El Ministeri de Sanitat ha rebutjat finançar el primer fàrmac contra l'Alzheimer, tal com ja havia avançat Redacción Médica i aquesta setmana confirmen mitjans com la Cadena SER. El medicament en qüestió és el lecanemab, comercialitzat com a Leqembi per la farmacèutica Eisai, i que va rebre l'autorització europea just fa un any. Aleshores, des de la Fundació Pasqual Maragall van celebrar la notícia, però ara han rebut la negativa de la Comissió Interministerial de Preus dels Medicaments (CIPM) com una galleda d'aigua freda.

Concretament, la CIPM ha rebutjat finançar amb diners públics, de moment, el lecanemab per "criteris de racionalització de la despesa pública". Al respecte, cal dir que el cost del fàrmac pot arribar a ser d'uns 24.000 euros anuals per pacient. I cal afegir que no és el primer cop que el medicament és rebutjat: inicialment, l'Agència Europea de Medicaments (EMA, en anglès) va emetre una opinió negativa pels dubtes sobre el balanç entre beneficis i riscos, tot i que el novembre del 2024 va revisar la seva posició i finalment va recomanar-ne l'aprovació per a un grup limitat de pacients. Just fa un any, la Comissió Europea hi va donar el vistiplau definitiu, amb condicions estrictes —restringit a determinats pacients en fases inicials de l'Alzheimer. La diferència ara és que la CIPM ha atès criteris més aviat econòmics. Al respecte, cal indicar que aquest òrgan l'integren representants dels ministeris de Sanitat, Hisenda, Economia i Indústria, a més de tres comunitats autònomes que roten —actualment són Castella i Lleó, Andalusia i el País Valencià, les tres governades pel PP.

L'opinió de la Fundació Pasqual Maragall

Des de la Fundació Pasqual Maragall no ho donen per perdut i han confiat que es continuï negociant amb la farmacèutica Eisai. "Aquesta primera decisió ha estat negativa, però també entenem que encara hi ha espai per a la negociació i per al diàleg i per arribar a un acord", ha expressat el director de Relacions amb el Sistema de Salut de la fundació, l'exconseller Josep Maria Argimon, en declaracions recollides per la Cadena SER.

El lecanemab ha estat el primer fàrmac que ha demostrat beneficis clínics en la malaltia —el segon és el donanemab, comercialitzat com a Kinsula per la farmacèutica Eli Lilly. Concretament, el medicament en qüestió serveix per tractar el deteriorament cognitiu lleu en les primeres fases de l'Alzheimer, i ha estat autoritzat en condicions estrictes, amb requisits clars de mitigació de riscos i només per a determinats grups de pacients. Específicament, tan sols per a persones amb només una còpia o cap del gen ApoE4 i que presentin plaques de beta amiloide en el cervell —les que tenen menys possibilitats de patir el que es coneix com a anomalies d'imatges relacionades amb l'amiloide (ARIA), un efecte secundari greu del fàrmac que implica inflor i possible hemorràgia al cervell. Aleshores, des de la Fundació Pasqual Maragall ja van celebrar que "per primera vegada disposem d'un tractament que pot alentir la progressió de la malaltia un 27% en fases inicials, ajudant a preservar l'autonomia, la comunicació i la qualitat de vida dels pacients durant mesos o fins i tot anys".