El HUB Alzheimer Barcelona ha estirat les orelles al Ministeri de Sanitat per dos fàrmacs, el lecanemab i el donanemab, que el departament encapçalat per Mónica García no vol finançar. En una carta oberta publicada aquest dimecres, les institucions que integren el hub han expressat la seva "profunda preocupació" per la decisió adoptada el passat 15 de juliol sobre aquesta qüestió, que "deixa els primers tractaments capaços de modificar el curs de la malaltia d'Alzheimer restringits, a la pràctica, a aquelles persones que hi puguin accedir en l'àmbit privat".
Va ser a l'abril quan vam saber que Sanitat havia rebutjat el finançament públic del lecanemab, comercialitzat com a Leqembi per la farmacèutica Eisai, i va ser fa una setmana quan vam saber que s'havia pres la mateixa decisió amb el donanemab, comercialitzat com a Kisunla per la farmacèutica Eli Lilly. El secretari d'estat de Sanitat, Javier Padilla, va justificar aquestes decisions tan polèmiques per motius econòmics, concretament per la manca d'acord amb les companyies sobre el sostre de despesa compartit. A més, Padilla va explicar que s'havien demanat garanties que la inversió "no suposés un escalat que posés en risc poder continuar invertint en altres àrees també necessàries. "La responsabilitat de les autoritats públiques exigeix adoptar decisions que tinguin en compte no només l'existència d'una innovació terapèutica, sinó també la solidesa de l'evidència disponible, la seguretat dels pacients, la capacitat real del sistema per implantar el tractament amb les garanties necessàries i unes condicions econòmiques que permetin un accés equitatiu i sostenible per al conjunt de la ciutadania", va afegir.
No són costos, són inversions
El HUB Alzheimer Barcelona ha respost ara que el debat regulador sobre l'eficàcia, la seguretat i el balanç benefici-risc en la població autoritzada d'aquests dos fàrmacs ja ha estat resolt amb l'aprovació de l'Agència Europea de Medicaments (EMA), que ha conclòs que "administrats als pacients adequats i sota les condicions establertes, el seu balanç benefici-risc és favorable". Les institucions també aclareixen que una autorització reguladora com la de l'EMA ni elimina la incertesa científica, ni converteix un tractament en infal·lible, ni substitueix la farmacovigilància, sinó que "significa una cosa molt més concreta": "Que s'ha demostrat una eficàcia suficient i que els riscos poden gestionar-se en la població i en les condicions aprovades". "El debat legítim sobre el preu, la sostenibilitat i el model de finançament no hauria de transformar-se en una reavaluació paral·lela de l'eficàcia i la seguretat ni en la desqualificació de tractaments autoritzats com si no tinguessin valor clínic", afegeixen.
En el text, insisteix que és inacceptable que una persona sigui privada d'un tractament perquè la seva malaltia és massa freqüent i pròpia de l'edat avançada, de la mateixa manera que no s'acceptaria en el cas d'una malaltia minoritària. "L'elevada prevalença de l'Alzheimer no pot convertir-se en un criteri de discriminació terapèutica", diuen. Reconeixen que la nova era en la qual ha entrat la malaltia exigeix moltes inversions diferents, com en unitats de memòria, professionals especialitzats, biomarcadors, neuroimatge, hospitals de dia, infermeria, gestió de casos, sistemes d'informació i coordinació entre l'atenció primària i l'atenció especialitzada, però sentencien: "Els costos d'aquesta transició no són costos evitables, són inversions necessàries".
Com invertir en l'Alzheimer
Pel que fa a les inversions, el hub assegura que retardar-les no protegeix el sistema, sinó que en retarda la modernització. I pel que fa a "l'escalat" que tem Sanitat, apunta que aquesta visió no està justificada. "No es proposa tractar de manera immediata i indiscriminada totes les persones amb Alzheimer. La població autoritzada és molt limitada i està clarament definida. El desplegament es pot dur a terme de manera gradual, mitjançant centres acreditats, criteris transparents d'elegibilitat, registres nacionals, monitoratge de resultats i mecanismes de revisió periòdica", argumenta, i afegeix: "La cobertura pública disposa de sistemes per monitorar i controlar la despesa farmacèutica i sanitària, sense haver de deixar fora una malaltia ni condemnar a l'ostracisme les malalties associades a l'edat".
"L'Alzheimer no comença a generar costos quan es finança un nou medicament. Ja és una de les malalties amb un cost humà, social i econòmic més elevat del nostre temps", apunta el text, que detalla que l'atenció a una persona amb Alzheimer avançat a l'Estat espanyol representa prop de 30.000 euros anuals per a les famílies, que assumeixen aproximadament el 80% de l'impacte econòmic. Aleshores, les institucions consideren que no finançar un tractament precoç no equival a estalviar, ans al contrari: "Pot significar desplaçar els costos cap a fases més avançades de la malaltia, quan la dependència és més gran, i traslladar-los del pressupost sanitari a les famílies". És per això que demanen que, a l'hora de fer una avaluació econòmica, es tinguin en compte el conjunt dels costos sanitaris, socials, familiars i laborals. "No pot limitar-se al preu del medicament ignorant el cost de no tractar, de diagnosticar tard o de perpetuar un model assistencial construït al voltant de la dependència", agreguen.
Reconsiderar la decisió sobre els fàrmacs
Amb tot, el HUB Alzheimer Barcelona lamenta que restringir el lecanemab i el donanemab a la sanitat privada "crearà una desigualtat difícilment compatible amb els principis d'universalitat i cohesió del Sistema Nacional de Salut". Consideren que si els fàrmacs no es financen, dos pacients exactament igual rebran respostes diferents en funció de la seva econòmica, i que els professionals sanitaris es trobaran davant del dilema ètic d'informar sobre un tractament que el sistema no pot oferir. Una situació que veuen "impensable" per a altres malalties greus, com el càncer.
Així doncs, sol·liciten la reconsideració de la decisió de no finançar els dos tractaments, i el plantejament de models que siguin assumibles per a tots els actors. També reclamen un pla nacional d'implementació gradual, segura i equitativa, amb criteris comuns per a totes les comunitats autònomes, centres acreditats, registres de resultats i participació de les persones afectades i les seves famílies. D'altra banda, volen una inversió específica en personal, diagnòstic i capacitat assistencial que prepari el Sistema Nacional de Salut per a aquesta mena de tractaments i per a futures teràpies. Finalment, exigeixen la posada en marxa d'un Pla Alzheimer específic i dotat de finançament que integri prevenció, diagnòstic precoç, tractament, recerca, atenció social i suport tant a les famílies com a les persones cuidadores. "Demanem que els riscos es gestionin, que els beneficis s'expliquin amb rigor i que la sostenibilitat es construeixi mitjançant la planificació i la negociació, no mitjançant l'exclusió", diu la carta, que afegeix: "Durant dècades, les persones amb Alzheimer i les seves famílies han sentit que no existien tractaments capaços de modificar la malaltia. Ara que la ciència ha fet el primer pas, el sistema sanitari no pot respondre mantenint-se immòbil". "L'Alzheimer no pot continuar sent una malaltia discriminada. Ni per l'edat de les persones que la pateixen, ni per la complexitat de la seva atenció, ni per la seva elevada freqüència", conclous.