Un nou estudi col·laboratiu entre neurocientífics de l'UC San Francisco amb el Dyslexia Center i l'UCSF Memory and Aging Center mostra que els nens diagnosticats amb dislèxia mostren una reactivitat emocional més gran que els nens sense dislèxia.
En l'estudi, publicat fa escassos dies a la revista Cortex, els nens amb dislèxia que van veure vídeos emocionalment evocadors van mostrar un augment de les respostes fisiològiques i de comportament en comparació amb els nens sense dislèxia. Aquesta reactivitat emocional més gran es va correlacionar amb una connectivitat més forta a la xarxa de prominència del cervell, un sistema que dona suport a la generació d'emocions i l'autoconsciència.
Els resultats amplien les conceptualitzacions actuals de la dislèxia típica. Suggereixen que la síndrome és molt més complexa que només una debilitat en les habilitats de lectura i recolzen la consciència creixent que la dislèxia sovint s'associa amb fortaleses interpersonals ocultes.
L'estudi
Els científics van reclutar 32 nens entre 8 i 12 anys amb la forma clàssica de dislèxia fonològica per participar en l'estudi, així com a 22 nens sense dislèxia. Els nens van ser equipats amb sensors per monitorar la respiració, la conductància de la pell i la freqüència cardíaca, i les seves expressions facials van ser filmades mentre veien vídeos curts dissenyats per provocar emocions positives i negatives específiques com a diversió i disgust.
Els investigadors van trobar que els nens amb dislèxia mostraven un comportament facial emocional més important i eren més reactius fisiològicament en veure els clips de la pel·lícula que els nens sense dislèxia. A més, les ressonàncies magnètiques funcionals de l'activitat cerebral dels nens van revelar que els nens que eren més expressius tenien una connectivitat més forta entre l'illa anterior dreta i l'escorça cingulada anterior dreta, estructures clau a la xarxa de prominència que donen suport a la generació d'emocions i l'autoconsciència. Entre els nens amb dislèxia, els que tenien expressions facials emocionals més fortes també tenien més habilitats socials informades pels pares, però també majors símptomes d'ansietat i depressió.
Aquestes troballes suggereixen que molts nens amb dislèxia poden tenir fortaleses entorn de la perspicàcia social, ja que les respostes emocionals més fortes poden ser un element clau per a l'èxit de les relacions socials. Aquesta capacitat per establir connexions socials, sovint interpretada com una estratègia purament compensatòria, podria ser, en canvi, un signe de capacitats emocionals millorades a escala neurològica.
Tanmateix, un diagnòstic de dislèxia no és garantia d'èxit social. Com indiquen els informes dels pares, una reactivitat més gran i sensibilitat emocional també pot ser un factor de risc per desenvolupar ansietat i depressió, ja que aquests nens possiblement podrien estar detectant senyals emocionals de manera diferent dels individus neurotípics. Una raó més per assegurar-se que aquests nens estiguin protegits i degudament atesos a les escoles, la universitat, però fins i tot en el lloc de treball quan siguin adults.
Els investigadors tenen altres preguntes que esperen respondre. En estudis futurs intentaran determinar si la reactivitat emocional condueix a una empatia més gran. Els investigadors esperen que, en comprendre millor el processament social i emocional i altres fortaleses de la dislèxia, puguin desenvolupar intervencions més específiques i disminuir l'estigma cap aquesta afecció.