Hem deixat enrere les fases del desconfinament pel coronavirus i hem entrat a la fase de represa. El virus però no ha desaparegut. I ningú no descarta ni una segona onada de contagis ni confinaments. “Les perspectives de futur és que donada la baixa immunitat de la població, la previsió que hi pugui haver una segona onada és alta”, explica la cap de medicina preventiva i epidemiologia de la Vall d’Hebron, Magda Campins, en conversa amb ElNacional.cat. “Si es comporta com la resta de virus, quan torni a fer fred i l’ambient sigui sec, facilitarà la seva replicació i transmissió” i per tant, podríem tenir aquest segon rebrot.
Malgrat tot, “s’espera que aquest segon rebrot no tingui la mateixa intensitat perquè estem més preparats i sabem una sèrie de coses que no sabíem o que no esperàvem que passessin”.
Campins subratlla que ara hi ha capacitat per fer proves PCR i l’Atenció Primària pot fer frotis per detectar possibles casos. “El fet que es puguin detectar els contactes, hauria de permetre saber quan el virus circula”. “Al principi vam arribar tard perquè no ho vam detectar a temps. Amb els recursos d’ara esperem poder-ho detectar a temps”. Tot i que serà difícil evitar tots els contagis, el que sí que s’espera esquivar és la pressió assistencial que han tingut els centres hospitalaris en aquesta primera onada.
“El que més ha tensionat el sistema han estat els llits d’UCI”
L’epidemiòloga posa èmfasi en el fet que “gran part de la mortalitat s’ha produït en persones que estaven en residències”. “Les residències són un punt crític i cal prendre mesures de protecció. Això obliga a detectar casos des de l’inici”. Precisament per això, destaca que “és molt important fer PCR i fer un cribratge universal de residents i cuidadors per poder detectar els casos de manera precoç i aïllar-los per evitar-ne la transmissió”.
Els centres hospitalaris, però, ja es preparen per una possible segona onada. “El que més ha tensionat el sistema han estat els llits d’UCI”. Campins insisteix que la capacitat s’ha multiplicat per cinc en alguns casos. “De les UCI d’emergència que hem construït, hem deixat dos espais habilitats per si hi hagués una segona onada i els necessitéssim”. A més, també hi està havent un aprovisionament de material de protecció i EPI.
Com hauria de ser un segon confinament?
Alguns experts comencen a parlar que en el cas hipotètic que s’hagués de fer un confinament no seria com el que s’ha viscut aquests mesos. “Si no és que es produís una situació com la que hem patit, que obliga a fer un confinament dur i a parar-ho tot, el que s’haurà d’anar fent són confinaments per grups mentre durin aquests virus”.
També obre la porta a la possibilitat de fer-ho per zones geogràfiques si és que es detecta un brot en una àrea determinada. Així, posa d’exemple el cas de la Conca d’Òdena. “Ens haurem d’anar acostumant a fer confinaments parcials”.
És segur anar als bars i restaurants?
“Ara que estem en època de bon temps, cal prioritzar espais exteriors que és on corre l’aire i hi ha menys risc de transmissió”, ressalta. I insisteix que és també on és més fàcil mantenir la distància de seguretat. En un restaurant ens traiem la mascareta mentre mengem i és de fet per aquest motiu que s’insisteix en la distància de seguretat. “Tot i compartir taula amb un asimptomàtic, el virus es quedaria en aquesta taula i no arribaria a les del costat. Evitaríem brots importants de disseminació a tot el local”.
Un altre aspecte que ha generat polèmica han estat els aires condicionats. En aquest sentit, la metgessa destaca que “no hi ha proves, ni evidències científiques” que sigui un transmissor del virus. Ara bé, “es recomana que l’aire no recirculi, ni vagi d’unes sales a les altres ni agafi l’aire de dins del local”, comenta.
El turisme podria portar nous contagis?
Campis explica que cal buscar un equilibri. “El turisme europeu que vindrà, procedirà de llocs que estan igual que nosaltres o fins i tot una mica millor. Aquests turistes tenen més risc de contagi aquí que no pas d’importar el virus”. Per altra banda, però, insisteix que “és important que es controlin els turistes que venen i que se’n faci un bon seguiment”.
Platges plenes i un possible relaxament?
Fa uns dies vèiem imatges de les platges plenes de Barcelona. “No estem sorpresos de veure aquestes imatges però sí que ens genera preocupació”, diu. “Una persona jove que no té percepció de risc s’oblida ràpid del que ha passat si no ho ha viscut. Però també veiem moltes persones grans sense mascareta, o grups de gent aturats i parlant sense respectar distàncies”, comenta.
Aquesta preocupació, “la veiem sobretot els sanitaris i gent que ha patit el coronavirus d’a prop”. I remarca que “caldria insistir més en la responsabilitat de cada u”.
Què cal fer a partir d'ara?
Per aquesta fase de represa, però, hi ha quatre elements bàsics que els professionals sanitaris no es cansen de repetir. “Distància física, mascareta en espais tancats i sempre que no es pugui garantir la distància de seguretat en exteriors, higiene de mans i qui no es trobi bé, prova de detecció i que es quedi a casa per prevenció”, conclou.
MAPA | Els contagis de coronavirus a Catalunya per municipis i barris
MAPES | L'impacte del coronavirus a Catalunya per regions sanitàries