Per a aquest dilluns, la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, ha convocat una reunió del Consell de Política Fiscal i Financera amb les comunitats autònomes que es regeixen pel règim comú, totes excepte el País Basc i Navarra. Havia de ser la cita en què s'abordés quina és la proposta del govern espanyol per al finançament autonòmic i que es recollís el finançament singular per a Catalunya. Però no serà així: Montero ha convertit la cita en una farsa, vol abordar amb les comunitats autònomes el sostre de despesa, l'antesala d'una hipotètica presentació dels pressupostos generals de l'Estat. O sigui, plantejarà a les autonomies un sostre de despesa que se sap anticipadament que rebutjarà el Congrés dels Diputats.

És obvi que Montero ni té interès, ni té pressa per parlar del sistema de finançament. Per diversos motius: el primer, que no hi creu, però això sempre és superable perquè el govern socialista ha demostrat que les dificultats parlamentàries el porten a fer coses diferents de les que li agradaria fer. Però hi ha dos motius més que sí que són de pes: en primer lloc, les eleccions de finals de desembre a Extremadura, en les quals les opcions socialistes de retrocedir posicions són més que probables, i la candidatura de Miguel Ángel Gallardo va rebre aquesta setmana una estocada amb l'aprovació pel Congrés del tancament de la central nuclear d'Almaraz amb l'alegria de l'esquerra.

És obvi que Montero ni té interès, ni té pressa per parlar del sistema de finançament

Gallardo, el polèmic expresident de la Diputació extremenya processat per una suposada contractació fraudulenta de David Sánchez, el germà del president del govern espanyol, ha sortit a dir que no hi haurà cap tancament, però les seves declaracions han quedat sepultades per la realitat de la votació al Congrés. Per cert, s'ha parlat molt d'aquella votació, de l'abstenció dels set diputats de Junts i el vot favorable al tancament d'Esquerra Republicana. Desconec què acabarà passant amb Almaraz, però no hi ha cap possibilitat que Ascó (2030) i Vandellòs (2033) continuïn el mateix camí del tancament i les comarques de Tarragona no es veuran en cap cas afectades. Tot és una qüestió política i de calendari.

Però també és un important obstacle per a Montero la seva candidatura a les eleccions d’Andalusia del mes de juny. La ministra sap que les poques opcions que té —l’alternança avui no la pronostica cap enquesta— desapareixerien del tot si donés un finançament realment singular a Catalunya. Per això, el millor és pilota endavant. Catalunya és a l’equació, però per no sortir-hi guanyant. Hi haurà un lleuger avenç, quan toqui, i més diners, cosa avui fàcil per al govern espanyol, amb el nivell de recaptació que té i la bonança de l’economia. Però això serà tot. El salt previst amb la recaptació i gestió del 100% de l’IRPF i el respecte al principi d’ordinalitat, haurà d’esperar. I això és molt preocupant, ja que, al ritme que s’actualitza el sistema de finançament —l’actual va ser aprovat el 2009 i està caducat des del 2014—, el càlcul és senzill. La següent variació, amb el mateix comportament, seria l’any 2043.