Per als nens que pateixen trastorn de l'espectre autista (TEA), qualsevol canvi en les seves vides suposa un autèntic repte i contratemps. Estan acostumats a la seva rutina i tots els problemes derivats del confinament estan alterant greument les seves vides. 

Per això les autoritats sanitàries han reconegut com a causa de força major la seva sortida al carrer i han permès que puguin anar acompanyats. Aquesta excepció és, sens dubte, una gran ajuda per a ells. Però... què passa durant la resta del dia? Com han de comportar-se els pares per explicar que el confinament s'allarga i que seran encara més dies així?

Consells

El primer consell i el més important és explicar-los a tota hora el que està passant i l'allargament del confinament de la manera en què ells ho poden entendre. En aquests casos, els pictogrames o contes que se solen utilitzar amb aquests nens són molt útils. No fa falta caure en dramatismes, sinó fer-los veure que és una mica temporal, que durarà uns dies determinats i que després podran fer vida normal. En segon lloc cal conscienciar-los bé dels hàbits que han de seguir: rentar-se les mans, utilitzar màscares o guants, guardar la distància social corresponent.

Un altre bon consell, aquest per a tothom però especialment per a aquest col·lectiu de la població, és establir una rutina diària que s'assembli en la mesura possible a la que seguia de forma habitual. Es poden fer els exercicis de classe al matí, mantenir les hores dels àpats, descansar en les estones habituals, fer activitats a casa en l'horari d'extraescolars i teràpia. D'aquesta forma, i marcant uns objectius clars sobre els quals cal informar-los es podrà reduir l'impacte que tots aquests canvis estan provocant en les seves vides.

A més, cal intentar mantenir la seva motivació i evitar que puguin tendir cap al desànim i l'apatia, per la qual cosa oferir-los activitats noves per a l'aprenentatge i fomentar la seva autonomia personal són també dues bones eines per suportar aquests dies.

També és important que puguin regular les seves emocions mitjançant activitats que els permeti desenvolupar conductes que els ajudin a mantenir una activitat física i emocional habitual. Els exercicis repetitius, els jocs sensorials, els circuits o els moviments com saltar poden ser molt adequats, de fet són els que solen realitzar en les teràpies i han demostrat la seva eficàcia a l'hora de regular les conductes d'aquests nens i adolescents.

Encara que al principi, alguns d'aquests nens que sortien van ser objecte d'assenyalament públic en algunes zones, avui dia existeix una conscienciació sobre com és d'important per a aquestes persones i les seves famílies el fet de poder sortir al carrer i evitar d'aquesta forma alteracions greus de la seva conducta que podrien ser contraproduents. Per aquesta raó, acordar amb ells les sortides i anticipar-les és fonamental per al seu bon estat anímic.