El Govern admet que fer tràmits amb l'administració pública catalana sovint implica burocràcia enrevessada, trucades de telèfon que no es contesten, ajudes que triguen anys a arribar i anar d'oficina en oficina per fer tràmits. El conseller de la Presidència, Albert Dalmau, ha asseverat que això genera "desafecció" en la ciutadania i que, com a tema cabdal de la legislatura, cal "donar-li una volta de cap avall". No pot ser, ha dit aquest dimarts en una intervenció al 3Cat, que un autònom, un agricultor o un pescador "hagi de passar més temps fent burocràcia que la seva feina". Tampoc que afectats dels aiguats a les Terres de l'Ebre fa tres o quatre anys estiguin rebent ajudes ara, la qual cosa admet que "és una vergonya".
És per aquest motiu que el Govern de Salvador Illa va presentar aquest dilluns el pla de la comissió d'experts encarregada d'idear com reformar l'administració pública catalana. Una cinquantena de propostes amb les quals agilitzar tràmits i que les institucions "funcionin" en un context global, apunten des del Govern, d'auge de l'antipolítica. Fins al juny del 2026 s'espera haver redissenyat més de 170 tràmits. Aquest any ja s'estan abordant 31 procediments considerats prioritaris amb reforç de personal i automatització de tasques.
Tràmits com els títols de família nombrosa i monoparental o els ajuts a la compra de vehicles elèctrics i les renovables es troben en fase avançada i incorporen canvis que permeten reduir els temps de resolució, millorar la informació disponible i fer més àgils i clars els procediments. També es vol professionalitzar les direccions generals com a l'Ajuntament de Barcelona perquè l'ocupin tècnics experts i no càrrecs polítics, dels quals entre 400 o 500 ballen amb cada canvi de color al Govern. O es vol que els ajuntaments demanin i rebin directament els ajuts per fer front a destrosses i després més tard ja facin els plans executius i les justificacions pertinents. Tot "un canvi de mentalitat", ha admès el conseller.
"Teníem 60.000 expedients en un calaix", ha lamentat Dalmau. Si bé no ha volgut aprofundir en "mirar enrere", ha apuntat que això és producte d'un "temps de desatenció". L'objectiu ara, ha dit, és passat d'un any i mig per fer pagament d'ajuts a sis mesos, la qual cosa valora com una reducció molt "important" des del punt de vista de qui espera la seva ajuda. O que el 012 atengui el cap de setmana, quan el ciutadà té temps per fer gestions, i que tingui "una persona humana que el pugui atendre". També ha assenyalat un horitzó en el qual els ciutadans no s'hagin de desplaçar a Barcelona per fer tràmits i que s'obrin seus del Govern integrades a cada zona de Catalunya, perquè "no hagin d'anar de departament en departament".
Dalmau ha asseverat que el Govern està en contra de reduir l'administració, com promulguen líders com Donald Trump o Javier Milei, i ha afegit que justament perquè valoren els serveis públics i la seva feina "cal fer una reforma". Aquesta, ha admès, implica canviar lleis del "sistema molt complex" que s'ha construït. Per la qual cosa ha allargat la mà a la resta de partits, per impulsar les reformes del pla del grup d'experts. En aquest sentit, ha apuntat que el Govern vol arribar a consensos i, a més dels socis preferents (ERC i Comuns), ha assenyalat a Junts. "Aquest ha de ser un pacte de país i un acte de generositat de tots plegats", ha apuntat Dalmau, que ha afegit que la gent "ho notarà".
El Govern "no contempla" prorrogar pressupostos una vegada més
El conseller Dalmau ha assegurat també que el Govern "no contempla" haver de prorrogar els pressupostos de la Generalitat i confia poder-ne aprovar de nous per al 2026. Ha reconegut que "ERC ha dit que sense finançament no hi ha pressupostos" i que precisament per això espera desencallar la negociació del nou sistema de finançament amb l'Estat. En aquest sentit, ha dit que hi ha "bona sintonia amb ERC i el Govern d'Espanya": "Estem millor que mesos enrere". Segons el conseller, l'acord que van tancar la Generalitat i l'Estat a la darrera reunió bilateral "ja deixa clar quin serà el camí" del futur model de finançament, "que ha de compaginar la solidaritat i l'ordinalitat i ser un sistema fiscalment més responsable". El document subscrit per ambdós governs, però, no garanteix el compliment de l'ordinalitat per tal que Catalunya rebi en inversions de l'Estat una quantitat proporcional a la seva aportació a la caixa comuna. Tot i això, Dalmau ha garantit que defensaran aquest principi "a capa i espasa".