s'ha presentat també un estudi que assegura que el mindfulness pot servir per millorar la qualitat de vida i el funcionament cognitiu de pacients que pateixen psicosi. En concret, la investigació assegura que, després d'una intervenció basada en mindfulness, els símptomes no incrementen i que la qualitat de vida, així com el funcionament cognitiu, milloren.

I encara més: Al Regne Unit, els coneguts sexòlegs Mike Lousada i Louise Mazanti, pioners en l'enfocament terapèutic del somatisme psicosexual, acaben de publicar un llibre sobre com el mindfulness millora la qualitat del sexe en les parelles; a la Universitat de Califòrnia, s'està estudiant com el mindful eating incrementa la persistència a l'hora de fer dieta per part de pacients diabètics. En el departament de Psicologia de la Universitat del Sagrat Cor a Milà s'analitza com el mindfulness beneficia el benestar de les persones amb esclerosi.

En definitiva, cada vegada són més els estudis que es porten a terme sobre aquesta qüestió, encara que bona part de la comunitat científica sigui encara escèptica. El que, sens dubte, no impedeix que la tècnica s'estigui estenent per hospitals, escoles i empreses de tot el món. Només als Estats Units, el 30% de les escoles de Medicina ja inclouen mindfulness en els seus plans d'estudi. Així que, hi ha mindfulness per a estona.