Els últims estudis

Fa escassos dies, la revista Menopause de la Sociedad Norteamericana de la Menopausia, va incloure a les seves pàgines un estudi dut a terme per diferents universitats i clíniques canadenques, en el qual es concloïa que la teràpia cognitivoconductual pot resultar molt eficaç per a, a més d'alleujar els fogots, controlar els símptomes de la menopausa com la depressió, els trastorns del son i les preocupacions sexuals. La investigació es va dur a terme en 71 dones i els beneficis es van estendre fins i tot tres mesos després del tractament.

Durant aquest passat mes de maig, la Universitat d'Exeter al Regne Unit, publicava també un treball en el qual concloïa que la teràpia cognitivoconductual produeix efectes molt beneficiosos en la salut de nens i joves amb malalties cròniques com la malaltia inflamatòria intestinal, el dolor crònic o l'epilèpsia. La investigació és important, ja que es calcula que a Anglaterra el 23% dels alumnes de l'escola pateixen alguna patologia d'aquest tipus i tenen quatre vegades més de probabilitats d'experimentar ansietat, depressió i altres problemes de salut mental que aquells que estan físicament sans.

També el mes de maig, es va publicar una revisió sistemàtica i una metaanàlisi duta a terme a Universitat de Changsha a la Xina per la qual es va comprovar que aquest tipus de teràpia pot tractar amb èxit els símptomes físics de la psoriasi. I no són els únics. Cada cert temps es recullen estudis en els quals es posen de manifest els beneficis d'aquesta teràpia. Però... en què consisteix?

Què és la teràpia cognitivoconductual?

Segons recull el Royal College of Psychiatrists, la teràpia cognitivoconductual és un tipus de psicoteràpia que s'enfoca cap al pensament i la conducta. L'objectiu és que el pacient entengui com pensa sobre si mateix, d'altres persones i del món que l'envolta, i com allò que fa afecta els seus pensaments i sentiments.

Canviant la forma amb què pensa, es pot canviar la manera d'actuar centrant-se en els problemes i dificultats del present i no tant en les causes del passat. Ha demostrat tenir eficàcia en els tractaments d'ansietat, depressió, pànic, agorofòbia, fòbies socials, bulímia, trastorn obsessiu compulsiu, esquizofrènia i trastorn de l'estrès posttraumàtic.

Les teràpies s'enfoquen a entendre problemes complexos i els desglossa en parts més petites, per entendre com estan connectades entre si i quins efectes tenen. La intenció és trencar el cercle viciós de pensaments, sentiments i comportaments negatius i proporcionar al pacient les habilitats necessàries per elaborar la seva pròpia manera d'afrontar els problemes.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat