Milions de votants arreu dels Estats Units estan cridats aquest dimarts a les urnes per triar una miríada de càrrecs en eleccions majoritàriament locals. En alguns casos, la transcendència de les mateixes les ha fet saltar a les portades internacionals, com és el cas de les eleccions a l'alcaldia de la ciutat de Nova York, la més poblada del país i una de les més importants del món. D'altres han quedat en un segon pla, però són clau pel futur dels dos principals partits estatunidencs en el context de crisi política que viu el país. Les eleccions que es configuren com les més importants pel panorama nacional, més enllà de Nova York, són les eleccions a governador dels estats de Nova Jersey i Virgínia, l'elecció del fiscal general d'aquest últim estat i la votació d'un referèndum a Califòrnia. Aquest permetria a l'estat més poblat dels Estats Units redibuixar les fronteres dels seus districtes electorals fora de termini i partidàriament.

L'alcaldia de Nova York, al centre de les mirades

El mes de juny, els resultats de les eleccions primàries del Partit Demòcrata per a l'alcaldia de Nova York van sacsejar per complet l'escenari polític de l'esquerra estatunidenca. De forma totalment inesperada, el socialista demòcrata Zohran Mamdani, membre de l'assemblea estatal de Nova York, va aconseguir la victòria tot superant a Andrew Cuomo, exgovernador de Nova York i a qui totes les enquestes havien donat com a vencedor per aquells comicis. Pocs dies després, Cuomo va anunciar que es presentaria com a independent a les eleccions i la carrera fins al dimarts s'ha polaritzat entre ambdós candidats. Mamdani representa una esperança per l'ala més esquerrana del partit per a fer virar el partit cap a la seva direcció, i una victòria a la ciutat més poblada del país seria important per aquestes ambicions. Fins i tot el president dels Estats Units, Donald Trump, ha decidit ficar cullerada en les eleccions, posicionant-se clarament en contra del candidat demòcrata, al qual ha titllat de “comunista” i “radical”. Altres han anat més lluny, i l'acusen d'“antisemita”, “islamista” o, fins i tot, “jihadista”, pels seus missatges contra les accions d'Israel a la Franja de Gaza, les quals ha titllat de “genocidi”. 

De moment, les enquestes donen un clar avantatge al candidat demòcrata, que quedaria uns 15 punts per sobre de Cuomo (amb un 31%) i més que doblaria els resultats del candidat republicà, Curtis Sliwa —que no compta amb el suport de Trump, ja que s'ha posicionat a favor de Cuomo com a resultat de la polarització de la cita— i obtindria un 17% dels vots. Mamdani ha centrat la seva campanya a fer de Nova York una ciutat més assequible pels seus habitants, i s'ha fet popular per l'estil proper dels seus vídeos, que triomfen a les xarxes socials i en els quals s'ha atrevit amb diversos idiomes, inclòs el castellà. D'altra banda, Cuomo es presenta com l'alternativa independent a Mamdani i titlla les seves propostes de radicals i insostenibles. Per la seva banda, el candidat republicà ha centrat la seva campanya en la seguretat.

Dos altres estats clau: Nova Jersey i Virgínia

Els demòcrates també se la juguen en dues carreres clau a la costa est dels Estats Units. Concretament, en les eleccions a governador dels estats de Nova Jersey i Virgínia, que tot i que solen decantar-se pel centreesquerra en les eleccions generals, han escollit governadors del Partit Republicà recentment. L'estat de Nova Jersey, que tradicionalment ha votat demòcrata per a les eleccions presidencials, ha triat, no obstant això, governadors d'ambdós partits en les últimes dècades i cap parit ha estat més de dotze anys seguits al capdavant de l'administració. Per això, la candidata demòcrata Mikie Sherrill ha volgut posar l'economia familiar i fer l'estat més assequible per a les famílies al centre del debat, que el seu rival republicà, Jack Cittarelli, ha volgut fer girar entorn els impostos alts que paguen els ciutadans. Les enquestes han donat un clar avantatge a la candidata demòcrata, però que s'ha anat reduint en les últimes setmanes i ara és de només sis punts.

Una mica més al sud, a Virgínia, el missatge principal també gira entorn l'economia, però més centrat en les polítiques de Trump i el tancament del govern, que ha afectat a desenes de milers de treballadors federals que viuen a l'estat, veí de Washington D. C. Aquí, les eleccions a governador la disputen dues dones: la demòcrata Abigail Spanberger, que ha centrat la seva campanya en reforçar l'educació pública i reduir els costos per a les famílies, tot atacant la política econòmica de Trump, i la republicana Winsome Earle-Sears, que és l'actual vicegovernadora de l'estat i ha centrat la seva campanya en les polítiques fiscals. Les últimes setmanes, però, la campanya republicana s'ha centrat en atacar el candidat demòcrata a la fiscalia general de l'estat per uns missatges violents que va enviar l'any 2022 i ara han sortit a la llum. Jay Jones, el demòcrata candidat a fiscal general, va enviar el 2022 uns missatges en els quals desitjava la mort a l'aleshores president de la Cambra de Representants estatal, un republicà. El temor és que la seva baixada en les enquestes, que ara donen la victòria al seu rival, afectin l'avantatge d'entre 10 i 7 punts que Spanberger manté sobre la seva rival en la carrera a governadora.

Referèndum a Califòrnia

A l'altra banda del país, a Califòrnia, els votants estan cridats a decidir sobre una proposta que permetria, si fos aprovada, redibuixar els districtes dels representants que envia l'estat a la Cambra de Representants estatunidenca. Aquesta mesura arriba després que Trump demanés als seus governadors fer canvis en els mapes congressuals per fer-los més favorables als republicans de cara a les properes eleccions. A Texas, el canvi permetrà als republicans guanyar cinc escons més dels que 25 que controlen actualment. A Califòrnia, una comissió independent és l'encarregada de dibuixar els mapes un cop cada deu anys. Per això, el governador Gavin Newsom proposa un canvi que tornaria aquest poder temporalment els polítics per lluitar, diu ell i la campanya pel "sí”, per la democràcia. En aquest sentit, l'exgovernador i actor Arnold Schwarzenegger, que va aprovar la creació de la comissió, ha protagonitzat la campanya pel "no” amb un missatge centrat en la importància del poder ciutadà.

La d'aquest dimarts és la primera gran cita electoral als Estats Units des de la inauguració del segon mandat de Donald Trump el passat mes de gener. En un context marcat per la seva impopularitat, que en la història recent només supera ell mateix en el seu primer mandat en aquest punt, els demòcrates esperen capitalitzar el descontentament ciutadà i donar un impuls al partit de cara a les eleccions de mig mandat del 2026. Per altra banda, els republicans esperen poder revalidar aquest dimarts l'èxit dels comicis del 2024 i poder exhibir la seva agenda com a guanyadora. Els resultats, però, també marcaran el destí intern dels partits, sobretot en el demòcrata, on les faccions esquerra i central lluiten per marcar el discurs contra les polítiques de Trump i per l'elecció d'un futur candidat presidencial.

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!