Un dels investigats en la trama de corrupció liderada per l’exministre d’Hisenda Cristóbal Montoro va declarar en el judici del procés, contra els independentistes catalans, en el Tribunal Suprem, l’octubre de 2019. Es tracta de Felipe Martínez Rico, que va ocupar càrrecs de confiança amb ministre del PP, primer com a director de gabinet, el 2011, i l’any 2016 va ser nomenat sotssecretari d'Hisenda, en substitució de Pilar Platero Sanz, subsecretaria d'Estat de Pressupostos i Despeses durant el període 2011-2016, també imputada. El titular del jutjat d’instrucció 2 de Tarragona, sosté que Montoro quan era ministre i el seu equip a Hisenda -amb 9 excàrrecs dels 27 imputats- haurien fet canvis legislatius a favor d’empreses gasístiques, les quals els haurien pagat a través del despatx fundat pel mateix Montoro, Equipo Econòmico (EE), societat que ha negat haver comès cap il·legalitat. Montoro s'ha donat de baixa com afiliat del Partit Popular en ser formalment imputat, en aquesta investigació que ha estat secreta des del 2018.
“Indiciàriament, hauria participat en els fets investigats en ostentar un dels càrrecs decisius perquè els textos dels avantprojectes de llei i Projectes de Reglament recollissin les pretensions concertades amb les gasístiques”, afirma el magistrat Rubén Rus sobre Martínez Rico.
Canvis normatius
En concret, sosté que hi ha indicis que l’equip de Montoro va afavorir aquest sector en canviar normes, com la modificació de l’Impost d’Activitats Econòmiques (IAE) en els pressupostos generals de l'Estat per a l'any 2018, com van obtenir les elèctriques. “Només amb la intervenció de EE, mediant pagament, van culminar amb èxit les reclamacions de les gasístiques, mitjançant la modificació de l'IAE a través la llei 6/2018, de 3 de juliol de pressupostos generals de l'Estat que va modificar el Reial decret legislatiu 1175/1990”, sosté l’instructor.
Control "deficient"
Inicialment, el llavors ministre Montoro es va fer el fatxenda en el Congrés dels Diputats que “ni un euro” de les finances catalanes s'havia desviat per fer el Referèndum d’Autodeterminació de Catalunya de l’1-O del 2017. En el judici, en el Tribunal Suprem, el llavors exministre del PP no va ser tan taxatiu. I la seva mà dreta tampoc.
En la divuitena jornada del judici del procés, Felipe Martínez Rico va admetre que el Govern podria haver fet despeses per l'1-O, tot i tenir les seves finances controlades. L' exsubsecretari d'Estat d'Hisenda, va assegurar que van detectar i van denunciar diverses despeses de la Generalitat relacionades amb l'organització de l’1-O. Va afegir que en alguns casos van detectar que la informació proporcionada per la Generalitat "era incompleta i es van prendre mesures, es va denunciar davant Fiscalia".
En cert moment del xoc, el llavors vicepresident Oriol Junqueras, va resoldre que no s’informaria el govern espanyol, que mantenia totes les comunitats escanyades amb el control de la despesa.
Al final, el Tribunal Suprem va condemnar per malversació i sedició els líders polítics catalans, i va passar la pilota al Tribunal de Comptes per reclamar els suposadament diners malbaratats. La Fiscalia ha situat aquesta despesa en 3,2 milions d’euros, sumant partides de la tasca d’Exterior i Societat Civil Catalana, en 5,2 milions.
Precisament, aquest dimarts, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha celebrat una vista per dirimir si la despesa de l’1-O vulnera el dret de la Unió i no es pot amnistiar. O sí. O torna el dilema als tribunals espanyols, com reclamava l’advocat de la Comissió Europea.