Les lleidatanes ja podran avortar quirúrgicament al territori entre la setmana 9 i la 14 d'embaràs, després que el departament de Salut hagi signat un acord amb la clínica Mi NovAliança, de Lleida. Serà, però, l'únic centre de la demarcació que oferirà aquest servei i s'espera que comenci a fer-ho abans de l'estiu perquè encara falta algun tràmit administratiu.

Tanmateix, al Pirineu, només s'ha aconseguit que a l'Hospital Comarcal del Pallars, a Tremp, i a l'Hospital de Cerdanya es practiquin des d'aquest any avortaments farmacològics en els primers dos mesos de gestació. Ara es demana que també es pugui interrompre l'embaràs quirúrgicament a partir de les 9 setmanes en algun centre del Pirineu per no haver-se de desplaçar fins a Lleida ciutat.

Salut celebra la notícia

La consellera de Salut, Alba Vergés, ha destacat que la possibilitat de practicar interrupcions voluntàries de l'embaràs (IVE) a Lleida és una "bona notícia", ja que, fins ara, les lleidatanes s'havien de desplaçar a altres territoris catalans per fer-ho perquè els professionals de l'Hospital Arnau de Vilanova de Lleida són objectors de consciència. Tot i això, Vergés reconeix que és "un primer pas", ja que al Pirineu, de moment i des d'aquest any, només es pot accedir a l'avortament farmacològic.

Vergés ha destacat que des de Salut sempre han defensat el dret d'avortar voluntàriament perquè ho marca la llei i per "poder-lo garantir amb la màxima equitat territorial". El següent pas serà que es pugui accedir a la IVE quirúrgica al Pirineu.

Els hospitals públics ebrencs no el practiquen

Els hospitals públics de les Terres de l'Ebre, en canvi, encara no s'ofereix el servei. L'Assemblea Vaga Feminista de les Terres de l'Ebre va posar en marxa el passat 11 de maig a campanya A les Terres de l'Ebre, l'avortament a la sanitat pública per reclamar que els hospitals públics del territori practiquin la interrupció quirúrgica de l'embaràs amb caràcter voluntari. 

Actualment, les dones que volen avortar amb aquest mètode són derivades a centres de salut privats de Tarragona i Barcelona. Alternativament, només poden acollir-se a la interrupció farmacològica durant les nou primeres setmanes de gestació. El col·lectiu denuncia l'estigmatització de les dones que volen exercir aquest dret i els obstacles que suposen el desequilibri territorial, els metges objectors de consciència i la privatització del sistema de salut.

500 dones, obligades a desplaçar-se el 2019

El problema, van recordar llavors de l'assemblea, és comú amb la resta de territoris del país –l'any 2019 unes 500 dones es van veure obligades a desplaçar-se- i afecta a tot el sistema públic de salut. No es tracta, van apuntar, d'una qüestió de manca de capacitat o mitjans tècnics: de fet, els centres públics ja efectuen interrupcions de l'embaràs en el cas de perill per al fetus o per a la salut de la mare, però no quan la dona vol fer-ho voluntàriament. Llavors, el mateix departament de Salut deriva les dones ebrenques a centres privats de Tarragona i Barcelona, a un mínim de 100 quilòmetres de distància.

Un desequilibri territorial

L'Assemblea, en aquest sentit, va denunciar que els "impediments" i "barreres" perquè les dones puguin fer efectiu plenament aquest dret en el cas de les Terres de l'Ebre topen amb el "desequilibri territorial, l'objecció de consciència i el model de privatització i externalització de la salut pública", va apuntar la seva portaveu Selene Alberich. "Per què no podem avortar als hospitals on parim?", es va preguntar, contrariada pel fet que durant els onze anys de vigor de l'actual llei de l'avortament el departament de Salut no hagi estat capaç d'articular una oferta per a les dones que volen avortar voluntàriament de forma quirúrgica.

L'objecció de consciència dels metges continua sent un dels principals esculls –un 42% dels facultatius que poden practicar aquestes operacions a Catalunya i un 40% a la província de Tarragona s'hi neguen-. Una qüestió que s'agreuja en el cas de centres concertats amb finançament públic, però vinculats a l'Església catòlica, on l'objecció se sol practicar de forma col·lectiva. "No pot afectar tot un hospital i vulnerar els drets de les dones a avortar, que s'ha de donar", va manifestar la també portaveu de l'Assemblea, Marta Sans. 

 

Imatge principal, porta d'accés a l'interior de les instal·lacions de l'Hospital de Cerdanya / ACN