La dimissió en diferit de Carlos Mazón com a president de la Generalitat Valenciana i la manera com l'ha dut a terme, en una estranya conferència de premsa en què va parlar gairebé més del rei que de les víctimes, lluny de resoldre la crisi al Partit Popular del País Valencià l'obre, si es pot, encara una mica més. Mazón se'n va sense anar-se'n, almenys per ara. Tampoc convoca eleccions, com és la prerrogativa de qualsevol president. En canvi, obre un procés insòlit en què presenta la seva dimissió al càrrec i ara, atesa la seva minoria a les Corts valencianes, necessita imperiosament el suport de Vox per trobar un substitut, i si no s'arriba a aquest acord, automàticament es convocarien eleccions autonòmiques el pròxim mes de març. Parlant clar: d'una situació dolenta n'han passat a una de pitjor. I de tenir assegurada la presidència, amb totes les dificultats que suposava, han deixat el futur de la comunitat en mans de Santiago Abascal, que és el que acabarà decidint si hi ha o no eleccions i si s'acaba donant llum verda a un president valencià proposat per Alberto Núñez Feijóo.

Tot això, a més, en una setmana que ja se sabia que seria especialment complicada per al govern de Pedro Sánchez i el PSOE, ja que aquest dilluns s'ha iniciat al Tribunal Suprem el judici al fiscal general de l'Estat, Álvaro García Ortiz, per revelació de secrets i per a qui una de les acusacions demana fins a sis anys de presó. Per primera vegada, un fiscal general de l'Estat s'asseu al banc dels acusats, i també per primera vegada, la resposta donada és romandre en el càrrec durant el procés i intentar demostrar la seva innocència. El jutge instructor Ángel Hurtado ha dut a terme una investigació molt criticada per la defensa de García Ortiz en què el resultat final és que al fiscal se li demana una condemna que oscil·la entre els quatre i els sis anys de presó, fins a 12 anys d'inhabilitació i més de 400.000 euros de multa. No està de més recordar que la revelació de secret té a veure amb el fet que la persona afectada sigui la parella de la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso. El fiscal de delictes econòmics Julián Salto, un dels que ja ha declarat, i la persona que va rebre el correu electrònic enviat per la defensa de González Amador i de la filtració del qual es responsabilitza el fiscal general de l'Estat, el va assenyalar directament en explicar al tribunal que la seva cap, Pilar Rodríguez, el va comminar explícitament a enviar-lo: "El fiscal general no pot esperar".

El president va explicar després que anirà a una consulta mèdica que ja té programada per conèixer quin és el seu estat de salut

Doncs bé, segons el parer del fiscal general, el Partit Popular no ha tingut cap altra ocurrència que contraprogramar-lo obrint en canal l'organització dels conservadors al País Valencià. Com va assenyalar un profund coneixedor dels moviments de la dreta, el PP potser no s'ha fotut un tret al peu, però sí en un braç. Però tornem a València que, en els pròxims dies, farà parlar. Si la conferència de premsa sense preguntes de Mazón no va ser prou esperpèntica, el president va explicar després que anirà a una consulta mèdica que ja té programada per conèixer quin és el seu estat de salut i aturarà uns dies la seva activitat política després de presidir aquest dimarts la reunió setmanal del seu govern. Una altra dada informativa que també es va anar coneixent al llarg del dia és que no preveu renunciar a la seva acta de diputat autonòmic si la legislatura continua fins al final el 2027, cosa que li assegura que per a una hipotètica imputació s'hauria d'elevar el seu processament al Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana i sol·licitar-se el corresponent suplicatori.

Resumint, primer, les coses no s'haurien pogut fer pitjor al PP valencià i Mazón ha incorporat al seu bagatge de ser un president tòxic i un mentider compulsiu en les seves canviants explicacions durant un any, una ferum inconfusible en el seu llarg adeu. Segon, endarrerir les decisions, per regla general, és un camí equivocat. Mazón hauria hagut de dimitir fa un any o l'haurien hagut de fer dimitir. La pilota no s'hauria fet tan grossa i les víctimes haurien pogut començar a girar full més ràpidament. Tercer, la presidenta d'Extremadura, María Guardiola, del PP, va convocar fa una setmana eleccions a la seva comunitat per al 21 de desembre sense aquest bumerang polític sobrevolant els conservadors. Repetiria ara la jugada? I, quart, com deuen estar els presidents de Castella i Lleó o Andalusia que han de convocar eleccions a les seves comunitats abans de l'estiu amb la crisi del País Valencià oberta en canal? Potser sí que acabarà sent veritat que a Feijóo ja no li serveix esperar i veure el cadàver polític del seu adversari desfilar per davant del carrer Génova.