Dues decisions històriques i esperançadores d'Europa contra l'Alzheimer i el VIH. Va ser el març quan li va girar l'esquena, però aquest divendres l'Agència Europea de Medicaments (EMA) ha rectificat amb el donanemab, el segon fàrmac contra l'Alzheimer —després del lecanemab—, i ha emès una opinió positiva recomanant-ne l'ús. De manera similar, ha avalat el lenacavapir, una injecció contra el VIH —que pot progressar a la sida— i que la revista Science va considerar que era el gran avenç científic del 2024.
El donanemab es comercialitza com a Kisunla i, en poques paraules, serveix per tractar l'Alzheimer en etapes primerenques. Fa uns mesos, el Comitè de Medicaments Humans de l'EMA va considerar que els beneficis del fàrmac no són "prou importants" en comparació amb els riscos "potencialment" mortals, però ara ha canviat d'idea. La nova opinió positiva s'ha basat en les dades de l'assaig clínic Trailblazer ALZ 2, que demostren que el medicament alenteix significativament el deteriorament cognitiu i funcional, alhora que redueix el risc de progressió a la següent etapa clínica de la malaltia.
Els efectes secundaris de donanemab
Així mateix, s'ha centrat en les dades de l'assaig clínic Trailblazer ALZ 6, que va avaluar un ajustament en el règim de dosificació. Aquest ajustament va reduir significativament la incidència de l'efecte secundari ARIA, que era el motiu de la primera opinió negativa de l'EMA. L'ARIA és un efecte secundari típic d'aquesta mena de fàrmacs i generalment no causa símptomes, però pot ser greu i potencialment mortal. En aquest sentit, cal esmentar que els portadors d'una o dues còpies del gen ApoE4 poden tenir un risc més alt de desenvolupar Alzheimer i experimentar ARIA, i per això la companyia farmacèutica Eli Lilly havia proposat limitar l'ús del medicament només a pacients sense aquest gen.
Als Estats Units, el Japó, la Xina i altres països, el donanemab té l'aprovació per als pacients independentment del seu estat pel que fa al gen ApoE4. En qualsevol cas, el fàrmac és administrat mitjançant perfusió un cop al mes i es tracta del primer tractament dirigit a les plaques amiloides amb evidència que recolza la interrupció del tractament un cop eliminades aquestes plaques, cosa que podria suposar menors costos de tractament i menor xifra de perfusions. Des de Catalunya, la Fundació Pasqual Maragall n'ha celebrat la recomanació perquè, juntament amb l'esmentat lecanemab, marca "un gir en l'enfocament terapèutic tradicional, que se centrava únicament en l'alleugeriment simptomàtic". "Una inclusió ràpida d'ambdós medicaments en el sistema de salut pública seria un gran pas endavant per garantir l'accés per a aquells que més podrien beneficiar-se del tractament", conclou.
Una inclusión rápida de ambos medicamentos en el sistema de salud pública sería un gran paso adelante para garantizar el acceso para aquellos que más podrían beneficiarse del tratamiento.
— Fundación Pasqual Maragall (@fpmaragall) July 25, 2025
Lenacapavir: una injecció cada dos mesos
Pel que fa al lenacapavir, comercialitzat com a Yeztugo, es tracta d'una nova injecció preventiva contra el VIH que només cal administrar-la dos cops a l'any, cosa que podria suposar un avenç important en l'accés i l'adherència als tractaments previs a l'exposició al virus arreu del món. Més concretament, és un antiretroviral d'acció prolongada que s'administra cada sis mesos per a la prevenció del VIH i que està destinat tant a adults com a adolescents amb alt risc d'infecció per VIH-1, en combinació amb pràctiques sexuals segures. Ara, l'EMA ha recomanat l'autorització del seu ús perquè la seva administració semestral mitjançant una injecció subcutània facilita el compliment terapèutic, davant dels tractaments actuals que exigeixen una administració diària. La recomanació del Comitè de Medicaments d'Ús Humà es basa en dos estudis clínics internacionals en els quals van participar més de 6.000 persones.
El lenacapavir actua interferint en la càpsida del virus i interromp diverses fases del cicle de replicació del VIH. Per iniciar el tractament, el pacient ha de prendre dos comprimits orals els dos primers dies, seguits d'una injecció cada sis mesos. Els efectes secundaris més comuns en els assajos van ser reaccions en el lloc de la injecció, com dolor o la formació de nòduls persistents. Fa només deu dies que l'Organització Mundial de la Salut (OMS) va recomanar-ne l'ús, en una decisió que va considerar "històrica" i que pot redefinir la resposta global a l'epidèmia. Ara, l'EMA enviarà les dues recomanacions a la Comissió Europea, que serà l'encarregada de decidir sobre l'autorització oficial dels medicaments en els 27 estats membre.