Una de cada tres persones aproximadament viuen la vida amb una situació de por constant, la qual cosa els provoca una gran incapacitat per afrontar el dia a dia i una ansietat malaltissa, així com un altre tipus de trastorns derivats de l'estrès.
La majoria d'ells segueix una teràpia cognitiva conductual o un tractament amb antidepressius, però realment només la meitat aconsegueix resultats positius. La resta no troba alleujament per als seus problemes emocionals. Per això és interessant una nova proposta de la Universitat de Yale que s'acaba de fer pública després d'haver-se realitzat una investigació amb un grup de pacients: quan la vida desencadena una por excessiva, és aconsellable utilitzar un senyal de seguretat.
Tant en els humans com als ratolins, un símbol o un so que mai no s'associa amb esdeveniments adversos pot alleujar l'ansietat a través d'una xarxa cerebral completament diferent de l'activada per la teràpia conductual existent.
La investigació ha estat publicada a la revista Proceedings of the National Academy of Sciences. Segons subratllen els experts, "un senyal de seguretat podria ser una peça musical, una persona o fins i tot un element com un animal de peluix que representa l'absència d'amenaça."
L'enfocament és diferent del de la teràpia cognitiu conductual, que exposa lentament els pacients a la font de la seva por –com poden ser els insectes–, fins que un pacient descobreix que no representen una amenaça significativa i disminueix l'ansietat. Encara que per a alguns és útil, per a d'altres no suposa una ajuda.
Segons els investigadors, quan se'ls va presentar l'amenaça als pacients que van intervenir en l'estudi i després se'ls va exposar a un segon estímul que representava per a ells una font de seguretat i calma, la por va disminuir notablement en ells, molt més que quan els van exposar de forma lenta a l'amenaça perquè la fessin front.
Per analitzar el comportament, es van utilitzar escanejos cerebrals persones i de ratolins, després d'exposar-los a diferents senyals. Pel que sembla, l'opció que ha presentat la Universitat de Yale va activar una xarxa neuronal diferent de la teràpia d'exposició, donant a entendre que aquesta nova estratègia podria ser una manera efectiva d'augmentar les teràpies actuals.
Segons els doctors que han participat en l'estudi, la raó és que la teràpia basada en l'exposició depèn de l'extinció de la por, i encara que es genera una certa sensació de seguretat durant la teràpia, aquesta competeix amb la memòria de l'amenaça prèvia, que no arriba a desaparèixer.
Això fa que es produeixin recaigudes amb més freqüència, perquè l'estratègia no està associada a factors que proporcionin seguretat davant el que estan sentint els pacients. Aquesta nova teràpia està destinada per a aquelles persones que pateixen greus trastorns relacionats amb l'ansietat.
Els autors no volen restar importància a la teràpia cognitiva conductual i als antidepressius, perquè poden ser altament efectius, però una part substancial de la població no es beneficia prou, o els beneficis que experimenten no es mantenen a llarg termini.