La batalla per plantejar el desconfinament a partir de nou regions sanitàries -és a dir, les set en què està dividit el territori i amb Barcelona en tres àmbits- no és l'única que ha hagut de fer front el Govern en el seu aterratge a la fase 0 del desconfinament. Els PCR pendents, els tests ràpids, les proves per als Mossos o la falta de regulació a Catalunya sobre la realització de test en laboratoris privats han aixecat una intensa bromera en aquesta primera jornada del periple cap a l'anomenada "nova normalitat".

Segons ha publicat el BOE, aquest dimecres, abans de les 14 hores, la conselleria haurà de fer la proposta sobre quines parts del territori poden passar a la fase 1 a partir de dilluns vinent, i Vergés ha sentenciat en la roda de premsa diària del Govern que farà la proposta a partir de regions sanitàries i no en províncies. Minuts abans, el responsable del Centre d'Alertes Sanitàries, Fernando Simón, ja havia deixat clar que no veia perquè no s'havia d'utilitzar aquesta estructuració territorial si Catalunya així ho demanava, però des del ministeri s'insistia que no hi ha cap acord al respecte.

El que no ha concretat la consellera és quines àrees defensarà que entrin a la fase 1 del desconfinament dilluns i quines hauran d'esperar. Això sí, ha admès la dificultat que representa aquest pas per a les zones més densament poblades com Barcelona i l'àrea metropolitana. Més directe havia estat a primera hora del matí a Catalunya Ràdio el cap d'epidemiologia de l'Hospital Clínic, Antoni Trilla, que ha assegurat que Madrid i Barcelona aniran a la cua en l'entrada a la fase 1.

Amb tot plegat, mentre a Catalunya tot just el 35% de comerços aixecaven la persiana i el gremi de restauració anunciava que agonitzen la meitat dels restaurants, les polèmiques sobre els test han protagonitzat bona part de la jornada.

Test pendents

De bon matí, TV3 assegurava que la Generalitat només ha pogut fer 32 proves PCR de les 170.000 que el 7 d’abril va assegurar que faria en un cribratge massiu de sis setmanes. Es tracta de l’anomenat programa Orfeu que, segons la consellera de Salut, finalment es posarà en marxa aquest dilluns, un cop superades les comprovacions de qualitat i distribuïts els materials.

No ha estat aquesta l’única polèmica. El Govern encara no havia regulat, tal i com fixa el decret de l’estat d’alarma, la realització de proves del Covid-19 a centres privats i s’ha constatat que hi havia centres que n’ofererien a 140 euros. Vergés ha hagut d’anunciar que aquest mateix dilluns signaria una resolució obligant els centres privats a demanar autorització, a banda de deixar aquest laboratoris a disposició del Govern.

Aquestes informacions s’han publicat l’endemà que l'executiu espanyol assegurés que dels 581.325 test ràpids que s’han fet a Espanya, a Catalunya només se n’han fet 9.857, a Madrid 54.411 i a Andalusia 119.466. Des de la conselleria s’assegura que en realitat han estat 17.000 test ràpids els que s'han fet, encara molt enrere d'altres comunitats, i atribueixen aquesta diferència a què es consideren proves poc fiables. Per contra de PCR se n'han fet més de 300.000, asseguren.

Aquestes explicacions no han acontentat el PSC que ja ha presentat una bateria de preguntes al Parlament per abordar tots els fronts relatius als test: per què s’han fet tan pocs test ràpids? quants tests ràpids han arribat a Catalunya des del Ministeri? com és possibles que es continuïn fent test a laboratoris privats?... La creixent pressió dels socialistes catalans a la Cambra es produeix al mateix temps que a Madrid, el govern de Pedro Sánchez batalla per aconseguir suports a la pròrroga de l'estat d'alarma i ERC ha assegurat que, igual com ha anunciat JxCat, hi votarà en contra.

Fitxar rastrejadors

Enmig de tot plegat, el Govern es preparar per evitar que l'aixecament gradual del confinament no provoqui un rebrot de la malaltia. L'objectiu, a partir d'ara, és no només detectar els nous infectats sinó rastrejar tots els contactes, identificar-los i fer-ne seguiment per veure si desenvolupen la malaltia. Es tracta de tallar la cadena de contagis posant en aïllament els contactes. "Quan sortim del confinament total, hem d'identificar bé les persones que s'han de quedar a casa perquè la resta de gent pugui anar normalitzant la seva vida", ha explicat Vergés.

La conselleria prepara una eina per fer-ne el seguiment, però a més incorporará unes 200 persones que s'encarregaran de seguir el rastre dels nous contagiats. Vergés ha assegurat que el seu departament no es pot plantejar un desconfinament sense aquests "reforços" també del sistema de vigilància epidemiològica i que així ho ha fet saber a Madrid.

Amb aquest objeciu tampoc no ha descartat la utilització del mòbil i el rastreig per bluetooth, com s'havia apuntat en l'informe de desconfinament que l'epidemiòleg Oriol Mitjà va elaborar per al Govern.