Aïllat a Madrid un cas de febre hemorràgica Crimea-Congo, un dels virus que més preocupa als metges. Es tracta d'un home de 68 anys de Salamanca (Castella i Lleó), que aquest dilluns va ser traslladat a l'hospital Gómez Ulla de Madrid —el mateix on van fer quarantena els creueristes de l'hantavirus. L'individu ha estat atès a l'hospital universitari de Salamanca amb una picada de paparra, i roman en estat estable, però amb la gravetat clínica que implica la malaltia i les mesures tant d'aïllament com de protecció dels professionals sanitaris previstes per a aquestes situacions.
Els contactes de l'home ja han estat identificats per poder fer-ne el seguiment corresponent, que consisteix a vigilar periòdicament la seva temperatura corporal i comunicar al seu epidemiòleg de referència qualsevol canvi en el seu estat de salut. Així mateix, s'han remès mostres sanguínies de l'afectat al Centre Nacional de Microbiologia de Majadahonda (Madrid), de l'Institut de Salut Carlos III —l'entitat que ha confirmat que es tracta d'una infecció pel virus Crimea-Congo. El maig i el juliol del 2025 ja es van registrar dos casos més de la malaltia a la província de Salamanca, també en homes de 63 i 70 anys, mentre que el maig de l'any anterior en va morir un altre pel mateix virus després de ser ingressat a l'hospital salmantí. El juliol del 2024 hi va haver un cas sospitós a l'Hospital Clínic de Barcelona, en una pacient dels Estats Units, que finalment va ser descartat. De moment, no s'ha notificat cap cas a casa nostra.
Com es transmet, per què preocupa i símptomes
La preocupació principal dels metges és que la febre hemorràgica de Crimea-Congo és causada per un virus el mecanisme de transmissió principal del qual és la picada de la paparra del gènere Hyalomma, àmpliament estesa arreu de Catalunya i la resta de l'Estat. Les autoritats sanitàries recorden la importància de prevenir les picades d'aquests insectes amb l'ús de roba i calçat adequat per a les sortides al camp, transitar per camins i fer servir repel·lents tant per a les persones com per als animals de companyia. També es pot transmetre de persona a persona per contacte amb sang o fluids del malalt, cosa que pot passar sobretot en personal sanitari si no està protegit com toca.
La durada del període d'incubació depèn de la forma de contagi del virus, però sol ser d'un a tres dies després de la picada, amb un màxim de nou dies. Els símptomes comencen de manera sobtada, en forma de febre, dolor muscular, mareig, dolor i rigidesa de coll, mal de cap, irritació dels ulls i fotofòbia, i també hi pot haver nàusees, vòmits, diarrea, dolor abdominal i mal de coll al principi, seguits de canvis bruscs d'humor i confusió. Al cap de 2 a 4 dies, l'agitació pot donar pas a somnolència, depressió i debilitat. Altres signes possibles són taquicàrdia, adenopaties (inflamació dels ganglis limfàtics) i erupció petequial (erupció per hemorràgia cutània) en mucoses internes, com la boca, la gola i la pell. Les petèquies poden donar pas a erupcions més grans anomenades equimosis, així com altres fenòmens hemorràgics. Normalment, hi ha signes d'hepatitis, i els pacients molt greus poden patir un ràpid deteriorament renal, o insuficiència hepàtica o pulmonar sobtada després del cinquè dia de malaltia. La taxa de mortalitat associada és d'aproximadament un 30%.