El proper president de la República de Xile, qui governarà el país sud-americà entre el 2026 i el 2030, serà o l'esquerrana Jeannatte Jara o el dretà José Antonio Kast. Aquest és el panorama electoral que esbossen la primera volta d'uns comicis presidencials que es dirimiran definitivament el pròxim 14 de desembre. Amb el 99% escrutat i un 85% de participació electoral, l'exministra de Treball de l'actual president, Gabriel Boric, ha vençut de manera molt ajustada: amb prop del 27% dels vots, davant del 24% obtingut per l'ultracatòlic i líder del Partit Republicà. Malgrat la victòria oficialista, Kast té un escenari favorable per a la segona volta perquè el conjunt de partits de dretes, incloent-hi els que no han passat a la segona volta, sumen més que l'esquerra. De fet, alguns dels altres candidats dretans ja li han explicitat el seu suport de cara al 14 de desembre.
En tercer lloc ha quedat el populista líder del Partit de la Gent (PDG), Franco Parisi, com ja va quedar en les eleccions presidencials del 2021. Si bé, ara amb un augment significatiu del vot, amb un avenç gran en les regions mineres del nord del país. Parisi, economista neoliberal i que es presenta com a independent de la política tradicional, amb un perfil similar al de Javier Milei a l'Argentina, ha obtingut el 19,6% del vot. En quarta posició, ha quedat el candidat del Partit Nacional Llibertari (PNL), Johannes Kaiser, pinochetista "sense complexos" i una altra figura propera al perfil de Milei i de Donald Trump. Ho ha fet amb el 13,9% del vot. En suma, les dretes alternatives, ultres o populistes, tot i que disgregades, han obtingut la majoria dels suports electorals, davant d'una esquerra concentrada en l'oficialista Jeannette Jara.
Així mateix, la dreta ultra i populista s'ha menjat a la dreta tradicional en aquests comicis presidencials xilens, que estava representada per la conservadora Evelyn Matthei. L'exministra durant el primer mandat del president Sebastián Piñera (2010-2014) ha aconseguit un 12,5% dels vots, en cinquè lloc, malgrat liderar un front ampli de partits de perfil similar. És el que pronosticaven les enquestes i segueix les petjades del que ja va passar el 2021 quan l'ultra Kast va desbancar Sebastián Sichel com a líder de la dreta. Tant Kaiser o Matthei ja han explicitat el seu suport a Kast de cara a la segona volta, la qual cosa facilita el camí electoral a la dreta. El tercer en vots, Parisi, per la seva part, ha instat tant Jara com Kast a guanyar-se el suport del seu electorat i ho ha deixat en l'aire.
En saber-se el resultat, la vencedora pírrica d'aquesta primera volta, Jeannette Jara, ha avisat de no posar "en risc" la democràcia a Xile. "No oblidem com de bons que som com a país, no deixem creure que no ho som. Som un país immens, gran, bell, solidari i amb molt de futur i esperança", ha assegurat la candidata de perfil comunista i advocada. Aquests comicis han estat també una garrotada electoral per a l'oficialisme, ja que les enquestes li donaven una victòria per sobre del 30% del vot. Sense mencionar explícitament Kast, Jara ha avisat que "la democràcia cal cuidar-la i valorar-la" i que va "costar molt de recuperar-la perquè ara es posi en risc". "Els qui ens divideixen i sembren l'odi fan un mal negoci per al futur de Xile", ha resolt Jara, que ha promès impulsar un "ingrés vital" de 750.000 pesos (uns 698 euros) i reforçar la seguretat.
Per part seva, Kast ha celebrat el resultat afirmant que l'oposició "ha derrotat a un govern fracassat", el de Gabriel Boric, que "no ha sabut dirigir els destins del país" i "li ha fet mal a la nostra pàtria". "Aquesta nit Xile sí que va despertar, però es va despertar de veritat, després de sis anys de violència, d'ideologia, de mediocritat", ha llançat l'exdiputat de 51 anys amb relació al lema de les multitudinàries protestes de 2019 que van marcar l'arribada al poder del progressista Gabriel Boric i van donar lloc a dos processos constituents finalment fallits per manca de consens. Ara, ha dit el candidat ultra, és "hora de reconstruir la pàtria".
El president de Xile, Gabriel Boric, ha felicitat tots dos candidats i els ha demanat "un debat a l'alçada" de cara a la segona volta. "El nostre país pot dir i celebrar la solidesa, la confiança i l'eficaç funcionament dels seus processos electorals. Xile té una democràcia sana, una democràcia robusta que no podem deixar de cuidar tots els dies. La institucionalitat democràtica xilena ha de continuar sent enfortida. I la història ens ho repeteix una vegada i una altra, que només mitjançant el diàleg democràtic Xile pot saldar deutes històrics i projectar-se cap al futur amb unitat, amb cohesió social. Les famílies requereixen viure amb certesa i també amb esperança, i això s'aconsegueix en democràcia", ha apuntat el mandatari.
Com ha afectat el vot obligatori i el vot veneçolà?
Els comicis se celebren en un context de fatiga electoral després de les successives eleccions celebrades des de les massives protestes de 2019 i pel descontentament per la gestió de Boric, l'aprovació de la qual voreja el 30% i qui abandonarà La Moneda el març vinent. Des del 2006, el poder s'ha alternat entre esquerra i dreta i cap president li ha lliurat la banda presidencial a un successor del mateix signe polític.
Aquestes eleccions també han estat marcades per una novetat: el vot obligatori introduït el 2022, que implica multes de fins a 104.000 pesos (96 euros) a qui no voti. Així, hi havia la incògnita de saber a qui votarien el grup que habitualment no ho fa: compost principalment per joves i sectors despolititzats sense ideologia definida. També cal destacar que Xile és un dels països del món amb més flexibilitat de vot pels immigrants, que allà són principalment veneçolans i s'han duplicat des del 2017.