Tal dia com avui de l’any 1985, fa 40 anys, el diari El Correo Catalán sortia per darrera vegada. Conegut popularment com el Correu, havia estat fundat el 16 de desembre de 1876 i el dia que va sortir al carrer per darrera vegada feia 108 anys i 11 mesos que s’havia publicat la seva primera edició. Durant la seva llarga història havia estat objecte d’algunes suspensions governatives (1877, 1880, 1900-1901), que esquivaria canviant el nom de la portada, però mantenint la línia editorial inicial. Poc abans del conflicte civil espanyol (març del 1936), la seva redacció va ser assaltada i incendiada i el Correu va viure l’aturada més llarga de la seva història: no va reprendre l’activitat fins després de l’ocupació franquista de Barcelona (febrer del 1939).

El Correu va ser fundat per Manuel Milà de la Roca, dirigent carlí català, amb el suport del capellà i periodista Fèlix Sardà i Salvany, formador d’opinió d’ideologia tradicionalista. El Correu va aparèixer immediatament després de la derrota dels carlins en la Tercera Guerra Carlina (1872-1876). El seu fundador proclamaria que aquella portada “servia a la causa carlina, catòlica i tradicionalista”, encara força present en la societat catalana de l’època, malgrat les derrotes militars, i la seva primera capçalera es presentaria com la d'un “diari popular, defensor dels interessos morals i materials del país”. Durant aquella etapa iniciàtica es va enfrontar als diaris republicans i va organitzar campanyes públiques de proselitisme de la ideologia carlina.

El Correu sempre es va identificar amb el corrent catalanista propi del carlisme català, especialment, a partir de la direcció de Miquel Junyent (1903-1933), però mai no va editar en català. Sota la direcció del tàndem format per Andreu Roselló Pàmies i Manuel Ibáñez Escofet (1957-1977), el diari va fer un gir ideològic cap a un catalanisme moderat i laic i va esdevenir el segon diari més llegit de Catalunya, a darrere de La Vanguardia i a davant d'El Noticiero Universal. A partir del 1968, el Correu va entrar en una greu crisi —provocada per la manca d’inversió, els canvis socials, l’aparició de nous rotatius com l’Avui dirigits al mateix segment de lectors i la manca de suport institucional— que en va precipitar la desaparició.