La família Pujol Ferrusola és una de les afectades per les filtracions realitzades per alts càrrecs d’Hisenda, sota la direcció del ministre del PP Cristóbal Montoro entre els anys 2011 al 2018, segons es recull en el sumari de la investigació que des del 2018 realitza el titular del jutjat d’instrucció 2 de Tarragona. Fa una setmana, el magistrat va aixecar el secret del sumari i ha imputat 28 persones i sis empreses per suposadament protagonitzar una organització per fer reformes legislatives a canvi de diners. Però, els Pujol i altres contribuents afectats, fins i tot companys del PP, com ara Rodrigo Rato i Esperanza Aguirre -que van veure la seva situació fiscal ventilada en mitjans de comunicació- poden denunciar ara l’exministre Montoro per revelació de secrets? En la investigació, l’Agència Tributària també ha trobat i reportat al jutjat correus electrònics sobre dades reservades de Vertice, la productora d’El Hormiguero; de Podemos, de la Gürtel, que afecta el PP, del tenista Rafa Nadal, i la boronesa Thyssen, entre d’altres. A més, els investigadors han descobert que Montoro quan era ministre, va rebre prop de 3.000 correus electrònics, en una adreça del ministeri, però camuflada amb el seu segon cognom: Romero.
Penalistes consultats indiquen que el delicte de revelació de secrets “és de manual” en el cas Montoro. Sobretot, en el cas del funcionari o l’alt càrrec d’Hisenda que va comunicar dades fiscals secretes al ministre. Hi afegeixen que per a la consumació d'aquest tipus delictiu no cal usar les dades per part de qui les ha obtingut.
El problema tècnic -avancen- és imputar l’alt càrrec o el polític que ha rebut en secret la informació i no n’ha fet un ús. En el cas de Montoro, es va fer el fanfarró al Congrés dels Diputats, i va amenaçar famosos i polítics sobre la seva situació fiscal, a més de les informacions que van sortir en mitjans de comunicació espanyols, amb informació reservada. La clau de volta per troba base jurídica en aquest supòsit ja és analitzada en un dels principals despatxos d’advocats catalans.
La causa, només del grup gasístic
A més, cal aclarir que la revelació de secrets de dades de contribuents espanyols no està inclòs, inicialment, en el cas Montoro.
El magistrat de Tarragona, Rubén Rus, en la darrera resolució -de dimecres passat- centra la investigació en l’operació per beneficiar a cinc empreses gasistes. Res més. Per això, el jutge ha demanat a la Fiscalia Anticorrupció que es pronunciï “sobre l’expurgo” de correus electrònics; és a dir els que no tenen relació amb la modificació de dues lleis, la de l’impost elèctric (el 2014) i l’IAE (el 2018), que va impulsar l’equip de Montoro a canvi de retribucions econòmiques a través del despatx que va fundar l'exministre, Equipo Económico. Els investigadors asseguren que Montoro no se'n va desvincular quan ocupava la cartera d’Hisenda, i que hauria cobrat per fer els canvis legislatius a través de testaferros o un grup societari. Una solució seria obrir una peça separada per atendre els damnificats de Montoro i el seu equip.
Els investigadors del cas Montoro-compartit entre la Guàrdia Civil, els Mossos d'Esquadra i l'Agència Tributària- han estimat que els beneficis fiscals aplicats a les cinc empreses del gas han provocat un perjudici a l'erari públic de més 51 milions d'euros en complir-se deu anys de la reforma; ara en són cinc. A més, s'indica que Equipo Económico podria haver ajudat a empreses d'altres sectors com Ferrovial, Abengoa o Solaria, però, per ara, el jutge només investiga a les gasistes.
Informació sobre “los Pujoles”
En un informe d’Hisenda, inclòs al sumari, es detalla que és Santiago Menéndez Menéndez, director general de l’Agència Estatal de l’Agència Tributària (AEAT) -nomenat per Montoro el 28 de juny de 2013 i també investigat pel jutge de Tarragona- qui reclama informació reservada de la família Pujol Ferrusola, el 30 d'abril de 2018. "José Manuel, un resumen y solo de las de los pujoles”, reclama Menéndez a un càrrec de l’Agència Tributària (José Manuel de Alarcon) que li respon a: “De acuerdo Santiago, Me hacen Notas de tots los informes de auxilios como Pujol o Gurtel antes de enviarlos al Juez. Si no te las mando todas es por no saturarte de papel. En adenlante te las enviaré.”
En un altre correu interceptat a Menéndez, el 8 de maig de 2018, aquest li envia a Felipe Martínez Rico -mà dreta de Monotoro i també investigat en la causa de Tarragona- una “nota resumen de Inter Rosario”. Es refereix a una societat de l'Argentina, Port de Rosario Port Service, en la qual Jordi Pujol Ferrusola va fer una inversió a través de la societat Active Translation.
Els negocis del primogènit del president Pujol van començar a ser investigats per l’Audiència Nacional el 2012. L’exparella de Pujol, Vicki Álvarez, va ampliar les sospites a tota la família, assegurant que pujaven diners a Andorra, i la policia patriòtica la va portar del bracet davant del jutge, que plorant no va aportar dades concretes. L’estiu del 2014, el president Pujol va declarar que la família tenia uns 3,4 milions d’euros sense declarar a Andorra de la deixa de l’avi Florenci -i al final regulats-, davant la publicació d'un pantallazo dels comptes pel diari El Mundo. I per aquests fets, l’Audiència Nacional jutjarà el president Pujol i els seus set fills a partir de novembre vinent. Els seus advocats, Cristóbal Martell i Albert Carrillo, insisteixen que cap d’ells va cometre cap fet delictiu i que el primogènit va fer negocis reals i sense la intervenció de cap funcionari per afavorir-los. "No hi ha prova de qüestionament de la racionalitat econòmica i empresarial a les operacions”, se sosté en l’escrit de defensa.
Els correus amagats de Montoro
Paral·lelament, els investigadors han descobert que l’adreça electrònica del Ministeri d’Hisenda aromero@minhap.es era de Cristóbal Montoro, ja que l’encapçalament sempre hi posava “Ministro”. S’han trobat uns 2.856 correus, la majoria enviats pel seu cap de gabinet, Felipe Martínez Rico, que va declarar contra els independentistes catalans en el judici del procés, el 2019.
D’indicis del delicte de revelació de secrets n’hi ha a cabassos en el sumari, i Juan Carlos Monedero, cofundador de Podemos, va ser dels primers a personar-se com a perjudicat, el novembre de 2023, en sortir publicat que Martínez donava dades fiscals seves a Montoro. La causa estava secreta, fins fa una setmana, i no ha tingut accés a la informació. El PSOE també es va personar com acusació popular en el cas Montoro el novembre de 2023.