L'Associació de Clíniques Acreditades per la Interrupció Voluntària de l'Embaràs (ACAI) ha denunciat l'assetjament que pateixen els professionals i les dones que recorren aquests centres per part de grups antiavortistes que les titllen d'assassines. "Mentre existeixi el dret a l'avortament, qualsevol obstacle per accedir-hi és il·legítim", ha sentenciat José Antonio Bosch, assessor jurídic de l'ACAI. Des de l'associació demanen que s'acabin aquests atacs i es respectin la dignitat i la intimitat de les usuàries i el personal sanitari. 

Bosch ha assegurat que són una excepció aquelles clíniques on no es produeix aquesta mena d'assetjament, segons recull Efe. L'assessor jurídic ha recordat en roda de premsa que aquesta mena d'atacs han anat en augment els últims anys i que hi ha unes 15 associacions "que es dediquen això" sota l'empara de la llibertat d'expressió. 

Les clíniques abortives realitzen aproximadament uns 100.000 avortaments anuals, en el 70% dels casos que no superen les vuit setmanes de gestació i un 3% per malformacions del fetus, segons informa Efe. Totes aquestes intervencions es realitzen sota l'empara de la llei de l'avortament, la qual reconeix el dret de les dones a interrompre l'embaràs voluntàriament durant les primeres 14 setmanes de gestació i sense límit de setmanes en els casos d'anomalies incompatibles amb la vida. 

Atacs cronificats

L'assetjament a les clíniques abortives és un problema que s'allarga al llarg dels anys, des de la mateixa creació d'aquests espais. Malgrat tot en els darrers aquests atacs han anat creixent, atemptant cada cop més contra la intimitat de les dones que accedeixen a les clíniques. La situació és especialment complicada en les ciutats petites, segons ha informat l'ACAI. 

Com a resposta pel creixement de les accions contra els centres abortius el Grup Socialista al Congrés ha proposat una modificació del Codi Penal per incloure penes de presó a aquells que fustiguen les usuàries que accedeixen a les clíniques. 

La Plataforma Derecho a Vivir, que històricament s'ha posicionat en contra del dret de l'avortament, ha respost amb una recollida de firmes i asseguren que es vol "criminalitzar" el moviment antiavortista. 

La fragilitat del dret a l'avortament

Les dificultats per exercir el dret a l'avortament s'estén per tot el territori. El cas de la incapacitat d'avortar a Lleida va concloure el passat mes de maig quan Salut va signar un acord amb la clínica Mi NovAliança per assegurar que les lleidatanes poden avortar entre les setmanes 9 i 14. Serà, però, l'únic centre de la demarcació que oferirà aquest servei i s'espera que comenci a fer-ho abans de l'estiu perquè encara falta algun tràmit administratiu.

Per altra banda, al Pirineu es demana que pugui interrompre l'embaràs quirúrgicament a partir de les 9 setmanes en algun centre del Pirineu per no haver-se de desplaçar fins a Lleida ciutat.

Els hospitals públics de les Terres de l'Ebre es troben en una situació similar i les dones que volen avortar amb aquest mètode són derivades a centres de salut privats de Tarragona i Barcelona. Alternativament, només poden acollir-se a la interrupció farmacològica durant les nou primeres setmanes de gestació. 

 

Imatge principal: Manifestació antiavortista de l'any 2020 a Astúries / Europa Press