La disgrafia és una discapacitat d'aprenentatge que es deu a un trastorn neurològic i que caracteritza per problemes amb l'escriptura. Pot afectar tant nens com adults i nens. El símptoma més comú és l'escriptura illegible, al que se sumen una mala ortografia, barreja de lletres, dimensionament i espaiat inapropiats de les paraules i dificultat per copiar paraules i per visualitzar paraules abans d'escriure, entre altres.

Una altra de les conseqüències que pateixen les persones amb disgrafia és que tenen problemes per concentrar-se en altres coses mentre escriuen, per això solen tenir moltes dificultats per prendre notes, per exemple, en una classe o en una reunió. Normalment aquests símptomes afecten l'autoestima dels que el pateixen i generen ansietat, falta de confiança i actituds negatives.
Escriptura (1)Quan la disgrafia es produeix en la infantesa, se sol deure a un problema de la codificació ortogràfica, a causa del qual els costa recordar permanentment les paraules escrites i la forma en què les seves mans o dits s'han de moure per escriure-les. En el cas dels adults, la causa sol ser un vessament cerebral o una altra lesió al cervell. En particular, la lesió del lòbul parietal esquerre del cervell pot conduir a una disgrafia.

Hi ha alguns casos en els quals hi ha un risc més gran de patir disgrafia. Per exemple, en les persones que tenen trastorn per dèficit d'atenció amb hiperactivitat (TDAH), la dislèxia i la discapacitat d'aprenentatge del llenguatge oral i escrit, que provoca problemes, per col·locar les paraules en l'ordre correcte en una oració i dificultat per recordar paraules.

Encara que la dislèxia és un trastorn de lectura i la disgrafia és un trastorn d'escriptura, de vegades poden confondre's entre si, perquè generalment, les persones amb dislèxia també poden tenir problemes amb la seva escriptura i ortografia. El diagnòstic de la disgrafia, tant en el cas dels nens, es realitza mitjançant una sèrie de proves l'avaluació de treballs escrits, coeficient intel·lectual i copiar paraules, entre d'altres.

Una vegada diagnosticada, la teràpia ocupacional pot ser útil per millorar les habilitats. Alguns exercicis típics consisteixen a ensenyar a agafar bé el llapis o el bolígraf per facilitar l'escriptura, treballar amb plastilina, traçar lletres amb els dits en sorra o una altra superfície, dibuixar línies dins de laberints, connectar els punts, etcètera. També hi ha diversos programes d'escriptura que poden ajudar nens i adults a formar lletres i oracions en paper.
Dona escrivint (1)Si hi ha altres discapacitats d'aprenentatge o problemes de salut, les opcions de tractament també hauran d'abordar aquestes condicions. És possible que es necessitin medicaments per tractar el TDAH, per exemple. Generalment, totes aquestes teràpies poden ajudar a millorar la capacitat d'escriure. Però sempre és important treballar en conjunt, sobretot en cas dels nens, amb l'escola i els mestres per realitzar adaptacions i seguir el ritme de l'afectat.