Les conclusions de l’advocat general del TJUE avalant la llei d’amnistia carreguen d’arguments la defensa del president a l’exili, Carles Puigdemont. En un escrit davant del Tribunal Constitucional al qual ha tingut accés ElNacional.cat, la defensa de Puigdemont, que dirigeix Gonzalo Boye, demana la “suspensió immediata de les ordres de cerca, detenció i ingrés a presó” contra ell mentre s’estudia el recurs d’empara que va presentar contra la decisió del Tribunal Suprem de no aplicar-li l’amnistia. En un escrit d’al·legacions presentat aquest dilluns davant del TC, Puigdemont s’adhereix a petició de suspensió cautelar també presentada per Toni Comín i argumenta que tant el Tribunal Constitucional com l’advocat general del TJUE han avalat la llei d’amnistia.
Dijous de la setmana passada l’advocat general del Tribunal de Justícia de la UE, Dean Spielmann, va avalar la llei d’amnistia en les seves conclusions sobre dues qüestions prejudicials relatives a aquesta llei. Spielmann subratllar que l’amnistia és “competència exclusiva” dels estats membres i que, en el cas de la norma del procés, respecta el dret de la Unió. A més, assegura que en l’organització del referèndum de l’1-O no es van afectar fons de la UE. Davant d’aquest pronunciament, Puigdemont ha presentat al·legacions davant del TC demanant que mentre decideix sobre el recurs d’empara que van presentar davant la decisió de no aplicar-lo la llei d’amnistia s’aixequin les ordres de detenció contra el.
Ordre de detenció sense fonament jurídic
En l’escrit que presenta aquest dilluns davant del Tribunal Constitucional, Boye subratlla que si bé el parer de l'advocat general del TJUE no és formalment vinculant, compta amb una “autoritat interpretativa indiscutible”, i exclou la possibilitat que els tribunals nacionals “invoquin dubtes europeus”. “Aquest pronunciament, unit a la declaració de constitucionalitat de l’amnistia, elimina qualsevol fonament jurídic per mantenir viva una ordre de detenció mentre es tramita l’empara”, adverteix.
A més, subratlla que l’advocat general afirma que l’àmbit material i temporal de l’amnistia comprèn “totes les actuacions vinculades al denominat procés” i que “quan concorren les circumstàncies d’aplicació d’una amnistia, l’òrgan jurisdiccional ha de dictar una resolució que posi fi al procediment i procedeixi a l’arxivament sense més tràmit”. “No és possible mantenir ordres de detenció -ni de forma provisional- quan l’estàndard europeu exigeix l’arxivament immediat tan aviat es verifiquen els pressupostos de la llei”, rebla a més de subratllar que l’amnistia és eficaç des que entra en vigor i que la seva aplicació no pot ser desplaçada per consideracions merament procedimentals.
Evitar danys irreparables
Per tot plegat, considera que la llei d’amnistia ha de ser “plenament eficaç i aplicable” durant la tramitació del recurs d’empara per “evitar danys irreparables”; i adverteix que “no existeix dubte jurídic raonable que justifiqui la persistència d’ordres de detenció en un escenari en què tant el dret nacional com l’europeu avalen l’eficàcia immediata de l’amnistia”.
Boye adverteix en les seves al·legacions que “l’execució de les ordres de detenció produiria un perjudici irreparable” que afectaria “de manera irreversible la llibertat personal, la participació política del recorrent, l’exercici del seu mandat representatiu i la seva llibertat de circulació”. “Una eventual sentència estimatòria no podria reparar plenament els efectes d’una privació de llibertat executada abans de resoldre el fons del recurs”, afegeix.
A més, recorda que les resolucions contra les quals han demanat l’empara Puigdemont i Comín provenen del Tribunal Suprem que, segons va dictar el TJUE el gener del 2023, no és el jutge predeterminat per la llei per conèixer aquest cas.
En el text, l’advocat recorda que els perjudicis a què es refereix no són hipotètics, atès que Puigdemont ha vist durant anys limitada la seva llibertat de moviments i la seva activitat institucional per ordres de detenció la validesa de les quals ha sigut jurídicament desactivada per la llei orgànica d’amnistia i confirmada tant pel Constitucional com per l’estàndard europeu”. “Mantenir tals mesures en aquest context suposaria un sacrifici desproporcionat i innecessari, incompatible amb els principis de proporcionalitat, necessitat i mínima ingerència”, rebla.